Gemma Cuervo, Premi Max d’Honor 2021

el


Text – Redacció-Premsa SGAE. Fotos – Luis Camacho / Fundació SGAE.

El Comitè Organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques dona a conèixer el Premi Max d’Honor 2021, que ha sestat atorgat pel Col·legi de Gran Dret de la SGAE, per unanimitat, a l’actriu Gemma Cuervo per la seva tasca en el camp de les arts escèniques. El comitè, que ha ressaltat la seva vasta trajectòria com a intèrpret i l’ha reconegut com a figura pionera, també vol destacar la seva vessant com a empresària teatre espanyol i el seu compromís amb el repertori teatral.

Copyright: Luis Camacho / Fundació SGAE

La intèrpret catalana rebrà el guardó el proper 4 d’octubre al Teatro Arriaga de Bilbao durant la cerimònia d’entrega de la XXIV edició de los Premis Max de les Arts Escèniques que organitza la Fundació SGAE amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bilbao, el Teatro Arriaga de Bilbao i l’INAEM. La cerimònia es retransmetrà per RTVE. Després de conèixer la notícia, l’actriu ha declarat que no s’esperava rebre el premi. «És el màxim de la meva vida en aquest moment. Ha estat una notícia molt grata i amb tanta alegria m’ha fet tornar a la infantesa.»

Copyright: Luis Camacho / Fundació SGAE

Gemma Cuervo va néixer a Barcelona el 1934. El Premi Max d’Honor se suma a una sèrie de reconeixements entre els quals destaquen el Premi Nacional de Teatre (1965) i la Medalla de Plata de la Comunitat de Madrid (2018), entre molts altres. Actriu de teatre, cinema, ràdio i televisió, i imatge reconeguda del mític programa dramàtic de Televisión Española Estudio 1, Cuervo també va destacar en l’àmbit empresarial, ja que el 1969 va fundar amb el seu marit, Fernando Guillén Cuervo, la seva pròpia companyia teatral. Van ser temps convulsos per a unes arts que havien de fer front a la censura de l’època, i especialment per a les dones. Gemma Cuervo va aconseguir combinar les facetes de mare i empresària.

«He treballat moltíssim durant tota la vida, per sort amb papers de gran qualitat. Si calia treballar nit i dia, ho feia. I sense oblidar-me mai dels meus tres fills i el meu marit, però la meva feina era molt important per a mi. És un plaer sense límits treballar en el teatre», declara.


Copyright: Luis Camacho / Fundació SGAE

Tanmateix, ella, que sempre va ser una actriu de raça i polifacètica, reconeix que mai no va tenir problemes sobre els escenaris pel fet de ser dona: «Sempre hem tingut un camí més difícil de recórrer», recorda, «però crec que em veien tan forta que mai no es van atrevir a dir-me res». Malgrat això, ho té clar, i afirma que un dels seus èxits més grans és el fet d’haver pogut treballar sempre des del respecte. Fundadora, juntament amb el seu marit, de la companyia Gemma Cuervo-Fernando Guillén el 1969, també va aprendre a esquivar els cops de la censura. «La censura tenia poca feina amb nosaltres, sempre vam treballar els textos amb naturalitat i estàvem molt pendents de no molestar, així era més agradable per a totes dues parts.» La seva primera obra va ser El malentendido, d’Albert Camus, dirigida per Adolfo Marsillach. Des d’aleshores no van parar de treballar en la producció d’obres d’artistes com Sartre, Ana Diosdado, William Shakespeare o Edward Albee, per la qual cosa el clan Guillén-Cuervo va rebre el sobrenom afectuós d’«els Burton espanyols».

Una generació polifacètica

Figura pionera del teatre espanyol, al llarg de més de 60 anys de carrera Gemma Cuervo ha treballat en més d’un centenar d’obres de teatre, una trentena de sèries de televisió i més de 60 pel·lícules. L’han acompanyat, tant sobre l’escenari com darrere el teló, figures tan destacades com Adolfo Marsillach (guanyador d’aquest mateix reconeixement l’any 2000), qui li va oferir el seu primer paper professional el 1960 amb Harvey, o Fernando Fernán Gómez, que també la va dirigir a El mundo sigue, pel·lícula maleïda en el seu moment i avui considerada una de les millors obres del cinema espanyol de tots els temps.

«Ha estat una benedicció treballar amb els millors actors d’una generació, sobretot perquè no els havies d’estar a sobre, sabien el que es feien», confessa agraïda. «Els actors som una espècie estranya però adorable, donem la vida per la nostra professió, perquè ens estimin, ens atenguin i ens cuidin. Vivim per estar damunt de l’escenari i som professionals i amants de la nostra professió per sobre de tot. És meravellós i gairebé mai m’he atrevit a rebutjar un paper, perquè és una benedicció del cel que es recordin de tu.»

Entre les seves obres, destaquen: Los siete infantes de Lara i El castigo sin venganza de Lope de Vega, Águila de blasón de Valle-Inclán, Los hijos de Kennedy de Robert Patrick, Bodas de sangre de Federico García Lorca o La Celestina de Fernando de Rojas. Incapaç de destacar un personatge de tota la seva trajectòria («tots els treballs que he fet els he estimat profundament», declara), reconeix que pujar a l’escenari és el que més l’ha omplert: «El teatre és un mestre del dia a dia i guareix l’ànima», sentencia.

