32 produccions es disputaran els XIII Premis Gaudí el 21 de març de 2021

el

Text – Redacció-Premsa Premis Gaudí. Fotos – Albert Roca.

La vampira de Barcelona (amb 14 nominacions), Las Niñas (13) i Sentimental (8) són les pel·lícules més nominades a la tretzena edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. El palmarès es donarà a conèixer a la gala del diumenge 21 de març de 2021 a l’Auditori del Fòrum CCIB. En la lectura celebrada dijous a l’Auditori de La Pedrera, els actors i acadèmics Aina Clotet i Sergi López han fet públiques les nominacions en les 21 categories dels guardons.

Imatge de la presentació al Festival de Sitges de La vampira de Barcelona, pel·lícula amb més nominacions: 14

Un total de 32 títols passen a la segona volta de votacions i opten enguany a entrar al palmarès dels XIII Premis Gaudí. A la categoria de Millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: La vampira de Barcelona, primer llargmetratge de ficció de Lluís Danés, proposa una nova interpretació del mite d’Enriqueta Martí, a qui la història “oficial” va condemnar com a assassina de nens a la Barcelona d’inicis del segle XX, i obre la porta a la seva condició de cap de turc per amagar una xarxa de prostitució i pederàstia que implicava les altes esferes socials i polítiques de la ciutat. Amb L’ofrena, el barceloní Ventura Durall (Les dues vides d’Andrés Rabadán) presenta una història d’amor a quatre bandes marcada per les ferides obertes i els traumes del passat. Cinema de denúncia que vol remoure consciències, amb La dona il·legal, el director Ramon Térmens (Catalunya über alles!) posa el focus en el tracte que pateixen els immigrants sense papers en arribar a Espanya i, per extensió, a qualsevol país d’Europa. Les dues nits d’ahir, debut en la direcció de Pau Cruanyes i Gerard Vidal, reflexiona sobre la pèrdua i el dol en forma de ‘road movie’, seguint tres joves que roben les cendres d’un amic mort per llençar-les al mar en un homenatge pòstum.

Estan nominades a Millor pel·lícula en llengua no catalana Las Niñas, Sentimental, La boda de Rosa i Adú. Debut de Pilar Palomero, Las Niñas ens situa a la ciutat de Saragossa, l’any 1992, per parlar de la pèrdua de la innocència d’una nena d’11 anys, alumna d’una escola de monges, que obre els ulls a la vida preadolescent i entra en contradicció amb els inflexibles postulats de l’educació catòlica. Cesc Gay adapta a Sentimental la seva obra teatral Els veïns de dalt, convertint l’apartament d’un matrimoni en crisi en l’escenari de la seva batalla verbal, de la qual també en formen part els seus (sexualment) molt sorollosos veïns. Comprometre’s amb sí mateixa i començar una nova vida amb un casament sense nuvi, més enllà del que puguin pensar família i amics, és la decisió ferma de la protagonista de La boda de Rosa, comèdia dramàtica amb la que Iciar Bollain es retroba amb Candela Peña després de Hola, ¿estás sola? i Te doy mis ojos. I a Adú, el cineasta Salvador Calvo (1898: Los últimos de Filipinas) lliga tres històries que giren al voltant de la immigració: la del nen camerunés que dona títol a la pel·lícula i que viu un perillós viatge en l’intent d’arribar a Europa, la de la relació d’un activista mediambiental amb la seva filla rebel, i la d’uns membres de la Guardia Civil que viuen una tragèdia mentre vigilen la frontera de Melilla.

