Guim Puig: «La interpretació és una escola de la vida»

Text i Fotografíes – Albert Roca.

Conegut per «45 revoluciones» o «Les de l’hoquei», l’actor Guim Puig espera amb candeletes l’estrena de «Els de Sau», la pel·lícula que recorda una de les grans formacions catalanes i en les que interpreta a Carles Sabater. Apassionat de la música, té ganes d’explicar històries pròpies i interpretar comèdies romàntiques.

Quan t’arriba la interpretació?

Jo soc d’un poble molt petit, Centelles, que està al costat de Vic, a Osona. Quan tenia 7 o 8 anys vaig fer els Pastorets i la família em van apuntar a mi i el meu germà. Vam començar el Triquet, que feia obres de teatre. A partir d’aquí també la nostra colla d’amics, es van apuntar. I en el moment de decidir que volia fer a la meva vida, tenia dues passions, l’hockei i el teatre. Era una dualitat. Havia de decidir-me i vaig triar el teatre.

I que t’aporta ser actor?

La interpretació és una escola de la vida, sobretot, perquè és una feina tan bonica, però que també té els punts no tan bonics. Hi ha moments que et fas moltes preguntes, de si és una feina molt arriscada, que hi ha moments que no et criden. Però convius amb tot això.

Vas ser porter de hockei, i per aquelles coses vas formar part de la serie “Les de l’hockei”….

És fortíssim. Jo deixo l’hockei per fer teatre. Passa un any, que acabo la formació i faig aquesta serie. No m’ho podía creure. La vida m’havia portat aquest gran regal. Tinc molta sort.

I què recordes?

Van passar coses curioses, com que hi havia un coach de hockey, que havia sigut el meu entrenador i viu en el mateix poble que jo. El van agafar per coordinar les escenes d’hockei. Jo no tenia cap doble a la serie, a diferencia de la resta i va ser molt divertit tot plegat.

Com era el teu personatge?

Una mica trapella, però molt simpàtic.

Hi havia coses tevés?

Moltes. La clau dels personatges és fer-los naturals i vas incorporant coses meves o d’amics meus.

Abans de les de Les de l’hockei vas formar part de 45 revolucions

En aquells moments va ser la cosa més grossa que havia fet. En un principi era un guió diferent i el personatge meu canviava. Em va motivar molt fer la serie ja que hi havia el Carlos Cuevas, a qui admirava molt. Em fixava en molts detalls. Vaig veure tot l’engranatge que hi ha dins un rodatge.  Al principi estava molt pendent i molt nerviós, per no fer-ho malament.

I de Camilo Superstar què recordes?

Amb els dos directors de la serie havia rodat per separat i va ser molt bonit. Recordo les túniques que ens haviem de posar, el fred que vem tenir.

T’haguès agradat participar com actor en aquell musical, Jesucristo Superstar?

Cada cop soc més fan dels musicals, de tot això d’explicar les coses cantades, com als musicals cinematogràfics. I és que a més, la música és una de les meves grans passions, com el teatre i l’i nterrpretació. Unir-les és un somni.

Parlem de Els de Sau… És una historia d’amistat?

Sí, d’amistat i compromís. És molt maco el que van fer aquesta gent en el seu momento i com s’ho van currar i explicar-ho des de dintre.

L’èxit va tardar en arribar….

El boom fort arriba molt més tard però havia de succeïr ja que era la conjunció perfecte: un era talentós i virtuós actor intèrpret i cantant i l’altre era un músic de la hostia. Una passada. Eren dues grans figures juntes. Tot molt cracks, a més d’una banda extraordinària.

Abans del rodatge, t’havien comentat més d’un cop sobre la teva semblança amb Carles Sabater?

Fent el biòpic de Camilo Superstar jo comentava tot això, que em paraven pel carrer, que m’agradava el grup, el mateix Carles Sabater. I ja vaig plantejar fer aquest projecte. Dues amigues em van dir que portaven temps treballant en tot això i que els havien trucat des d’Andorra per fer una pel·lícula d’un grup musical molt conegut i un cantant molt atractiu. Ja estava escrit i estic molt content d’haver-lo fet.

Quina idea tenies d’ell?

És una persona superestimada, superconeguda, supertalentosa, amb un món gegant. Tothom el recorda en el seu millor moment.

Com vas viure el rodatge?

Feia molt de respecte. Quan vem rodar les escenes en els concerts estaba molt nerviós perquè podía venir gent que l’havia vist en directe. I si la senyora x.. es queixa…?

El manager de Sau Joan Capdevila i Pep Sala van estar molt presents en la pel·lícula, veritat?

Recordo el dia que ens vam conèixer, al concert a Luz de Gas. Estàvem tocant i vaig estar present en les proves de so, per coneixer el grup abans. Vaig entrar amb la directora de la pel·lícula. I va ser molt especial.

Vas incorporar gestos del Carles Sabater?

Hi havia un hibrid. Per una banda hi havia coses molt clares que s’havien d’imitar, però per un altra banda havia de resultar tot molt natural. L’hem d’imitar en moltes coses que van ser característiques, en moments de concerts que penso que són molt claus, però a la vegada també hem de moure aquest cos i aquest personatge.

Nerviós per l’estrena de Els de Sau?

Nerviós no, taquicàrdic. Falten mesos encara i ja estic demanant que ja pengin el tráiler. És una pel·lícula molt especial, d’un grup molt especial i que interpreto un actor i cantant únic, el Carles Sabater.

Quin personatge t’agradaria fer en aquests moments?

Una comèdia romántica, com les de Hugh Grant. Comèdia intel·ligent, amb moltes coses.

Tens inquietud d’escriure coses?

Si, precisament estic escrivint una historia que succeceix dins un vaixell. M’agrada les històries que puguin emocionar, que parlin de la vida com les pel·lícules d’autor. Per exemple m’agrada molt el cinema que fa el Marcel Barrena.

Finalitza la frase.. interpretar és…

… vida…

I Carles Sabater és…

…. Llum…