Text: Pollyana Hernández. Fotos: Teatre Gaudí, Pollyana Hernández.

Entre llums i projectors vestits amb la cançó que diu ‘desde que se fue nunca más volvió, caminito…’ el Teatre Gaudí acull aquesta peça teatral anomenada ‘Ferides’.

La dramatúrgia de Frank Bayer està emmarcada als finals dels anys 70, just abans que Espanya tornès a la democràcia després del franquisme. Però fent record d’anys anteriors quan els republicans i després els comunistes lluitaven contra la dictadura.

L’espectador pot veure cóm va afectar una família tot aquell conflicte per la lluita del poder a l’Espanya d’aquella època. Es pot veure el retrat de la seva vida, de cóm van viure, primer només com a parella, després ja com a una família. Posant especial èmfasi en la filla, per a després sorprendre al públic amb els secrets de cadascú dels integrants, però sobre tot, d’un.

Sota la direcció de Núria Florensa i Ricard Martí, ‘Ferides’ transmet a l’espectador fins a on pot arribar l’amor matern per tal de preservar l’harmonia familiar. Fent reflexionar al públic sobre si és o no admirable lluitar en una guerra per un ideal fins al grau d’arriscar la vida.

‘Ferides’ transporta al moment i ho fa viatjant, com si d’una papallona es tractés, per la formació i el creixement d’una família; amb moltes il·lusions de ser feliç, les mateixes il·lusions que per aconseguir els seus ideals. Amb la interpretació de Xavier Mercadé, Mònica Pardo i Laura Porta.

Reflecteix com, en un mateix nucli familiar, pot haver-hi diferents punts de vista i diferents postures. Ens fa veure cóm mai s’acaba de conèixer les persones , encara que siguin familiars propers o encara que estiguin a punt d’abandonar aquest món. Cóm les ferides costa que curin i de cóm se’n va la vida intentant curar-les, a vegades, sense aconseguir-ho.

Amb una escenografia cuidada al detall, des de les projeccions fins les ‘rajoles’, passant per la il.luminació i el vestuari; tot està molt bé seleccionat per a aquesta representació produïda por La Gàrgola Produccions Teatrals i coproduïda per Disfauna; que es pot gaudir a ‘La Claca’, la Sala Gran del Teatre Gaudí.