«Talking heads», d’Alan Bennett, estrena al Teatre Akadèmia el 21 d’abril

el

Text – Redacció-Teatre Akadèmia. Fotos – Gerard Lázaro.

El Teatre Akadèmia de Barcelona estrena el pròxim dimecres 21 d’abril Talking heads, una sèrie de monòlegs que el dramaturg, guionista, novelista i actor britànic Alan Bennett va escriure originàriament per a la BBC entre 1988 i 1998. La popularitat que va assolir l’emissió d’aquestes peces, interpretades per actors de primer nivell, va motivar que es traslladessin també a la ràdio i al teatre. La versió teatral es va estrenar al Comedy Theatre de Londres el gener de 1992. El 2020, en ple confinament, la cadena pública britànica va recuperar aquests monòlegs en una versió actualitzada, que a l’estat espanyol va emetre la plataforma Movistar Seriesmanía.

@Gerard Lázaro

Ara, Imma Colomer, Lurdes Barba i Lina Lambert porten al Teatre Akadèmia tres d’aquests monòlegs, ja convertits en clàssics: ‘The Hand of God‘, ‘A Bed Among the Lentils‘ i ‘Nights in the Gardens of Spain‘. Colomer, Barba i Lambert dirigeixen i protagonitzen l’obra, que ha estat traduïda per Anna Soler Horta i que es podrà veure a la sala barcelonina fins el 9 de maig.

@Gerard Lázaro

Amb Talking heads, Bennett fusiona comèdia i tragèdia i construeix un mosaic d’històries quotidianes que reflecteixen la fragilitat humana. Tot i que aborden qüestions diferents, la mort, la malaltia, la soledat i el sentiment de culpa esdevenen temes recurrents dels monòlegs. El dramaturg retrata amb una bona dosi d’humor britànic una sèrie de personatges insignificants que s’expressen amb una llengua col·loquial farcida de divertidíssims girs populars. Però, entre el to de les paraules i el que es diu realment a través d’elles, hi ha una escletxa per on es revela la tragèdia d’unes existències sense futur, que, per no lliurar-se al vertigen del buit i crear la il·lusió de la vida, parlen sense parar.

En paraules de Lina Lambert, una de les directores i intèrprets: «Les protagonistes d’aquests tres monòlegs no expliquen mai la història completa. Només relaten el seu punt de vista, possiblement injust cap als altres personatges dels que parlen. I ho fan des de la seva saviesa, des de la seva bogeria, des del seu dolor. I, sobretot, des de la seva infelicitat.»

Lambert va intentar engegar el projecte per portar a escena aquests monòlegs fa uns anys de la mà de Moisès Maicas. Lamentablement, la mort del director teatral el va aturar. Per això, després de recuperar-lo un temps després, la companyia ha volgut dedicar aquest espectacle a la memòria de Maicas.

Sinopsi de ‘The Hand of God’

La Celia és una antiquària cobdiciosa que té cura dels seus veïns d’edat avançada amb l’únic propòsit d’adquirir a bon preu els mobles i objectes de casa seva quan per fi morin. Una de les seves veïnes, que viu en un casa repleta d’antiguitats, acaba de traspassar, i la Celia està molt disgustada perquè l’anciana ho ha deixat tot a un parenta llunyana del Canadà. Per rescabalar-la, la parenta dona a la Celia una caixa amb algunes de les pertinences de la difunta, entre les quals hi ha el curiós dibuix d’un dit. L’antiquària està particularment satisfeta d’haver venut el marc del dibuix per cent lliures i d’haver-se desempallegat de la peça, però després descobreix, horroritzada, que el dibuix és una obra perduda de Miquel Àngel valorada en milions, un estudi de la de la mà de Déu del sostre de la Capella Sixtina.

Sinopsi d’‘A Bed Among the Lentils’

La Susan viu prop de Leeds i està casada amb el vicari del poble; duu una vida avorrida i infeliç i ha de competir amb les feligreses per l’afecte i l’atenció del seu marit, una figura molt respectada a la comunitat. A causa dels deutes que té amb el botiguer del poble, la Susan ha d’anar a comprar a Leeds el xerès que acostuma a beure a discreció, a la botiga de queviures d’en Ramesh, un jove indi amb qui inicia una relació amorosa. La dona del vicari experimenta per fi una certa felicitat, fins que en Ramesh li pregunta si beu pel color de la seva pell o perquè té un problema amb l’alcohol; això fa reflexionar la Susan, que comença a assistir a les reunions d’Alcohòlics Anònims. El vicari pensa que és Déu qui ha fet anar la seva dona pel bon camí, però la Susan sap que és gràcies a en Ramesh que s’ha recuperat i que ni Déu ni el seu home no hi tenen res a veure.

Sinopsi de ‘Nights in the Gardens of Spain

La Rosemary és una dona solitària el marit de la qual, aficionat al golf, vol que se’n vagin a viure a Marbella, tot i que a ella la idea no li fa gens el pes. Per distreure’s una mica, s’ofereix a cuidar el jardí d’una veïna que acaba de ser arrestada per haver matat el seu marit maltractador. Les dues dones es fan amigues i estableixen una relació molt estreta, però a mesura que la investigació de l’assassinat del veí avança, surten a la llum facetes molt fosques del seu propi marit. L’amiga de la Rosemary mor de càncer prematurament i a ella no li queda altre remei que continuar al costat del seu marit reprimit.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s