Emily Raluy, una vida plena de passió, amor i exemple.

Texto: Pollyana Hernández. Fotos: Circ Raluy Legacy, La Cámara de Pepe.

Enmig de música de circ, com la que surt a les pel·lis d’època, envoltats per tota una escenografia dels anys 30 i un deixant de màgia, il·lusió, fantasia i… hem viatjat al passat.

Som amb l’Emily Raluy, els seus ulls, les seves paraules i la seva expressió en general, fan estimar el Circ ja de bon principi. A més, la seva narració dels sacrificis de la vida al Circ, generen una gran admiració. Som amb ella per a conèixer la seva experiència com a integrant del Circ Raluy Legacy i per a aconseguir que ens reveli el secret més ben guardat de la seva família…

Emily Raluy executant el número del ‘Filferro somnambulista’

Emily, ja són 5 generacions del Circ Raluy, i m’has dit que tu ets la generació…
La cinquena.

O sigui que ets de la generació més joveneta?
Exacte.

Tu, que fas exactament al Circ?
Jo cada any vaig canviant d’actuació, perquè com sóm la família, sí que agafem artistes internacionals, però la família anem canviant. I aquest any faig un número de ‘Pole Dance’, és una nova especialitat que no s’ha vist mai en el circ i l’hem volgut, una mica, crear aquí; i també faig el fillferro somnambulista.

El primer número, me’l pots explicar una miqueta més?
Sí. No sé si sabeu, el ‘Pole Dance’ és com el típic de les discoteques: la barra. Doncs això amb el temps s’ha anat convertint en un esport i ara està considerat com a un esport. I l’hem volgut traslladar al circ, on no hi havia quasi ningú que ho fes. I ens agradava una mica això ja fa temps i vam decidir fer-ho.

Mira, jo sóc una persona que mai ha vingut al Circ Raluy Legacy. Cóm em convenceries de que ho fes?
Doncs, el Circ Raluy Legacy no és solament un circ, és una experiència, perquè tu quan entres al circ Raluy Legacy, et transportes als anys 30, la gent és vestia de gala, com a l’òpera. I venia al circ, però com si fos l’esdeveniment de l’any. I una mica volem recuperar això. On la gent s’ho passi bé, una hora i mitja, amb actuacions increïbles, amb risc, amb emoció, i sobre tot, tenim molt d’humor. És una estona en la que t’oblidaràs dels problemes i on t’ho passaràs genial.

Ja m’has dit algunes, però quina és la diferència que destacaries entre el Circ Raluy Legacy i un altre circ?
Som una mica diferents o molt diferents, perquè tenim un estil diferent. Tenim carromatos que són de fa 100 anys. Que en comptes de comprar carromatos o caravanes o camions nous, els hem recuperat o els hem restaurat amb molta cura i això és molt costós si no tens passió, perquè costen molts de diners. La fusta, els canvis, les mecàniques, tot és molt complicat quan són tan antics. Però com tenim aquesta passió per l’antic i pel que ja no existeix, ho fem. Això ja no el podràs veure a la televisió, per tant hauràs de venir a viure aquí el circ en directe; i és una experiència, com et deia.

Diguéssim que a més de l’espectacle que és dels anys 30, també tots vosaltres aneu vestits d’època i els carros són d’època?
Clar, és que és un microclima que creem en la ciutat perquè tots estem també enfocats en això. Intentem mantenir tota l’essència dins i fora del Circ. Tot ha d’estar molt perfecte, com si el temps no hagués passat. Sí que tenim modernitats com les llums, la música, la seguretat, però sempre mantenint l’essència, que no es vegi una cosa ‘rara’, una cosa molt moderna perquè no és el nostre, i volem que es mantingui així com ens han ensenyat: el llegat que ens ha deixat tota la família.

