Entrevista a l’Anna M. Bofarull: ‘Hi ha unes coses molt bàsiques… que fan que siguem tots iguals a qualsevol lloc del món

Text i fotos: Pollyana Hernández. Entrevista realitzada a l’hotel ‘Casa Fuster’. Barcelona. 27/04/’22

Una noia super jovial, amb la rialla i la tendresa a la cara. Desborda optimisme, dinamisme i fa cinema, però no qualsevol cinema, fa cinema social, d’aquell que mostra realitats, d’aquell que fa pensar. Ella és la guionista, directora i productora (és a dir, l’ànima) de ‘Sinjar’, un film que retrata la vida de 3 dones que pateixen, des de diferents angles, el conflicte ocasionat pel grup terrorista, Estat islàmic. Ella és Anna Maria Bofarull.

Anna Maria Bofarull, guionista, directora i productora de ‘Sinjar’
©Pollyana Hernández

Com és rodar a Sinjar?

Guau! Doncs, és complicat perquè no és una zona on les persones estiguin acostumades al que és un rodatge o a fer pel·lícules. I nosaltres a més a més vam voler comptar molt amb la gent. Vam treballar amb actors no professionals i tot és una mica més complicat perquè les localitzacions cauen, has de buscar d’altres, o tens aparaulat que algú surti de figurant i no apareix, llavors has d’anar a buscar d’altres, i és tot una mica un repte, però la veritat és que va ser molt bonic, perquè també és com una manera d’ensenyar com es fa cinema i és un procés molt enriquidor.

Els permisos i la paperassa per al rodatge a Sinjar, cóm és?

En el fons és més fàcil tot. O sigui, és difícil en el sentit que no hi ha un procediment preparat, però és més facil perquè hi ha una persona que és la responsable i que et pot donar aquest permís. Llavors vam fer molta feina de gestió per a trobar les persones adequades que ens obrissin les portes. A més vam estar rodant a uns quarters militars, i són llocs una mica complicats, però quan t’acceptaven i podíem anar-hi, doncs, teníem l’espai, els objectes, els figurants i això facilitava tot.

Imagino que darrera del film hi ha molta feina de documentació, però, si us plau, conta’m la raó en especial, per a triar Sinjar.

Perquè al 2014, quan Estat islàmic estava avançant i conquerint Orient Mitjà, em va interessar molt al descobrir que estava convertint a les dones yazidites en esclaves sexuals. I em va sobtar molt, que, en aquell moment en el que jo vivia a Barcelona molt tranquilament, hi hagués un lloc del món on les dones estaven sent convertides en esclaves sexuals. Llavors vaig voler esbrinar i en saber més i va ser quan vaig conèixer que existia un lloc del món que es deia ‘Sinjar’, abans no el coneixia. Vaig començar a esbrinar més, al cap d’uns anys vaig anar-hi per a documentar-me i finalment hem acabat rodant allà.

Vas anar-hi prèviament!

Sí, al 2016 vaig anar a Sinjar perquè estava escrivint el guió i sentia que necessitava parlar amb moltes d’aquestes dones per a veure com era el dia a dia a Estat islàmic, com eren moltes coses que passaven. I vaig estar entrevistant moltes dones a campaments de refugiats.

Guim Puig, Nora Navas i la Conxita Casanovas, directora del BCN Film Fest, amb l’Anna M. Bofarull
©Pollyana Hernández

Pots compartir alguna anècdota del rodatge se ‘Sinjar?

Ens va enganxar el CoVid allà, estàven rodant i tot era molt complicat perquè èrem un equip mínim només de dones, enmig d’Orient mitjà resultava molt curiós per a tothom veure’ns fent una pel·lícula allà. Aconseguíem localitzacions, d’altres queien, però vam aconseguir rodar tot molt bé fins que va ser molt i molt present el CoVid i al final vam haver d’acabar rodant confinats l’equip tècnic i l’artístic dins d’una casa per a poder acabar la pel·lícula.

En quin mes de 2020 vas començar a rodar?

A mitjans de febrer de 2020. Ja estàvem allà quan la cosa va anar pujant aquí. A Sinjar l’avantatge era que, com que la gent no viatja, no hi ha gaire desplaçaments, no hi havia molts de casos. Llavors aquí anàvem sentint que els números creixien, de fet van tancar aquí les escoles, els nens eren a casa i nosaltres allà rodant fins que hi va haver un moment en el que havien de venir uns actors a rodar i no van poder pujar a l’avió. Irak va dir que cap persona que hagués estat a Espanya podia viatjar, per la quantitat de casos que havia aquí. I a nosaltres al final ens va repatriar l’exèrcit.

Quan?

Em sembla que arrivàbem a Barcelona l’1 d’abril.

Però vas acabar de rodar tot?

Vam acabar de rodar-ho tot, sí.

Fins i tot confinats?

Sí, precisament perquè si marxàvem no sabíem quan podríem tornar a Sinjair, teníem nens en raccord, i vam dir: ‘ens quedem’. Però ens van tancar l’aeroport, és a dir, ja no hi havia vols comercials. Llavors quan vam acabar vam estar parlant amb l’ambaixada.

O sigui que vau ser de les persones que van tornar amb als vols famosos de l’exèrcit?

Sí, sí, de fet vam sortir a les notícies per això. (Riures).

Sobre les històries, les 3 són de reals?

