Comença el rodatge de la coproducció de TV3 “La dona del segle”

Text – Redacció-Premsa TV3. Fotos – Premsa TV3. 

La segona setmana d’abril, a la localitat d’Argentona, a la comarca del Maresme, ha arrancat el rodatge de “La dona del segle”, una pel·lícula per a la televisió  dirigida per Sílvia Quer, amb guió de Margarita Melgar produïda per  Distinto Films. És una coproducció amb TV3, RTVE, Voramar Films i À Punt Mèdia, i amb el suport del Departament de Cultura. Aquest treball se situa a la Barcelona de 1919, on la Consuelo, una jove òrfena, s’enfronta a tota mena de prejudicis mentre investiga si és filla d’un conegut pintor i la seva musa gitana.

La dona del segle copia.jpgEl rodatge de la pel·lícula, basada en la novel·la “La mujer del siglo”, de Margarita Melgar, durarà cinc setmanes i es durà a terme en diferents localitzacions, com Argentona, Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Vilafranca del Penedès i el Garraf.

El repartiment d’aquest film està encapçalat per Elena Martín (“Júlia ist”, “Les amigues de l’Àgata”), acompanyada de Nora Navas, guanyadora de dos premis Gaudí i un Goya (“Pa negre”, “Tots volem el millor per a ella”), Àlex Monner, guanyador d’un Gaudí (“Els nens salvatges”, “Barcelona nit d’hivern”) i Bruna Cusí, guanyadora d’un Premi Gaudí i recent guardonada del Goya a actriu revelació (“Estiu 1993”, “Incerta glòria”). El càsting es completa amb els actors Pablo Derqui (“Nit i dia”, “Vida privada”), Julio Manrique (“Infidels”, “El crac”), Marta Larralde, María Maroto, Iris Lezcano, Javier Beltrán, Sergio Caballero, Blanca Apilánez, Sergi Calleja i Xavi Sàez.

 

“La dona del segle” és una pel·lícula sobre l’eclosió del feminisme. Està dedicada a aquelles dones que van protagonitzar anònimament el principi d’un canvi i una revolució. És un mosaic de totes elles: sindicalistes, gitanes, monges, empresàries…

Però la gran protagonista és Consuelo Deulofeu, un personatge fictici que porta el cognom de totes les que no tenen nom. La Consuelo s’endinsa en aquesta ciutat efervescent amb la ferma voluntat de dirigir la seva vida: una fita no gens fàcil, però que comença a ser possible després de la Primera Guerra Mundial.

Foto Fixa 1 - La dona del segle r copiaCom a contrast principal, una altra Consuelo, un personatge històric, una dona de la generació anterior, igual de valenta però limitada de forma tràgica per les condicions del seu origen i gènere. D’ella, la història n’ha recollit alguns rastres, encara que sigui a través de la mirada d’un home, Isidre Nonell (pintor modernista, 1872-1911), que la va immortalitzar en la seva obra. Per poder explicar la història que l’artista no va arribar a veure, la pel·lícula ha creat el quadre “Dona amb nena a la platja”.

Sinopsi

Als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919, s’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell (Julio Manrique), el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas (Nora Navas), la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu (Elena Martín) amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé, d’aquest malentès, que li acaben oferint feina. Però, hi ha un problema: les “sigleres” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat.

 

La Consuelo no es dona per vençuda i demana la seva documentació a la monja de l’orfenat. És llavors quan descobreix que és gitana i, per tant, mai podrà treballar a El Siglo. Acudeix al Sindicat de l’Agulla i demana a la seva companya d’orfenat Teresa Pou (Bruna Cusí) que li deixi la seva documentació a canvi d’una part del sou que rebrà a El Siglo. La Teresa accepta: és el moment de la vaga de la Canadenca i tothom passa necessitat, i la Consuelo entra a treballar a El Siglo.

Un dia la criden pel seu veritable nom, i la Consuelo tem haver estat descoberta. Però és Joaquim Mir (Sergio Caballero) que l’ha confós amb una altra Consuelo, la musa gitana de Nonell, retratada en alguns del quadres de l’exposició d’El Siglo. S’assemblen com dues gotes d’aigua i la jove decideix investigar, i pensa que, potser, aquesta musa gitana sigui la seva mare. Però la seva esperança es veurà truncada quan li confirmin que la musa efectivament va tenir una filla amb Nonell, però que totes dues van morir en una tempesta.

La Clara, arran d’una batuda policial al sindicat, descobreix la veritable identitat de la Consuelo i l’acomiada sense contemplacions. Davant d’aquesta situació, la Consuelo haurà d’utilitzar el seu enginy i les seves capacitats per aconseguir donar la volta a aquesta situació. Finalment, el dia que es clausura l’exposició d’Isidre Nonell, Juli Vallmitjana (Javier Beltrán), amic del pintor, li revela a la Consuelo el misteri del seu origen.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s