El número del ‘Pole Dance’

Perquè l’espectacle es diu ‘Todo (Lo) Cura’?
És una frase una mica amb doble sentit, ‘Todo (Lo) Cura’: que curem aquesta situació. També que transportem la gent a la locura nostra.

És un joc de paraules molt maco.
Sí, és un joc de paraules que hem decidit perquè també la situació era una mica estranya, hem fet aquest espectacle especialment pel confinament, que estàvem parats, que molts artistes no han pogut venir, artistes internacionals, perquè no poden per les vises. I hem fet amb artistes d’aquí de Catalunya, alguns de França que han pogut venir, que teníem moltes ganes de treballar amb ells, però que no tenien treball o potser no podien anar a les seves coses, doncs han volgut venir. I hem creat un espectacle molt xulo i molt dinàmic, amb unes coreografies increïbles i sobre tot, com et dic, amb molt d’humor i risc i que són una horeta i mitja que és increïble.

Què números destacaries de ‘Todo (Lo) Cura’? A més dels teus. Hi ha uns nois que acaben de venir de França, els Barjots Dunkers, ells fan bàsquetbol acrobàtic i és una cosa que mai hem tingut aquí. I jo crec que dóna aquest toc diferent a l’espectacle. Són gent molt jove que han estat per tot arreu del món, en totes les mitges parts dels partits de bàsquet… i ara mateix podien venir aqui al circ i estem molt emocionats perquè són increïbles, avui serà el primer dia… Els assajos han sortit molt bé. I jo crec que tindran molt d’èxit.

Aquesta és la novetat o n’hi ha més?
Hi ha sempre novetats, tot és nou, tot és un espectacle 100% nou perquè mai repetim res de l’any passat. Els còmics, tenen tot nou. Fa dos anys vam venir aquí a Barcelona i no té res a veure. L’espectacle és completament nou, és renovat, i no veurem res igual.

Si haguéssis de triar només un número, quin número trigaries?
A veure, que tots estan molt bé, em poses una situació una mica difícil, (rialles); però el de les germanes Raluy Legacy, que són la meva mare i la meva tieta, elles fan un número que és una locura, o sigui, és una locura com el nom de l’espectacle, perquè, ja el veuràs… jo de vegades vaig a veure’l i hi surto perquè em posa nerviosa. És molt arriscat, la meva mare fa 10 anys es va caure i es va trencar les dues cames. I ara, sí, el fa una altra vegada i és una mica… per això et dic que el Circ és tot risc, és emoció, és espectacle en directe i jo crec que això és el que enganxa la gent de vindre al circ i jo crec que aquest any em quedaria amb aquesta actuació.
Com es diu el número? Fan el número ‘Boles gegants’, que es feia fa molts anys i ja ha desaparegut. I elles, doncs, han retornat perquè ja no hi ha cap artista al món que el faci.

Emily Raluy amb la seva germana i companya també als escenaris, Niedziela

Quants són els integrants del Circ Raluy Legacy?
Ara mateix, amb això (referint-se a la CoVid19), som uns 30 o 40.

Abans èreu com uns 50 o una miqueta més? Sí, però també incloc als de publicitat, els que ajuden a muntar i desmuntar el circ, som una gran família aquí dins, i jo estic comptant tots, artistes som una mica menys, peró sí, tots són igual d’importants i som unes 40 persones.

Comentaves que hi ha persones d’altres països, a més de les de França, n’hi ha més que hagin pogut venir?
Sí, hi ha un argentí, hi ha un francès, un polonès, és que som aquí un ‘mix’, (rialles), sempre som un ‘mix’, la família som també un ‘mix’. Perquè sempre vénen artistes de fora i, som catalans, però, el meu avi, per exemple, es va casar amb una anglesa, la meva mare amb un polonès… és que és una barreja aquí que som sempre moltes nacionalitats. Havia de venir gent d’Àfrica, també d’Amèrica, però amb la CoVid no van poder venir.