Estan basades en elements reals. Les tres són de ficció, però darrera hi ha un procés de documentació important. I hi ha mil detalls reals de casos de persones que els han patit. I l’actriu Eman Eido, que interpreta el personatge de l’Arjin, la noia jove, ella havia estat segrestada per Estat islàmic amb 9 anys i la van casar amb un vell, i després la van vendre i la van tornar a casar. (Es genera un silenci d’uns segons i unes mirades que connoten tristesa pel que l’Anna comparteix de l’Eman).

©Pollyana Hernández

Qué denuncia ‘Sinjar’

Denuncia el fet de que pensem que per ser dona i viure en llocs del món conflictius on les guerres es succeeixen de generació en generació, pensem que les persones estan més acostumades a haver-se d’enfrontar a perdre les persones que s’estimen, i no és així. I això és el que es veu amb la pel·lícula amb aquestes 3 històries, de les quals dues passen al Kurdistan i una a Barcelona, i en el fons a nivell emocional s’entrecreuen, perquè són mares perdent a fills o filles buscant a mares, i en el fons parla d’un mateix dolor i d’una mateixa pèrdua, que és aquesta separació que no han pogut controlar, que ve d’aquesta guerra internacional.

Com vas triar les actrius?

La Nora Navas, que interpreta el personatge de la ‘Carlota’ que viu a Barcelona, estava present en el projecte des del principi. Jo la tenia en ment quan escrivia, li vam presentar el guió i de seguida ens va dir que sí i es va sumar al projecte. I el personatge de la Hadia, l’esclava sexual, és interpretat per la Halima Ilter, és una actriu alemanya que vaig conèixer perquè vaig haver de canviar càsting a última hora, perquè tenia un problema de que, per llei no podia tenir tants actors i actrius que no fossin europeus, i vaig haver de canviar una de les actrius principals que tenia pensades; i em vaig trobar la Halima, algú me la va recomanar, em van semblar espectaculars les coses que havia fet i ella va acceptar venir a rodar a l’Iraq 6 setmanes, vull dir, era una experiència important. I després el tercer personatge és l’Eman Eido, que fa d’Arjin és una noia que viu allà, és una noia yazidí que vam conèixer en un camp de refugiats i que ella havia estat capturada per Estat Islàmic amb 9 anys. Llavors, d’alguna manera per a mi va ser l’aposta d’oferir aquest personatge a una d’aquestes dones per a donar-li veu i cos.

O sigui que ella no és actriu?

No, quan vam estar rodant amb ella tenia 15 anys i és la primera vegada que es posa davant de la càmera.

(Se sent el fil musical més alt a la terrassa on es desenvolupa l’entrevista)

I la música?

A tope! (Riures mútues)

Què em dius de la música de la pel·lícula?

És del compositor Gerard Pastor, que hem treballat junts en tots els meus projectes anteriors. Portem ja vàries pel·lícules, ens entenem molt bé i crec que va ser capaç de crear un ambient molt especial per a l’entorn, sense ser la típica música folklòrica aconsegueix també transmetre molt de l’emoció dels personatges, d’alguna manera crea tot un univers.

La directora de ‘Sinjar’ acompanyada del Guim Puig i la Nora Navas
©Pollyana Hernández

Que és el que t’ha resultat més difícil per a la realització d’aquest film?

Ha sigut una pel·lícula dura de fer sobre tot perquè és molt ambiciosa, ha sigut difícil d’aixecar el pressupost a nivell de producció. Ha sigut molt bonic tot el procés de treballar amb les actrius, de crear els personatges. Amb la Nora ha sigut un regal poder treballar aquest personatge amb ella, però amb la Halima també. Ha sigut més difícil amb l’Eman perquè al no ser actriu professional, hem hagut de treballar també amb records, amb emocions, que és clar, de sobte són molt reals, llavors ha sigut tot un repte, però ha sigut un projecte molt bonic.

I ella parlava anglès o castellà?

No, ella parla kurd i teníem una intèrpret.

Fas un ‘cut’ on es veu un àpat a Orient mitjà i desprès un altre d’apat a Barcelona quan la ‘Carlota’ està sopant, tot això genera una sensació de compartir els aliments en les dues parts del món, què volies aconseguir amb aixó?

Es que, de fet, per a mi era molt important que aquesta distància, d’alguna manera amb la pel·lícula quedés diluïda. Per a entrar en aquesta quotidianitat que al final, el dia a dia acaba sent molt semblant. Evidentment cada zona té els seus rituals, les seves conductes, les seves maneres, però al final hi ha unes coses molt bàsiques que són les que ens fan humans i ens fan que ens relacionem amb les nostres famílies i amb els nostres amics, que fan que siguem tots iguals a qualsevol lloc del món.

©Pollyana Hernández

Tens algún nou repte cinematogràfic? Perquè, com que ja sabem que solen ser molt socials, ens agradaria saber si en tens ja algun.

Sí, estic ara treballant en un documental, o sigui que és una mica diferent. I estic preparant també una ficció, però es que són projectes que triguen molt, que tens temps d’anar planejant i d’anar reescrivint.

Pots dir-nos el tema o donar-nos alguna pinzellada?

Sí, el documental es diu ‘Fake lies’ i segueixo la Marta Torrecillas, que es una noia que l’1 d’octubre de 2017 va ser desallotjada d’una escola aquí a Barcelona durant el referèndum; i va rebre més de 7 mil missatges assetjant-la per xarxes. Aquest element ha canviat la seva vida completament i l’ha afectat molt en la seva vida privada. Llavors era posar el focus en com el fet d’estar davant de les càmares un dia i convertir-te en notícia et pot destrossar la vida.

Tràiler de ‘Sinjar’

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: