Entrevista a Nora Navas: «T’has d’obrir en canal en aquestes històries»

Text i fotos: Pollyana Hernández. Entrevista realitzada a l’hotel ‘Casa Fuster’. Barcelona. 27/04/’22

Fa un dia esplendorós a Barcelona, i a la terrasa de l’hotel s’hi pot veure, igual d’esplendorosa, la Nora Navas regalant somriures a tothom. Fa poc es va guanyar el ‘Goya’ a millor actriu de repartiment per la pel·lícula ‘Libertad‘. Ara es troba promocionant el film ‘Sinjar’ de la directora Anna M. Bofarull, on fa el paper de ‘Carlota’; mentre alterna amb teatre, televisiò i més cinema.

©Pollyana Hernández

Com és que arribes a formar part de ‘Sinjar’?

Em va trucar l’Anna (la directora), per a enviar-me el guió. I em va agradar molt com estava narrada la història de la ‘Carlota’. A mi a la meva feina m’agrada ficar-me en mons desconeguts, en els quals hagi d’investigar. També quan són temes tant compromesos m’agrada estar de la ma d’algú que realment els conegui, que hagi fet un treball de camp potent i tingui un respecte a la història i l’Anna tenia claríssima la pel·lícula que volia fer.

Com va ser el teu primer contacte amb el guió?

Em va passar que sabia del terrorisme islàmic el que sap tothom, com l’atac de les torres bessones, i tal, però realment al guió vaig trobar-me amb unes històries molt potents.

L’actor Guim Puig i la directora de ‘Sinjar’ Anna M. Bofarull, acompanyant la Nora Navas
©Pollyana Hernández

Hi ha vàries escenes teves molt intenses, al menys dues, com et concentres, en què penses a l’hora d’interpretar-les?

Jo sempre ho dic, amb els actors hi ha molt de treball previ. Va ser molt bonic perquè està tot rodat en pla sequència i la directora de foto, la Lara (Vilanova), va dir: ‘jo estic amb tu tota l’estona’; i això per a un actor és molt bo, perquè estàs molt ficat en la història, no fas pla contra pla ‘i ara paro’. I és molt teatral en el fons perquè entres en el personatge i estàs allà. Jo faig el que deia l’Al Pacino: ‘sempre has de tenir primer tota la pel·lícula’, pèrquè no rodaràs cronològicament i has de saber quines tecles has de tocar en cada seqüència. I quan te la planteges dius: ‘aquest és el viatge’. No pots ser més intens al principi que al final perquè encara no ha passat res. Has de saber on estàs i després la concentració que deies tu, és un treball emocional el treball de l’actor, és un treball psicològic, llavors en el moment que estàs en acció t’has d’obrir en canal en aquestes històries.

©Pollyana Hernández

Va haver-hi moments durant el rodatge del film als qual et preguntessis: ‘a veure com faig això, ‘com enfoco allò’ per a no ferir sensibilitats?’

Com fas un treball previ, jo em vaig llegir dos llibres, que són relats exactes sobre el tema. I vaig veure un documental que m’havia trencat el cap, que es diu ‘Leonora’, és sobre un pare alemany la filla del qual desapareix, i ell l’està buscant amb un periodista durant 4 anys. Llavors vas pillant una mica en els moments que están. I a mi com actriu sempre m’agrada ser molt de veritat, perquè passi el que passi, és de veritat el que està passant. És un joc molt seriós el que has de jugar, pel que et deia, que estàs parlant de coses que la gent ha transitat i ha patit. Inclús la relació meva amb en ‘Marc’. Ell i jo no ens coneixíem previament, però haviem de fundar que la ‘Carlota’ i ell s’estimaven, que volien estar junts, que ni ell li vol mal, ni ella vol que ell no sigui feliç. Però és més enllà d’això que el dolor transita per les seves vides. I s’havia de portar ben fundat aquest amor per a que després fos tant fort. Perquè si no portem un camí darrere, després no passa res.

