Lluís Arruga: “La part de músic al escenari l’he vist sempre com un personatge”

Text – Albert Roca. Fotos – Albert Roca-Arxiu Lluís Arruga.

Una de les trames més divertides de l’actual temporada de “Cuéntame cómo pasó”, que emet TVE va estar relacionada amb la Barcelona ’92, on la familia Alcántara visitava els familiars que tenen a Barcelona. Un dels joves era Pau, que interpreta l’actor Lluís Arruga, amb una trajectòria en teatre i també en la música. Obert sempre a conèixer i experimentar coses noves.

©Albert Roca

Quan comences abans, a ser actor o músic?

Sóc actor des de fa més temps. La música em va arribar a l’adolescència,  als 12-13, i no pensava que les escoltaría ningú i comences a fer una cosa important que té un valor personal sense imaginar que ho pogués mostrar. Ho vaig comencar a ensenyar i va agradar.

©Albert Roca

I quin va ser el moment clau en la música?

Amb el Sona9, el primer que em presentava com a músic, i on gent important l’havia guanyat. Va ser molt fort que m’agafessin i arribar fins  la final i que jo guanyés un dels premis.

©Arxiu Lluís Arruga

I que t’agrada parlar en les teves composicions?

De la salut mental, la vida quotidiana, l’amor. … Una música que té influències de la sonoritat actual com la Billie Ellish, Ferran Palau, i també de la música clàssica. El que pugui encaixar. Tinc la idea, faig 4 ratlles com esquema i després ho vaig vestint.

©Albert Roca

Què expresses?

És interessant apostar per la sonoritat. És molt guai experimentar. Que essent els creadors ens poguem sorprendre a nosaltres mateixos.

On està l’actor i on està el músic?

La part de músic al escenari l’he vist sempre com un personatge. L’espectador ho veu. Sabem quins trets tenen els cantants a través de les seves lletres o com les interpreten.

Com veus els concerts?

Un concert és teatre i música al mateix temps. I també he de dir que el primer concert que vaig fer amb cancons pròpies va ser al Sona9 i sense el bagatge com actor m’hagues costar molt més.

©Albert Roca

Has participat en una obra com “Equus”, molt significativa en el món del teatre

Quan em va arribar el casting vaig investigar i vaig veure que era una obra molt curiosa. Com que parla a través d’al·legories sempre podrán haver interpretacions com la de l’al.legoria al desig prohibit i això no té mai data de caducitat.  

Com arribes a una serie com “Cuéntame cómo pasó”?

Em va fer molta gràcia e il·lusió. Va ser un regal fruit d’un conjunt de circumstàncies. Impactava estar treballant amb actors com Imanol Arias que jo veía de petit, i mai imaginava poder treballar algún dia amb ells.

©Albert Roca

Què et va semblar com es tractava el tema de l’independentisme?

En la trama, per casualitat la familia Alcántara va a parar amb un lloc on hi ha una familia on un noi és independentista, el meu personatge. Posa sobre la taula que reivindicar sempre és necessari però hi ha coses que son absurdes. El capitol fa una reflexió sobre els nacionalismes extrems i de com es reacciona.   

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s