Borja Espinosa: “He aprés molt amb els personatges que he fet i m’he fet actor a l’escenari”

Text i Fotos – Albert Roca. Entrevista realitzada a l’Hotel Murmuri.

La serie “Com si fos ahir”, que emet cada dia a la sobretaula TV3, té diferents personatges, que donen molt de joc a través de les seves històries. Un dels que s’han incorporat recentment és l’actor Borja Espinosa, que interpreta el personatge d’Aimar, el pare biològic de la Júlia –interpretada per Berta Castañé-. Borja és un actor amb una llarga experiencia en el món del teatre, el cinema –on va ser nominat com a millor actor als Premis Gaudi per “El llarg cami més llarg per tornar a casa”- i en la televisió, on va formar part de l’elenc de la mítica serie “Plats bruts” que enguany celebra 20 anys de la seva primera emissió.

 

Com et van plantejar el teu personatge d’Aimar a ‘Com si fos ahir’?

M’havien comentat que era un home que vivía en un vaixell. Una mica misterios i del que la seva filla Júlia n’havia parlat algún cop.

 

I com s’ha construit?

Amb una mica de conflicte. La seva filla el vol conèixer. Al principi és reticent però m’encanta molt la nena i aleshores en les trames que hi ha en aquests moments, l’Eva, la seva mare –que interpreta Alicia González Láa- té una mica d’atac de gelosia. Després de tant de temps portant a la nena tota sola veu com ella està encantada del seu pare per aixo de que és enrotllat i té un vaixell.

I del teu personatge que li agradaría que li passés?

A mi m’agradaria que hi haguessin escenes en aquell vaixell on vivía… jejeje….

A nivell personal què faries?

Quan era més jove hagués encaixat més amb aixo de la vida bohèmia o vivint en un vaixell i en l’actualitat seria més reponsable, i si tingués una filla faria tot el possible per estar amb ella.

I com ha anat el rodatge amb les actrius Berta Castañé i Alicia González Láa?

La Berta Castañé es molt jove i molt aplicada, sempre disposada a aprendre. També és veritat que li queda una llarga carrera però la veig amb moltes bones possibilitas. A l’Alicia González Laa, ja la coneixia. Fa un any feia de parella amb mí a Temps salvatge, en una trama més pertorbadora de la serie. És un encant de persona.

Al llarg de la teva carrera has fet molt de teatre

Per sort.  He aprés molt amb els personatges que he fet i m’he fet actor a l’escenari. L’audiovisual també m’encanta i veure’m en pantalla. Però són coses diferents.

Fa ja 5 anys que vas ser nominat als Gaudí per “El llarg camí per tornar a casa”. Com vas viure aquella nominacio?

No em plantejava res la veritat… però gent de la professió deien que el Gaudí era per mi… i se’l va emportar el Darin, que a  més no el va anar a recollir –riu-. Tot era nou per a mí. Et fas il·lusions ja que havia gaudit d’una pel·lícula feta amb pocs mitjans i sense gaires recolzaments. Aquelles nominacions van suposar per la pel·lícula la presentación en societat a lo gran.

I què vas aprendre del teu personatge que tenia tan de pes?

Va ser un treball que em va donar confiança per veure fins on podía arribar i això em va obrir moltes portes personals a asumir reptes interprtatus. Els bons papers fan que puguis fer bones actuacions.

Enguany hauran passat 20 anys de la primera emissió de Plats bruts…. Quins records tens?

Aquí puc dir-ho amb contundencia. Vaig aprendre molt ja que acabava de sortir de l’Institut del Teatre. L’exigència del Joel Joan em va fer aprendre l’humor de manera molt seriosa. Sortia de l’ou i jo estava alla amb el meu personatge d’Stasky, darrere la barra. En aquella serie es va trobar una fòrmula que s’ha intentat repetir però que no s’ha pogut aconseguir. Encara hi ha gent de 40 anys que la recorda i quan ens veuen als actors pel carrer encara ens criden pels noms dels personatges.

És una pregunta clàssica. T’agradaria fer papers de dolent?

M’agradaria fer-ne més… però els fa tots el Pablo Derqui.. –riu-. Vaig estar a l’obra de teatre Maria Rosa fa dos anys i hi havia un punt fosc. Els personatges dolents són molt agraits, ja que permeten explorar les zones fosques de nosaltres. Pels actors són més interessants. Hi ha un bonisme en els personatges que no et permet investigar suficient.

 

 

Per finalitzar. A més de la serie ‘Com si fos ahir’. On et podrem veure properament?

A partir del 13 de marc estaré a la Sala Beckett de Barcelona amb l’obra ‘Andrea pixelada’, dirigida per Marianela Morena i amb text de Cristina Clemente, Marianela Morena. És una història contemporània protagonitzada per una noia que té 300.000 seguidors en el seu canal de youtube i es dedica a parlar de llibres. En l’obra on estic acompanyat pels actors Assun Planas, Roser Vilajosana i Mima Riera, hi ha 3 capes de realitat: els seguidor on-line, les classes que fa a dos persones, on debatim sobre llibres i l’altre capa és el llibre que estem llegint. Assun Planas, Roser Vilajosana, Mima Riera i jo. Després de la Sala Beckett anirem a Madrid a la Sala Kamikaze.

Per seguir l’actualitat de Borja espinosa:

Instagram: espinosa_borja