‘Paradisos Oceànics’, amb Mercè Aránega i Paula Blanco, s’estrena demà al Teatre Akadèmia en el marc del festival GREC

Text – Redacció-Premsa Teatre Akadèmia. Foto: Sílvia Poch

Paradisos Oceànicsdirigida per Mònica Bofill, s’estrena aquest dimecres 3 de juliol al Teatre Akadèmia en el marc del Grec 2019. Festival de Barcelona.Aquesta coproducció del festival barceloní, Bitò i el Teatre Akadèmia, es podrà veure fins al 7 de juliol i és una adaptació de l’escriptor Josep Maria Fonalleras del llibre homònim d’Aurora Bertrana. 

Sin título-1
Foto: Sílvia Poch

Entre 1926 i 1929, l’escriptora Aurora Bertrana, filla del també autor Prudenci Bertrana, va viatjar a les Illes de La Societat de la Polinèsia Francesa. La més coneguda era Thaití, en aquell temps, a un mes i mig de trajecte des de Barcelona. L’experiència, la va portar a escriure diversos articles publicats a revistes catalanes que, més tard, van donar forma a la novel·la Paradisos Oceànics, punt de partida d’aquest muntatge.

Ara, sota la batuta de Mònica Bofill, Mercè Aránega i Paula Blanco donen veu a Aurora Bertrana, i es converteixen en un altaveu per mostrar-nos un món en transformació des d’una mirada feminista. A través de la proposta, es dona vida a altres dones de la Polinèsia, que ens ajuden a entendre com era la societat dels anys 30, la catalana, i la de l’estranger, i a descobrir com era un poble lligat a l’entorn natural que adoptava, no sense tristor, les maneres de fer i les visions del món d’una societat que el colonitzava.

Sobre Aurora Bertrana i la necessitat de reivindicar-la

L’espectacle no només parla d’aquesta mirada de l’autora sobre la Polinèsia, sinó que aproxima la biografia d’Aurora Bertrana.

L’escriptora va néixer a Girona l’any 1892. Filla de Prudenci Bertrana, va tenir inquietdus artístiques des de ben petita. Compromesa amb la societat, la seva figura ha estat marcada pel seu càracter cosmopolita, amb una visió allunyada de la moral de l’època. Aquests trets, han estat signficatius a la seva literatura. Domènec Guansé, als anys 30, la va qualificar com: La més preparada de cara a la vida de les escriptores joves d’avui per la seva mancança de limitacions, pel sentiment liberal de la vida. Podria ser, tant com una escriptora d’ací, una escriptora de París. 

Un muntatge necessari per reivindicar sobre l’escenari la visió d’una escriptora amb caràcter, feminista, que va lluitar per fer sempre el que ella volia. Activista cultural i política, viatgera, inconformista, la dictadura franquista la va catapultar cap a l’oblit.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s