Entrevista a Júlia de Paz Solvas, directora d’ “Ama”: “…la maternitat és una relació humana on hi ha d’haver lloc per a les equivocacions, per al penediment i per a les pors”

Text: Pollyana Hernández. Fotos: Joan Vidal i Pollyana Hernández. Entrevista realitzada als Cines Renoir, Floridablanca 06/07/‘21

En un ambient d’emoció, produït per l’expectativa que genera el fet d’estar a dies de l’estrena de la seva pel.lícula ‘Ama’; Júlia de Paz Solvas ens obre una miqueta la porta a conèixer les raons que la van fer rodar aquest llargmetratge, la seva òpera prima. Trobem una directora molt jove, amb tota la il.lusió i la felicitat als seus ulls i en tota la seva cara, una directora molt ben preparada a l’hora d’emprendre qualsevol dels seus projectes de cinema. El seu bressol: l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), la seva raó, la que li dóna l’impuls per a rodar: la relació tant estreta amb la seva mare.

Qué se sent ja tenir la teva òpera prima?
Me és difícil de contestar, ho estic digerint molt. No sóc molt conscient del que està passant perquè ha sigut tot molt ràpid, tampoc m’esperava la repercusió que tenim. Però intento abraçar tot el que está passant, no fer-me expectatives i, el que vingui, que vingui i benvingut sigui.

Quina és per a tu la diferència de passar del curtmetratge al llargmetratge?
La diferència que m’he trobat fent el curt d’“Ama’ i el llarg d’“Ama’ és el temps no només narratiu, sino el temps també vital que tens a l’hora de poder tractar el tema. Amb el curt ens adonàvem que el format, al tractar-se d’un tema tan complex, ens feia apurament. I amb la pel.lícula hem pogut tractar el tema amb aquella profunditat que nosaltres desitjàvem. Hem pogut tractar capes del personatge que potser amb el curt no podíem perquè no donava el format per a poder tractar tot el que volíem tractar.

Va molt bé que em diguis tot això en específic del curt i la pel.lícula d’“Ama”, però, en general quins van ser els canvis? Em refereixo també al tema de la distribució, promoció, de la producció… cóm canvia?
Sí que és veritat que, amb el curt d’‘Ama’, per exemple, vam estar bastant de temps amb el tema de distribució, festivals i amb la pel.lícula acabem de començar això i tampoc sé molt bé quan durarà ni cóm serà el camí. Sí que es diferent a l’hora de que, com la pel.lícula va més enfocat al tema comercial en el fons, crec que el tractament és diferent que amb els curts perquè amb ells el recorregut és només de festivals. Aquesta és la diferència que trobo.

I que se sent guanyar el premi del ‘Festival de Màlaga’ i el de ‘Los Premios Feroz?
Reconeixement, d’alguna manera t’estan reconeixent la feina que has fet, peró no només la teva, el Premi Feroz està reconeixent la feina de tot l’equip i això és el bonic, perquè s’ha de tenir en compte que, si per exemple la promoció està més encaminada a que la faci la directora, l’actriu i potser els productors, però que darrera hi ha un equip sense el qual no s’hauria pogut fer la pel.lícula. I realment, en aquesta pel.lícula s’ha tingut en compte la visió de totes les persones que van formar part de l’equip. És a dir, es va buscar que totes aportéssin a nivell creatiu. Llavors, el maco del Premi Feroz és això, que està reconeixent la feina de tot l’equip. I el de Màlaga és preciós també perquè està reconeixent la feina espectacular que ha fet la Tamara. Así que, felicitat, clar que sí, perquè és això, t’estan reconeixent la feina que portes molt de temps fent.

Deia la Tamara Casellas que ja èren ja cinc anys de feina.
Sí, des que vam començar a escriure la història sí, segurament quatre o cinc anys, sí, portem molt de temps.

