La Gavina a La Villarroel. Un text sobre el teatre, l’amor no correspost, la solitud i l’enfrontament generacional

Text – Redacció-Focus. Fotos – J.Ladiv.

La Gavina, el retorn d’Àlex Rigola a La Villarroel, una versió lliure del clàssic d’Anton Txékhov que ens parla d’amor i teatre amb Chantal Aimée, Eudald Font, Melisa Salvatierra, Roser Vilajosana i Xavi Sáez i que es pot veure fins a l’1 d’agost.

© J.Ladiv

És una coproducció de Heartbreak HotelTitus AndrònicLa VillarroelGrec 2021 Festival de Barcelona Temporada Alta 2020.

© J.Ladiv

Àlex Rigola torna a La Villarroel i en aquesta ocasió ho fa dalt de l’escenari en un muntatge que destaca la poesia i emoció, en un joc metateatral que confon ficció i realitat. A partir del text de Txékhov, Rigola dibuixa una història d’amor, de desamor, de frustració, utilitzant un llenguatge universal que barreja l’argument de l’obra amb les reflexions i les vivències personals d’un director, tres actrius i dos actors.

© J.Ladiv

Pel que fa a la creació de l’espectacle, Rigola destaca el seu punt de partida pel que fa a la interpretació, buscant “que els intèrprets que estan a l’escenari s’expliquin ells mateixos.” El que es veu en aquesta versió “són persones dalt de l’escenari, no personatges falsos. (…) L’espectacle manté l’estructura de Txékhov, però tracta els conflictes d’una forma que els actors se’ls puguin fer sues” Aquesta peça li interessava perquè toca l’existencialisme de Txékhov i les seves reflexions sobre l’amor. “Però aquesta peça també parla de teatre i ens permet parlar dels neguits d’una persona que viu d’aquesta professió. Parlar dels traumes que patim. Em reconec en aquests personatges.” Sobre l’espai escènic, explica que “és minimalista perquè s’ha volgut anar a l’essència, l’espai escènic també són ells, les persones dalt de l’escenari.”

Sinopsi:

© J.Ladiv

Tres actrius, dos actors i un dramaturg/director parlant dels seus desitjos i el seu amor pel teatre. O potser d’una mare i un fill que malgrat estimar-se no es troben i es fan mal. O potser de la història del que volem i mai aconseguim. O potser de l’amor entre dues persones de diferents generacions. O potser del primer amor escapçat. O potser de la frustració de no quedar mai content amb el fet creatiu. O potser de la lluita amb el desig. O potser de la por de fer-nos grans i anar desconnectant del que ens envolta. O potser dels milers d’amors no correspostos de la humanitat. O potser de la història de com carregar-se un amor. Morir, estimar i fer teatre.

© J.Ladiv

Més informació i venda d’entrades

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s