Directors i guionistes, experimentats i novells

Una debutant i tres cineastes amb experiència es disputaran el Gaudí a Millor direcció: s’estrena com a nominada l’aragonesa Pilar Palomero, que ha irromput al cinema espanyol amb Las Niñas, lluminosa òpera prima molt propera a l’experiència vital de la pròpia cineasta. Ja guanyador del Gaudí a Millor direcció (per Truman) i Millor guió (de Truman i d’Una pistola en cada mano), enguany Cesc Gay aposta per la comèdia plena de diàlegs i rèpliques rapidíssimes amb SentimentalLa vampira de Barcelona és el primer llargmetratge de ficció de Lluís Danés, ja signant de la pel·lícula per a televisió Laia, de documentals com Llach: La revolució permanent, i responsable de la gala dels Gaudí en diverses edicions. Iciar Bollain ja havia vist com la seva anterior Katmandú, un espejo en el cielo era nominada a Millor pel·lícula en llengua no catalana, entre d’altres candidatures (amb premi per a Verónica Echegui), i ara, amb La boda de Rosa, opta també a Millor direcció per una història que reivindica escoltar i, per damunt de tot, escoltar-se.

En la categoria de Millor guió repeteixen Gay, Palomero i Bollain (que signa La boda de Rosa amb Alicia Luna), i també està nominada al Gaudí una altra cineasta debutant, Nuria Giménez Lorang, per la seva sorprenent òpera prima, My Mexican Bretzel, també candidata a Millor documental, i que fabula sobre la vida d’una dona de classe acomodada a meitat del segle passat, a partir de la troballa d’unes suposades gravacions domèstiques.

Les grans interpretacions de 2020

La collita de l’any deixa grans interpretacions. En la categoria de Millor protagonista femenina, els Gaudí d’enguany reconeixen la feina d’Anna Alarcón, Andrea Fandos, Nora Navas i Candela Peña. Anna Alarcón és una dona trasbalsada per una dolorosa reaparició del passat a L’ofrena, de Ventura Durall, un drama que també està nominat a Millor pel·lícula i en altres categories interpretatives. Només té 12 anys i un futur esplèndid, en el seu primer llargmetrarge (abans havia rodat el curt La comulgante), Andrea Fandos és l’ànima de Las Niñasi seva és la mirada d’una pel·lícula sobre el fet de créixer en un context de canvi social encara encadenat a un sistema educatiu profundament conservador. Guanyadora de dos premis Gaudí, per Pa negre i per Tots volem el millor per ella, i nominada per L’adopció i, l’any passat, per Dolor y gloria, Nora Navas es posa en la pell d’Enriqueta Martí, la desgraciada protagonista de La vampira de Barcelona. I amb el seu empoderat personatge, cansat de fer el que li diuen, amb La boda de Rosa, la gavanenca Candela Peña aspira per tercera vegada al Gaudí, després de guanyar-lo el 2013 per Una pistola en cada mano i de ser finalista el 2014 amb Ayer no termina nunca.

Alex Brendemühl, Javier Cámara, Mario Casas i David Verdaguer són els candidats a endur-se el guardó a Millor protagonista masculí. Deu anys després de guanyar-lo per Les dues vides d’Andrés Rabadán, i amb quatre nominacions més al currículum (per El bosc,Stella Cadente, Petra i Madre), el barceloní Alex Brendemühl veu reconeguda la seva feina a L’ofrena, on interpreta un personatge en busca de perdó i redempció. Rodar amb Cesc Gay torna a encaminar Javier Cámara a les portes del Gaudí, després d’endur-se’l fa cinc anys amb Truman i de ser nominat per Ayer no termina nunca, a Sentimental veu trontollar la seva relació de parella. Mario Casas viu un autèntic malson a No Matarás, de David Victori, el descens als inferns durant una nit en caiguda lliure d’un jove que creua les seves passes amb una noia tan sensual com perillosa. Per últim, David Verdaguer opta a la nominació per la seva interpretació a Uno para todos, on es converteix en un mestre interí que assumeix la tutoria d’una classe de sisè de primària amb problemes d’assetjament escolar.

