Teràpia necessària a ‘La Claca’

Text: Pollyana Hernàndez. Imatges: Premsa Teatre Gaudí.

Ahir a 2/4 de 8 del vespre va ser l’estrena de ‘Teràpia necessària’. Una posada en escena dirigida per Mont Plans, d’ella també és la dramatúrgia. L’actuació és a càrrec, sobre tot de la Marta Fiol, però està molt ben acompanyada d’en Carles Puig. A més de l’actuació, el que més fan és impressionar la gent, la Marta amb la seva veu i el seu gran carisma, i en Carles amb el seu do a càrrec del piano.

El lloc escollit per a escenificar aquesta obra és el Teatre Gaudí de Barcelona. Però, és una obra de teatre musical? Un concert? Un drama? Una comèdia? ‘Teràpia necessària’ ho és tot això i més. Des de bon principi, la Marta Fiol aconsegueix una complicitat amb el públic. Al minut 1 ja roba rialles entre les butaques. És capaç de generar una gran empatia amb els espectadors, una empatia que no s’acaba mai, ni quan s’acaba la posada en escena.

Tot comença amb un ambient distès, ple de colorit, amb un piano, una mesa amb barrets singulars molt ben guarnits amb flors, moltes flors, cireres i plumes, entre altres coses; una pantalla que guarda els vestits i els accesoris de la Marta on hi ha un altre de barret, davant una cadira, un faristol, i en Carles entregat al piano per a regalar música en viu als espectadors i…

…i la Marta comença a contar la seva història, comença a transformar-se, a obrir-se, a mostrar-se obertament i a regalar la seva veu i el seu bon humor als assistents.

‘Teràpia necessària’ narra la història d’una cantant que volia ser ballarina des de petita, però que, per un accident al turmell, va acabar fent de cantant. I així, entre cançó i cançó, va contant la seva vida, les seves alegries, les seves tristors, -més aquestes últimes; i el públic no deixa de riure. La Marta ho fa molt bé.

Al llarg dels, aproximadament, 65 minuts podem escoltar cantar la Marta Fiol 13 cançons. Totes elles acompanyades pel Carles Puig i el seu piano.

Detalls curiosos:

La comparació (pel seu color) de les cireres; el barret-orinal amb floretes, el moment en que la Marta fa com que oblida el llibret.

Frases que fan pensar:

‘…encara ara em costa diferenciar el que és veritat del que és ficció’.

‘…les coses bones no duren’.

‘M’heu entès?’

‘La música em salvarà’.

La qualitat vocal de la Marta Fiol va lluir molt més a l’interpretar ‘Broadway baby’, la gent de seguida va volcar-se amb aplaudiments.

‘Teràpia necessària’ estarà al Teatre Gaudí de Barcelona, dient als espectadors que ‘…les arts són sanadores, ens ajuden…’, estarà concretament a la Sala Gran ‘La Claca’, dijous i divendres a 2/4 de 8 del vespre fins al 26 d’agost, és una obra en català (algunes cançons són en altres idiomes) i és per a tots el públics.