Ferides, un viatge per a sanar

Text: Pollyana Hernández. Fotos: Teatre Gaudí, Pollyana Hernández.

Entre llums i projectors vestits amb la cançó que diu ‘desde que se fue nunca más volvió, caminito…’ el Teatre Gaudí acull aquesta peça teatral anomenada ‘Ferides’.

Laura Porta, Xavier Mercadé i Mònica Pardo en plena interpretació a ‘Ferides’. Foto: Teatre Gaudí

La dramatúrgia de Frank Bayer està emmarcada als finals dels anys 70, just abans que Espanya tornès a la democràcia després del franquisme. Però fent record d’anys anteriors quan els republicans i després els comunistes lluitaven contra la dictadura.

L’espectador pot veure cóm va afectar una família tot aquell conflicte per la lluita del poder a l’Espanya d’aquella època. Es pot veure el retrat de la seva vida, de cóm van viure, primer només com a parella, després ja com a una família. Posant especial èmfasi en la filla, per a després sorprendre al públic amb els secrets de cadascú dels integrants, però sobre tot, d’un.

Part de l’escenografia on es pot observar el detall de les rajoles de Barcelona. Foto: Pollyana Hernández

Sota la direcció de Núria Florensa i Ricard Martí, ‘Ferides’ transmet a l’espectador fins a on pot arribar l’amor matern per tal de preservar l’harmonia familiar. Fent reflexionar al públic sobre si és o no admirable lluitar en una guerra per un ideal fins al grau d’arriscar la vida.

‘Ferides’ transporta al moment i ho fa viatjant, com si d’una papallona es tractés, per la formació i el creixement d’una família; amb moltes il·lusions de ser feliç, les mateixes il·lusions que per aconseguir els seus ideals. Amb la interpretació de Xavier Mercadé, Mònica Pardo i Laura Porta.

Agraint al públic a l’acabament de la posada en escena. Foto: Pollyana Hernández

Reflecteix com, en un mateix nucli familiar, pot haver-hi diferents punts de vista i diferents postures. Ens fa veure cóm mai s’acaba de conèixer les persones , encara que siguin familiars propers o encara que estiguin a punt d’abandonar aquest món. Cóm les ferides costa que curin i de cóm se’n va la vida intentant curar-les, a vegades, sense aconseguir-ho.

Tot l’equip a l’escenari de la Sala Gran, ‘La Claca’, del Teatre Gaudí. Foto: Pollyana Hernández

Amb una escenografia cuidada al detall, des de les projeccions fins les ‘rajoles’, passant per la il.luminació i el vestuari; tot està molt bé seleccionat per a aquesta representació produïda por La Gàrgola Produccions Teatrals i coproduïda per Disfauna; que es pot gaudir a ‘La Claca’, la Sala Gran del Teatre Gaudí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s