“Al meu personatge li he donat l’ànima”
Text Albert Roca. Fotos Carlos Ferriz.
El primer cop que la vem veure en el cinema va ser amb el filme “Yo soy la Juani” de Bigas Luna. Ha passat molt temps des d’aleshores i aquesta noia, Verónica Echegui, ha continuat la seva trajectòria amb papers molt complexos i carregats de força. Però poques vegades han tingut la càrrega emocional y personal del filme “Katmandú, un espejo en el cielo” de Icíar Bollaín, estrenat aquest divendres, i pel cual ha estat nominat al Premi Goya a la millor actriu i tambè al Premi Gaudí, en el mateix apartat.
Verònica reconeix que interpretar a una professora catalana que es va desplaçar al Nepal, obrint diferents escoles i decidint establir-se per sempre, ha estat molt maco “li he donat l’ànima. És un personatge que Iciar va deixar molt obert. El meu personatge té una gran passió relacionada amb el projecte educatiu”.
Respecte la generositat respecte als altres, la sempre agradable i assequible Verónica, comenta que “el principal és estimar-te a tu mateix i a partir d’aleshores pots ajudar als demés”.
De la seva estada al Nepal, Verónica Echegui, recorda que el que més li va sorprendre va ser “que la dona no és res. Jo respecto la seva cultura però com a dona em provoca un dolor inmens veure aquelles dones que viuen en unes petites cases, esperen poder casar-se amb matrimonis de conveniència i formar part de la família del marit. Aquest és el seu destí. I quan es tracta dels maltractaments que pateixen no hi ha una cobertura, hi ha un silenci respecte aquest tema”
Barnafotopress
Promociona también tu página
Barnafotopress 
Deja un comentario