Xavier Albertí inaugura la seva darrera temporada en el TNC amb Decameró, deu veus singulars que cerquen nous horitzons després d’aquests mesos marcats per la pandèmia

Text – Redacció-Premsa TNC. Fotos May Zircus/ TNC.

Decameró és una producció del Teatre Nacional de Catalunya que compta amb 10 monòlegs escrits per 10 dramaturgs/es i interpretats per 10 actors i actrius diferents. Es tracta de la primera estrena de la Temporada 2020-2021 del TNC i es podrà veure de l’1 d’octubre al 25 d’octubre a la Sala Petita.

Engeguem una temporada en què la incertesa s’ha instal·lat a les nostres consciències individuals, i s’ha convertit en protagonista del nostre imaginari col·lectiu. No podem oblidar, però, que els darrers anys ja duien la marca profunda de la crisi i la fragilitat, si bé és cert que enguany les nostres vulnerabilitats s’han anivellat d’una manera força més visible.

L’atzar de cada instant imprevisible no ens hauria d’eximir de les nostres responsabilitats. La vida sempre és incerta, i probablement sempre ho serà a pesar dels heroics avenços de la tecnologia. Els humans, tanmateix, disposem d’un instrument preciós per afrontar les incerteses: la cultura. O el que és el mateix: el nostre bagatge compartit o compartible, recent i remot, amb totes les seves grandeses i també les seves petiteses, tan necessàries a l’hora de dotar la nostra mirada de major complexitat.

El teatre, com a ritual col·lectiu, actua sempre per ampliar la nostra perspectiva davant la vida. És a dir, per reforçar la nostra capacitat de respondre davant el món. Una capacitat sens dubte precària, però també fonamental en la nostra naturalesa d’animals ètics i estètics. Segurament per això hi ha tantes obres mestres de les arts escèniques protagonitzades per «apocalipsis», enteses com aquelles crisis decisives de les quals pot fundar-se un nou ordre col·lectiu.

Aquesta temporada 2020-21, la meva darrera com a director artístic del TNC, he volgut inaugurar-la amb un espectacle singular que capturés algunes de les vibracions que ens han travessat els cossos i els ànims aquests darrers mesos, sense caure en cap moment en pamflets ni discursos únics o uniformes. Per això hem orquestrat un peculiar Decameró teatral, poèticament inspirat en la primera pel·lícula de la Trilogia de la vida de Pasolini que enguany celebra el cinquantè aniversari, i que amb la seva lucidesa encara té una gran capacitat d’interpel·lar-nos mig segle després.

Decameró agrupa deu veus d’una gran personalitat que dialoguen entre elles alhora que sovint es contradiuen. El resultat, em sembla, està molt lluny de ser un espectacle format per una simple successió de monòlegs inconnexos: en la seva dispersió de mirades, aquest Decameró és com un petit fris on es retrata amb enorme complexitat la realitat plural d’aquests mesos marcats per la pandèmia de la Covid-19.
Xavier Albertí, director artístic del TNC