I del tema de la recerca del tema que hi ha darrera pots parlar-me una miqueta més?
En el moment en el que ja vam decidir que volíem tractar aquest tema, hi havia la por de faltar al respecte a les persones que es troben en aquesta situació, per això era necessari fer un procès d’investigació previ molt dens. Vam estar una miqueta més d’un any, primer jo per la meva banda i després es va incorporar la Tamara parlant amb educadores socials, psicòlogues, amb dones que s’empenedien de la maternitat, ens vam trobar amb una persona que havia sigut abandonada als cinc anys, llavors a poc a poc vam anar construint la història a partir de petites peces que ens anàvem trobant amb cada persona.

Sobre tot, suposo que el personatge central, no?
Sí, però també a mi em va ajudar molt per a agafar una fermesa del que jo volia explicar, de quin discurs volia defensar. Arrel d’aquesta investigació em vaig aferrar fortament al que jo volia explicar.

I perquè volies aquest tema exactament?
En el moment en el que havia de fer el projecte final de carrera el tema de la maternitat m’intrigava molt, m’interessa a molt i a més he tingut sempre una relació molt forta amb la meva mare i em venia molt de gust tractar la relació entre una mare i una filla. Després para l.lelament hi havia dos temes que m’obsessionaven bastant en aquell moment, que eren l’empenediment i l’abandonament i vaig voler ajuntar-los. I a partir d’aquí vaig començar el personatge de la Pepa.

Pots contar-me alguna anècdota del rodatge?
Sí, quan vam rodar l’escena de quan la Pepa discuteix per últim cop amb la Leia, recordo que mentres la rodàvem tot l’equip estava en silenci i de sobte, en acabar-la, tots es van posar a aplaudir. I això és perquè tot l’equip estava conectat amb el que estàvem fent, estaven tots allà pendents. Va ser super maco això perquè era que a tothom li havia arribat només rodant una sola toma.

M’has dit que, suposo que arrel de la relació amb la teva mare tu volies retractar la maternitat. Hi ha algún missatge o algun sentiment en concret que tu vulguis transmetre?
Sí, és arrel d’això. I el que jo busco amb ‘Ama’ es defensar que la maternitat és una relació humana; que no hi ha un tipus de maternitat, sino que cada maternitat és diferent, és única. I que hem de trencar ja amb el mite de la maternitat perquè és una eina més d’opressió per part del sistema. Así que sí, és defensar que la maternitat és una relació humana on hi ha d’haver lloc per a les equivocacions, per al penediment i per a les pors.

Què et diu la gent de l’ESCAC sobre aquesta pel.lícula?
Gran part de l’equip són companys meus de l’ESCAC. Així que ho han viscut tot bastant junts, El bo que té l’ESCAC és que passes tantes hores treballant i rodant que construeixes una família. I és clar, jo aquesta família me l’he emportat per sempre.

I què et diu aquesta família?
Cada persona ho ha viscut a la seva manera, tots bastant positivament, la veritat. Ha sigut com a un viatge per a tothom. És clar que hi ha hagut moments també complicats, però dins d’aquesta complicació hi ha hagut una construcció. En general bé, molt bona energia.

El rodatge va estar interromput per la pandèmia, oi?
Sí. Va entrar una mica la crisi perquè vam pensar en si podíem tornar a rodar o no. Peró ens ho vam prendre de forma constructiva, perquè jo vaig poder mirar-me tot el material que havíem rodat, vam reescriure escenes, vam treure escenes, vam posar escenes de noves… vam aprofitar el temps bastant.

Algun projecte que puguis compartir a la gent de Barnafotopress?
Ara estic acabant un curt que he fet amb una productora d’aquí de Barcelona, ‘Mayo Films’. Que es diu ‘Harta’ (en castellà). Parla de la violència masclista i no puc explicar-ne tampoc molt més. I ara començaré a escriure un llarg amb la Núria Dunjó, que és la mateixa guionista d’“Ama”.

Pots dir el tema?
El mateix, és a dir, aquest llarg neix d’aquest curs que acabo de fer.