A més d’això, com ha afectat als integrants del Circ Raluy Legacy aquest any tan diferent per la CoVid?
Ens va afectar bastant al moment de parar, perquè treballem amb el cos, sempre estem amb l’estat físic molt ‘a tope’, i parar va ser un ‘shock’ per a tothom, però vam aprofitar per a crear coses, i ara mateix, quan vam reobrir, després de cinc mesos, la primera vegada, va ser molt emocionant perqué la gent sortia del circ plorant, emocionada perquè ja estava farta de ser-hi a casa amb els nens.

Això a l’estiu?
Exacte. Sí, la primera parada va ser aquesta i va ser molt emocionant, després ens van tornar a confinar per segona vegada a la ciutat de Girona, tres setmanes. Però sempre reivindiquem que la Cultura es segura, que hi ha hagut zero de contagis a la cultura, i que estem contents de que ara estem treballant al 50% sempre amb totes les mesures a ‘raja tabla’ i estem molt contents perquè realment, ni nosaltres volem contagiar-nos, ni volem que el públic es contagiï, volem seguretat al 100%.

Això que dius dels confinaments, vol dir que ja porteu dos de confinaments, oi? Sí.

Perquè el primer va ser a Reus? Si no m’equivoco. Sí, cinc mesos, que mai havíem estat tant de temps en un lloc. I després va ser a Girona, el segon.

Així rep i acomiada al públic l’Emily Raluy: amb el seu somriure

Imagino que el primer va ser molt complicat pel tema de poder exercitar-se durant cinc mesos.
Sí, teníem la carpa muntada, perquè ens va agafar treballant, i era partir les hores perquè no podíem estar tots els artistes a l’hora a la pista, perquè èrem molts, llavors cada horeta hi anava un o dos, o de tres en tres màxim, ja que estem acostumats a estar-hi moltes hores i de sobte, havíem de reduir-les.

Em pots aprofundir una miqueta més sobre les mides sanitàries? Per exemple he vist que a l’entrada hi ha gel hidroalcohòlic…
Sí, sí. Tot el que ens han dit de seguretat i més. Desinfecten la sala, tota la sala, abans de cada funció. I després, les distàncies de seguretat, tenim les que ens han dit, entre nuclis familiars, entre persones, i també l’aforament al 50%, el qual a vegades és una mica menys, perquè depèn de si la gent compra molt separats els seients o no, és un embolic, però sempre menys que més. Mai fem més perquè seria perillós; i tothom amb la mas careta durant l’espectacle, i el gel hidroalcohòlic.

Ja m’has parlat una miqueta de la diferència del Circ Raluy Legacy amb altres, però digues, si us plau, qual creus tu que seria el secret de l’èxit del vostre circ?
Jo crec que la passió que tenim aquí a la família, perquè per sort ens agrada el que fem. I com hem vist les altres generacions, amb el meu avi, els meus pares, el meu besavi, doncs tu dius ‘jo vull ser així, jo vull mantenir el llegat que m’han deixat, jo vull continuar’; que podria no voler, però tenim la sort de que ens agrada i el fem amb molta cura i enfocat al públic, a que s’ho passi bé, i ho fem amb molt d’amor i jo crec que això es transmet al públic.

Passió, amor i exemple?
Sí.

Què espera el Circ Raluy Legacy d’aquest 2021?
Sempre som positius. Perquè el món del circ ha sofert moltes coses, huracans, inundacions, hem passat per moltes coses als viatges que hem fet, i mai hauríem imaginat que aquí a Catalunya, on estem tan tranquils, passaria una pandemia, peró igual que les altres coses les hem superat, això també el superarem. I a poc a poc i amb la ajuda de tothom jo crec que el Circ aquí no s’atura, seguirà, jo espero i crec que sí.

Vols afegir alguna cosa?
Sí, que estarem fins al 28 de febrer a Barcelona esperant que tothom vingui a gaudir de l’espectacle ‘Tot (Lo) Cura’.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s