Coco Comin: “Quan la gent s’aixeca al final i s’enlairen és un plaer indescriptible”

Text i Fotos – Albert Roca. 

Des del passat 13 de desembre el Teatre Apolo acull el musical Moustache, que narra una història inèdita, ambientada al Londres de principis del Segle XX, on el Moustache Music Hall ofereix espectacles dirigits a la classe obrera, només per cavallers amb bigoti i que té com a protagonista al Petit Max, un exitós comediant i ballarí. El musical està tenint molt d’èxit i una de les claus de l’èxit és Coco Comin, que està darrere de la història i la direcció coreogràfica. Després d’una extensa trajectòria plena d’èxits, Coco Comin s’il·lumina de felicitat per aquesta gran acollida de Moustache.

coco-4-port

Preg. Al llarg de la teva trajectòria has vist molts actors i actrius. En un sol moment ja pots veure si hi ha talent?

Els actors quan estan “tocats” de la ma de Dé, brillen sense parlar. Tenen una forma de mirar, una forma de caminar, t’omplen l’espai sense que sàpigues ben bé perquè, i això no s’aprèn. Et crida l’atenció per alguna cosa sense saver perquè. En les audicions, quan l’actor pujava les escales ja savia si agradaria o no. Hi ha alguns que es fan els simpàtics, i els més austers, quan els dóna el focus a la cara, els ulls transmeten. Aleshores és el que busques.

Preg. I en el musical “Moustache”, quin es el perfil?

En el musical hi ha un tema important, el perfil. Aquí s’ha buscat la tècnica de peus. Hi ha 34 números de claqué. S’ha buscat una tècnica i els registres locals

sin-tc3adtulo-61

Preg. En aquest musical el claqué es protagonista. Es complicat?

El claqué és una disciplina difícil per la precissió. Però considero que el més complicat ha estat el so, ja que hi ha 90 canals de só: hi ha sis músics que toquen sis o set instrument, i l’escenari està farcit de micros de claqué i els actors porten un micro a les sabates. Unir tot això i que es pugui sentir ailladament ha estat extremadament difícil aconseguir-ho.

Preg. I en general, el claqué passa un bon moment?

El claqué ha passat per èpoques baixes però ara torna. Gràcies al musical hi hagut revifada de ballarins.

coco-1

Preg. Què estas sentint amb l’èxit d’aquest musical?

Quan la gent s’aixeca al final i s’enlairen és un plaer indescriptible. Els hi ha agradat i en un acte d’amor els he entregat això, després de treballar-ho durant dos anys.

Preg. Però hi ha una fòrmula per aconseguir un èxit?

Sempre es diu que si la fòrmula existís en el teatre no ho fariem nosaltres ho farien els bancs. Cada vegada que hi ha una nova obra o un musical és un risc.

coco-2

Preg. Comn va sorgir la idea de fer Moustache?

La primera idea va sorgir perquè feia dos anys havia acabat Grease, i em faltava algo. Vaig anar pensant, i tenia un nucli de claquetistes i amb això vaig notar a faltar que no hi havia cap musical ubicat a Londres, a principis del segle XX. Vaig pensar aleshores ‘he de cobrir aquest buit ivaig aixecar la coctelera: claquetistes, Londres i l’època post-victoriana’

Preg. Quan prepares un musical hi penses molt en l’espectador?

Jo he estat espectadora i he vist coses que no m’han agradat les coses mal dites, la sang i fetge i el sexe. S’ha de servir tot en respecte. Fixa’t que a Grease, on hi hi vaig estar 8 anys hi vaig treure paraulotes.

coco-3

Preg. Ja que has parlat de Grease. Quins records tens de la cantant Edurne que el va protagonitzar?

Edurne és molt treballadora, el talent el té altíssim i viu entre cotons i amb una educació exquisida. Ha vingut en aquest món a triomfar, perquè té bona veu i és molt guapa. Ho té tot innat.

Preg. I Jordi Coll, que el coprotagonitzava?

Jordi Coll va estudiar amb mí i ja tenia molt de talent. Ha treballat i ha estudiat moltíssim. S’hi ha esforçat.

Preg. Per finalitzar. Què els diries al públic que no ha vist encara Moustache perquè vinguin al Teatre Apolo?

Si volen tenir un cúmul de sentiments, passar-s’ho bé i sortir amb ganes de pensar en el musical durant una setmana més ho tindran. És un musical canviant: cada cinc minuts hi passa alguna cosa diferent. Els sorprendrà: ja que hi ha molts números musicals, una història que toca la fibra… i també hi ha molts vestits: uns 300.

 

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s