VERÓNICA ECHEGUI, GUANYADORA DEL PREMI GAUDÍ A LA MILLOR ACTRIU

el

VERÓNICA ECHEGUI, GUANYADORA DEL PREMI GAUDÍ A LA MILLOR ACTRIU

 

Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Cori Maritan

 

“Estic triplement contenta al haver estat guardonada no sent catalana. És una mostra de carinyo i respecte pel meu treball”

 Un dels moments més emotius dels Premis Gaudí d’aquest dilluns el va protagonitzar l’actriu Verònica Echegui, que es va donar a conèixer amb “Yo soy la Juani” de Bigas Luna, i que ha mantingut la seva trajectòria de manera ascendent. Així pot passar a partir d’ara amb el Premi Gaudí a la millor actriu, per la seva excepcional interpretació a “Katmandú. Un espejo en el cielo” d’Iciar Bollain, que parla de moltes coses: el paper de les Ong’s, el valor de l’educació i l’estima a una forma d’estimar.

 

Pocs minuts després de guanyar el Gaudí ens va comentar que havia “patit molts nervis i quan m’han donat el premi m’ha semblat que tot això és meravellós”. Un fet que destaca és que “estic triplement emocionada ja encara que no sigui una actriu catalana m’han donat el premi, que és una mostra de carinyo i respecte pel meu treball, que he d’agraïr molt a l’acadèmia de cinema Català”. En el seu parlament una vegada va guanyar “he tingut una oportunitat de dir que sento, agraïnt el premi a la gent que estimo”.

 Respecte al seu paper a “Katmandú. Un espejo en el cielo”, on interpreta a una professora catalana que es va desplaçar al Nepal, obrint diferents escoles i decidint establir-se per sempre, ens diu que “li he donat l’ànima. És un personatge que Iciar va deixar molt obert. El meu personatge té una gran passió relacionada amb el projecte educatiu”.

 Respecte la generositat respecte als altres, la sempre agradable i assequible Verónica, comenta que “el principal és estimar-te a tu mateix i a partir d’aleshores pots ajudar als demés”.

 

De la seva estada al Nepal, Verónica Echegui, recorda que el que més li va sorprendre va ser “que la dona no és res. Jo respecto la seva cultura però com a dona em provoca un dolor inmens veure aquelles dones que viuen en unes petites cases, esperen poder casar-se amb matrimonis de conveniència i formar part de la família del marit. Aquest és el seu destí. I quan es tracta dels maltractaments que pateixen no hi ha una cobertura, hi ha un silenci respecte aquest tema”

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s