Pel que fa al premi a Millor actriu secundària, se’l disputaran Verónica Echegui, Natalia de Molina, Bruna Cusí i Núria Prims. L’any 2012, va guanyar el Gaudí per Katmandú, un espejo en el cielo, i ara Verónica Echegui està nominada per L’ofrena, on interpreta un dels vèrtexs de la relació a quatre bandes plantejada pel drama de Ventura Durall. Després de l’aconseguida per Techo y comida, la segona nominació als Gaudí de Natalia de Molina arriba amb el seu personatge de mare amb secrets i dubtes de la jove protagonista de Las Niñas. Dues actrius, finalment, comparteixen nominació i pel·lícula: a La vampira de BarcelonaBruna Cusí (guardonada amb el Gaudí per Estiu 1993 i nominada per Incerta glòria) interpreta l’amant del periodista que escriu sobre Enriqueta Martí, mentre que Núria Prims (que va endur-se el Gaudí per Incerta glòria) dona vida a la propietària d’un prostíbul, centre neuràlgic d’una xarxa de pederàstia.

Alberto San Juan, Ernesto Alterio, Francesc Orella i Abdel Aziz El Mountassir formen el pòquer d’aspirants a Millor actor secundari. Segona nominació per a Alberto San Juan (l’anterior, amb Mientras duermes), a Sentimental forma amb Belén Cuesta la sorollosa parella que capgira la rutinària relació matrimonial dels seus veïns. Ernesto Alterio debuta com a nominat als premis de l’Acadèmia pel seu personatge del terapeuta online argentí de Quim Gutiérrez a Te quiero, imbécil, de Laura Mañá. Francesc Orella també repeteix nominació, vuit anys després de Els nens salvatges, per la seva feina a La vampira de Barcelona, on presta el seu rostre a un dels foscos responsables de la situació penal i de cap de turc d’Enriqueta Martí. Finalment, l’actor marroquí Abdel Aziz El Mountassir, gran descobriment d’aquell En construcción de José Luis Guerin, apunta al premi pel seu treball a La dona il·legal.

Un històric 54% de dones finalistes

Els Premis Gaudí recullen per primera vegada en els seus tretze anys d’història unes nominacions amb més dones que homes aspirants a premi en les categories nominatives. Passen a la segona volta de votacions 77 professionals, dels quals 42 són dones i 35 són homes. D’aquesta manera, categories habitualment masculinitzades com el So o els Efectes visuals mostren un augment de dones nominades (com Irene Rausell, Yasmina Praderas, Amanda Villavieja, Alejandra Molina, Daniela Fermín, Elena Coderch, Laura Tomás, Esther Ballesteros, Anna Aragonès i Míriam Piquer). Així mateix, categories com la de Direcció, amb dues dones de quatre professionals nominats, o Guió, amb quatre nominades i un únic home finalista, recolzen la significativa dada que converteix aquesta edició dels Gaudí en la primera en què les dones superen els homes en candidatures nominatives, amb un 54% del total.

I el Gaudí és per a…

El 29 de gener començarà la segona volta de votacions, que es mantindrà oberta fins al 2 de març, d’on sortiran els guanyadors i guanyadores de cada categoria. Es donaran a conèixer el diumenge 21 de març de 2021. L’Acadèmia ha encarregat a El Terrat (The Mediapro Studio) la producció de la gala dels XIII Premis Gaudí, que serà un homenatge a les sales de cinema de tot el territori. La productora audiovisual, amb més de trenta anys de trajectòria especialitzada en formats d’entreteniment i ficció, ha estat al capdavant de les dues últimes edicions dels Premios Goya, entre d’altres, i anteriorment de la gala dels Premis Gaudí en les edicions de 2013 i 2018. La direcció estarà enguany en mans d’Enric Cambray, actor i adjunt a la direcció creativa d’El Terrat i també codirector de les últimes dues gales dels Goya. Televisió de Catalunya serà responsable de la realització audiovisual de la cerimònia, que tindrà lloc a l’Auditori del Fòrum CCIB.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s