Rostre popular d’una època, Gemma Cuervo ha aconseguit enamorar també tota una nova generació d’espectadors. Papers a la televisió com els de Vicenta, entranyable jubilada d’Aquí no hay quien viva (Antena 3), a qui recorda amb gran afecte com una «enamorada de l’amor», l’han fet connectar amb els més joves i l’han catapultat al tron que sempre ha merescut.

Tanmateix, és l’escalfor del públic el que més la reconforta. «Actuar representa una ruptura amb la vida quotidiana. És meravellós despertar-se i saber que veuré el públic; sense ell no hi ha força sobre l’escenari… el públic que notes que t’estima i que està a favor de la teva obra, per molt difícil que sigui.»

Pionera del teatre a l’Estat espanyol, rostre d’Estudio 1

El seu ampli registre l’ha convertit en una figura icònica de les arts escèniques. A la dècada dels anys seixanta el seu rostre entrava cada nit a les llars dels espectadors en els espais dramàtics de la televisió pública, com ara Estudio 1 o Gran Teatro. «Recordo que va ser una època meravellosa. Las brujas de Salem, els “Tenorios” del meu marit… va ser magnífic», comenta amb nostàlgia. Entre els seus papers més rellevants destaquen La importancia de llamarse Ernesto d’Oscar Wilde o El castillo de Franz Kafka. Aquest espai es va mantenir en pantalla durant dues dècades de manera gairebé ininterrompuda i va destacar per la gran qualitat de les seves obres. Al costat de Gemma Cuervo, també van formar part de l’elenc d’Estudio 1 actrius de la talla de Concha Velasco, Lola Herrera o Rosa Maria Sardà.

Una carrera de cinema

Amant de tota manifestació artística, tal com es declara, a banda del teatre i el radioteatre ha completat la seva trajectòria professional amb la televisió i el setè art. Si bé la seva filmografia és menys extensa que la seva trajectòria teatral, cal recordar el seu debut a la gran pantalla el 1955 amb La vida es maravillosa de Pedro Lazaga, i altres títols com Historia de una chica sola (Cántico) de Jorge Grau, Best-seller: el premio de Carlos Pérez Ferre i El mundo sigue de Fernán Gómez. Ha participat en sèries de televisió com Médico de familia (1995/99), Aquí no hay quien viva (2003/2006) i La que se avecina (2007/10).

Una vida de reconeixements professionals Cuervo va rebre el Premi Nacional de Teatre 1965 a la millor actriu. Entre els reconeixements que ha obtingut destaquen: el Premi Ondas (1967), la Medalla d’Or de Valladolid (1968) per la seva interpretació a A puerta cerrada, el Premi Nacional de Teatre de la temporada 1971-72 «a la millor campanya duta a terme per companyies professionals de caràcter empresarial» per a la companyia Gemma Cuervo-Fernando Guillén per Los secuestrados de Altona i La vida en un hilo d’Edgar Neville, el Premi José Zorrilla (dels Premis de Teatre de Valladolid) a la companyia Gemma Cuervo-Fernando Guillén com a millor empresa teatral de la temporada 1972-73, el Premi Júbilo (2005), el Premi Ercilla (2011), la Medalla de Plata de la Comunitat de Madrid (2018), el Premi Actúa (2018) i el Premi de la Federación Española de Teatro Universitario (2020).

Persones premiades anteriorment

En anys anteriors, han estat guardonats: Nacho Duato (2020), Concha Velasco (2019), José Sanchis Sinisterra (2018), Salvador Távora (2017), Lola Herrera (2016), Rosa Maria Sardà (2015), María de Ávila (2014), Ana Diosdado (2013), Julia Gutiérrez Caba (2012), José Monleón (2011), Josep Maria Benet i Jornet (2010), Miguel Narros (2009), Víctor Ullate (2008), Fernando Arrabal (2007), Pilar López (2006), José Rodríguez Méndez (2005), Francisco Nieva (2004), Alfonso Sastre (2003), José Tamayo (2002), Antonio Gala (2001), Adolfo Marsillach (2000), Antonio Buero Vallejo (1999) i el Teatro de la Zarzuela (1998).

Tres premis especials

Els guardons de les arts escèniques més prestigiosos de l’àmbit nacional celebren 24 anys mantenint 20 categories a concurs i els seus tres premis especials: el Premi Max d’Honor, que distingeix la trajectòria d’una persona per la seva aportació, entrega i defensa de les arts escèniques; el Premi Max del Públic, que s’atorgarà a l’espectacle que obtingui el major nombre de vots del públic a través de l’aplicació en línia #VotaMax, i el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social, que enguany reconeix la tasca de la companyia amateur Teatro Estudio de San Sebastián, amb una trajectòria de més de 50 anys.

Sobre els Premis Max Organitzats per la Fundació SGAE des del 1998, els Premis Max, amb un guardó dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1999), impulsor d’un dels col·lectius renovadors de l’art espanyol de postguerra, s’han consolidat al llarg d’aquests anys com el reconeixement més ampli en l’àmbit de les arts escèniques a l’Estat espanyol.

Els darrers anys, els Premis Max de les Arts Escèniques s’han consolidat com els referents del sector, han aconseguit un nombre cada cop més gran de seguidors i han despertat l’interès de companyies de tota mena i de tot el territori nacional. En aquesta edició, hi han concorregut un total de 439 espectacles.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s