María Morera: “Quan tens interioritzat el personatge surten els dialegs sols”

Texto – Albert Roca. Fotos – Albert Roca-Pol Rebaque-J.Ladiv.

L’actriu María Morera viurà el proper 6 de març una nit molt especial en els Premis Gaudí, com a nominada a la millor actriu protagonista pel filme “Libertad” de Clara Roquet. Una nominació que ja és tot un premi per una jove que cada dia i cada moment apren del món de ser actriu, descobrint noves inquietuds amb els seus personatges.

Què suposa per tu la Laura Jou?

Moltes coses. A mes d’amiga, és la meva mestra, el primer referent que he tingut en la interpretació. I la que em va donar l’oportunitat com actriu protagonista a La vida sin Sara Amat.

Havies tingut fins aleshores alguna inquietud per la interpretació?

La veritat és que no, no m’ho havia ni plantejat. Una noia de poble a Begur. tot això no estava visiblitzat. No m’havia cridat l’atenció.  

I què t’ha ensenyat la Laura?

Hi ha una cosa que a vegades no es parla lo suficient i és que els actors s’han d’entrenar. Has d’estar en constant entrenament inclòs quan no estas treballant. I la Laura com a coach d’actors ho tñe molt present. No deixar-me mai esgotar com artista i ampliar coneixements com actriu. És el que s’ha de fer.  

I quins coneixements has après?

En el mon de la interpretació hi ha molts mètodes, que has d’anar adaptant ja que en determinats moments no funcionen. Amb la Laura toquem molts disciplines diferents p’erquè cadascun trobi altres llocs i pugui descobrir altres coses.

I aprens veient pel·lícules?

M’he adonat de la diferencia de veure pel·lícules de quan no era actriu i de quan ho sóc. I és un bon exercici, com ens recomana la Laura, ja que has de veure tot tipus de pel·lícules ja que en algun moment de la carrera ho podré fer.  

I observant?

Doncs mira. Jo quan estic al carrer veig escenes. M’agrada la figura del coach dels actors i m’agradaria investigar per aquest costat i no descarto dirigir algun cop. No de manera propera però en el futur sí.

Quins records tens de la teva primera pel·lícula La vida sin Sara Amat?

Tot va ser molt intens. Recordo que jo estava fent 3er d’ESO científic que ni m’agradava ni em desagradava. I la Sara Amat em va fer veure el que jo vull fer i al que em vull dedicar.

I com va anar el rodatge?

La colla de nois majoritàriament no havien fet cap pel·lícula. El Isaac Alcaide i la Laura Jou van fer uns stages amb nosaltres. I no vem tenir mai el guió, per exemple. una colla de noi i majoritàriament com a película cap havien fet res important. Isaac alcaide coach vem fer uns stages, i amb la Laura. No vem tenir mai el guió per exemple. Anavem creant els dialegs. Quan tens interioritzat el personatge surten els dialegs sols. Jo vaig treballar més com a Maria que com actriu.

I després?

La Laura em va recordar que havia fet això, que era important continaur amb la formació ja que en tres anys no treballaria i va sortir la pel·lícula Libertad, que va confirmar la meva passió per ser actriu.

En la pel·lícula Libertad va haver un gran treball previ amb la Nicolle Garcia?

Vaig viure amb la Nicole i la seva mare, que era el primer cop que vivien a Espanya. I va suposar un xoc cultural. Coses ben senzilles de la meva vida quotidiana eren tot un mon per a elles.  

El teu personatge de Nora admira molt a Libertad. Per què?

La Nora, tenint més poder a nivell social i econòmic, veu com la Nicole és molt més lliure. Això l’impressiona molt i a partir d’aqui descobreix coses de la seva propia vida, de la seva situació social.

I com arriba aquesta idealització?

Quan ets nen admires als pares i quan entres a l’adolescència i veus que els pares son persones intentes focalitzar l’idealisme en un altre lloc, i en aquest cas la Nora ho fa amb la Nicole.  

La pel·lícula succeix a l’estiu. Què tenen els estius?

Hi ha quelcom màgic en els estius. Tot és com més lliure i no es segueix una rutina. I hi ha una predisposició a que passin moltes coses, sobretot si ets adolece tot’homes com mes lliure i no te una rutina. I està predisposat perque passin aquest tipus de coses i més quan ets adolescent.

I com vas sentir-te dirigida per la Clara Roquet?

La Clara té una gran sensiblitat dirigint. Es molt amable i curosa amb tot. Sap molt bé eel que vol i tot això es transmet en la pel·lícula.

I quina és la clau de l’èxit de la pel·lícula?

Doncs que és una història molt humana, que parla de les filles, les mares i les àvies. Coses que es traspassen, i a més hi ha tot el tema cultural de la noia colombiana. Jo veig la pel·lícula i em puc identificar amb la Nicole, la Rosana i la Nora. Ens podem identificar en algun moment amb els personatges.

Quina relació has tingut amb la Nora Navas, que interpreta la teva mare?

La Nora Navas és increíble. Jo havia vist coses que havia fet i això m’impressionava i jo estava nerviosa de coneixer-la. I vaig trobar-me una persona humil, molt normal amb la que és molt fácil treballar. Sempre et proposa coses i et fa crear un espai molt segur.

I t’agradaria ser com ella?

És important estar de peus a terra i m’agradaria tenir una carrera com la Nora, que ha fet el que ha volgut i gràcies a això té una carrera tan exitosa. És un referent.

Us esperaveu tantes nominacions als Gaudí?

És molt maco que reconeguin la teva feina amb uns premis tan importants. Impressiona molt que en la meva categoría hi hagi actrius tan extraordinàries, com és el cas de la Marta Nieto a qui vaig conèixer. Tot això imposa molt. I és increíble tenir aquesta oportunitat. 

Per finalitzar. Què esperes de la Gala dels Gaudí?

Jo vull passar-m’ho bé, acompanyada de tot l’equip on hi ha gent nominada. Per mi la nominació ja és un premi.