Quim Àvila: “En “L’huracà” es mostra com aquesta figura de la dona d’aleshores encara té vigència actual”

Fins al 13 de juny i amb les entrades exhaurides la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya acull l’obra “L’huracà”, de Carme Montoriol i dirigida per Mònica Bofill. Una obra on es parla de les relacions familiars i que té entre els seus protagonistes a un dels actors amb més projecció nacional, Quim àvila, sempre amb projectes per estrenar i per fer.

©J.Ladiv

Al TNC ja havies estat amb una obra que parlava dels conflictes personals, “L’amic retrobat”

En aquest cas es centrava en la relació de dos amics en funció de la seva familia, on hi havia ideololgies diferents i tenien un conflicte. Amb un punt de rerafons del nazisme i que encara fa ressó en la nostra societat. En el sentit que segueixen havent extremismes poítics amb divergències d’opinió.

I a l’huracà….

Aquí hi ha directament un conflicte intern, de com et relaciones amb els teus pares i els teus progenitors en funció de les teves vivències i enfunció de com t’han criat. I tot això et modifica totalment.  Es parla de com algun episodi familiar del passat pot sortir quan menys t’esperes.

©J.Ladiv

I es parla d’un personatge femení amb molta força

En l’obra es mostra com aquesta figura de la dona d’aleshores encara té vigència actual. Encara a dia d’avui hi ha dones que porten families elles soles, i suspeditades en alguns casos a alguns homes amb poder. Una dona que lluita per sortir ella endavant i el seu fill i respectar-se. I fa aquesta afirmació de que “Apart de ser mare vull tenir identitat de ser dona, vull tenir parella i portar la meva vida”.

I com es trasllada tot això?

S’aborda amb una poética especial. És important poder aprofitar i aprofundir en llenguatges que no es parlen avui en dia. No s’escriu de manera tant retorica i poética.

Hi ha un rerafons psicològic i freudià…

Era un moment on l’escriptora de “L’huracà” s’ajuntava amb un grup d’intel·lectuals que tenia i on devia tenir accès amb aquests cercles tant especials. Tant com suposo, això li podrieu preguntar si estigués viva a l’autora, per incloure-ho en la seva obra.  

©J.Ladiv

Un altre fet de l’obra és l’educació…

Jo que encara no ho sóc, que difícil deu ser ser pare o mare. A la meva familia som cinc germans. Es difícil veure el grau de protecció que han de tenir i per altra banda deixar empènyer od eixar volar als fills o les filles a partir de certa edat. Si no s’acaben creant relacions toxiques com en aquesta obra.  El fill té responsabilitat però la mare també. I el que fa la mare  es buscar-li una parella que no ha decidit ell.

Abans has parlat del moment de volar.. també com actor?

En el casa del teatre, cinema i audiovisual hi ha una part d’acord amb la direcció. De com vegi cap aquesta banda o altra. I en l’actor hi ha una part del moment de  volar. Amb això que hem acordat organitzo la meva cuina per a poder gestionar-ho. La meva anàlisi. I els directors el que fan és apuntar el seu punt de vista.

Com Jaime Rosales que t’ha dirigit a “Girasoles Silvestres”?

He après moltíssim. És dels personatges que veiem poc sovint. Fa poques pel·lícules ja que les fa a poc lent. Vol ser molt cuidadós per decidir quins actors, no actors, els espais…. Fins que no veu que allo es el que ha volgut no comenca. I pot passar temps.

©J.Ladiv

I com vas treballar amb ell?

Té una ambivalència. Té una part molt tècnica de visió clara del que vol i també es preocupa de com nosaltres ens poguem trobar-nos més còmodes. Per exemple recordó una escena que tenia que preparar amb Anna Castillo. I ens va preguntar si preferiem assajar-la amb la intensitat que hi hauria a l’escena, o de manera més técnica. Que algún director et pregunti com ho poodem fer es fantàstic. En cap moment et descuida. A cada toma et tindrà a tú, et prepararà i farà el que necessitis quan estiguis just allà, “acció¡” i entraràs. T’ajuda.

Acabes d’estrenar fa poc “Poliamor para principiantes”. Les comèdies segueixen tenint vigència?

La sort de la cultura en general és que publics hi ha tants com persones hi ha en el planeta. A vegades hi ha entreteniment, comèdia, reflexiu o assaig. A Poliamor té un punt concret pel que li agrada consumir aquest tipus d’entreteniment, amb uns actors que ja coneixen com el Karra o la Toni. I m’encanta treballar en projectes ben diferents, que em puguin ajudar a establir un criteri propi. Te’n adones que l’ofici d’actor és molt “variopinto” i hi ha públic per a tot. M’ajuda molt a entendre el que faig.

©J.Ladiv

I algún personatge que no hagis fet encara… un psicópata?

Per què no? De sobte poder fer un personatge que vegin un perill intrinsec pot ser interessant. Pot ser divertit i com un joc.

Per finalitzar. Ets molt treballador oi?

Sóc molt autoexigent i inverteixo hores dins la feina i fora de la feina. I o bé programo coses amb dos mesos d’antelació o be d’improvitzar sobre la marxa, que és quan a vegades és més divertit i va millor.  

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s