Amb la directora del BCN Film Fest, Conxita Casanovas
©Pollyana Hernández

Quina escena vas gaudir més a l’interpretar-la i quina menys?

Hi ha una sequència que és molt, molt difícil, és rar dir la que més o la que menys perquè al ser plans sequències, l’escena en la que ve el policia a casa meva és super llarga i és molt narrativa; vam rodar-la el primer dia i jo crec que va ser la més difícil de fer a nivell narratiu. I després vaig gaudir molt, perquè jo sóc així de masoca (riures), el moment del terrat perquè eren molt heavy; i m’agraden molt també els moments de la videotrucada, perquè eren com posar un somriure al meu personatge, com dir: ‘ai, podré anar a les colònies?’ (Riures).

Què has après i amb quin moment et quedes de ‘Sinjar?

Jo, fent les rodes de premsa a Màlaga amb l’Eman, perquè aquesta nena als 9 anys la van fer casar, després la van maltractar tots els soldats i realment dius: ‘és tan injusta la vida, és tan dura’. Som tan afortunats de viure això només en la pel·lícula, però jo em quedo amb que, si la gent la veu, no només a nivell informatiu, sino també a nivell denúncia, alguna cosa haurem aportat.

©Pollyana Hernández

Hi ha una frase que dius a la pel·lícula sobre els ‘moros’ que són els veins de la iaia, això s’assembla molt a la realitat de molts barris d’Espanya, per exemple, del famós barri del Raval a Barcelona, on hi ha gent de tot arreu.

És una mica el que vol dir la ‘Carlota’ a l’àvia. Que això sí que el trobava jo als llibres: que aquestes dones, a sobre que desapareix la persona que més estimen del món, estan molt estigmatitzades i han d’escoltar frases com ‘algo habrás hecho, como madre’. I la situació a ‘Sinjar’ era que al barri de l’àvia el net anava amb els nens musulmans. I la ‘Carlota’ és un personatge que m’agrada molt perquè és una dona molt oberta, per tant ella veu que el seu fill ha entrat a ser musulmà, com ella podria ser budista. I millor això també, perquè pensa: «‘que guay’, a mi mai m’ha servit, si m’hagués servit ser musulmana, de conya perquè també el que no m’hagués agradat és que es fiqués amb l’heroïna o els porros». I llavors l’àvia es posa en contra de la mare per les amistats del net i la ‘Carlota’ li contesta amb aquesta frase sobre els moros. Perquè per a la ‘Carlota’ són els amics del seu fill.

©Pollyana Hernández

Creus que retrata la realitat, al menys la de Barcelona?

Una part de la realitat, (s’ho pensa), potser sí. Però sempre passa això a l’ésser humà. Segurament l’àvia també té amigues musulmanes, però quan hi ha un problema i li han tret el seu net, ha de buscar un enemic. Sempre hem de buscar un enemic per a posar fora. Però el problema és teu, és el buit del nen, com si s’hagués ficat en una secta, el problema és el buit, no és culpa de la seva mare ni de l’àvia, és culpa de l’ésser humà i de les seves debilitats; i de la maldat que forma part de la bondat també. Però jo crec que l’ésser humà sempre necessita buscar un enemic i després buscar un culpable. I en aquesta història el personatge de l’àvia busca un enemic, que són els moros, i un culpable de que el seu net hagi marxat, que és la mare. Aquesta forma d’actuar de l’ésser humà, jo crec que això sí que és una realitat.

Ja tens projectes per a després de promocionar aquest film?

Jo ja estic amb una obra de teatre, que estem de gira per Catalunya, es diu ‘Les irresponsables’, i s’estrenarà una pel·lícula del Cesc Gay a l’octubre, és una comèdia. A més començo a rodar una sèrie per a Amazon amb Mariano Barroso.

Tràiler de ‘Sinjar’

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s