“Si no t’hagués conegut”: una història d’amor amb un toc especial

Text – Redacció-Premsa TV3. Fotos – Premsa TV3.

El Palau de la Música Catalana va acollir  el passat 22 d’agost l’últim dia de rodatge de “Si no t’hagués conegut”, la nova ficció de TV3 amb la col·laboració de Diagonal TV i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La sèrie parteix d’una idea original de Sergi Belbel, que també participa en feines de guionista, al costat de Cristina Clemente i Roc Esquius. Pablo Derqui, Andrea Ros i Mercedes Sampietro encapçalen el repartiment, sota la direcció de Kiko Ruiz Claverol.

MF5C9162-72dpi.jpg

Entre els vitralls de color de l’obra de Domènech i Montaner es graven les últimes escenes de “Si no t’hagués conegut”, la sèrie que ocuparà les nits de dilluns a partir del 15 d’octubre. Figurants que baixen les escales del Palau, un cop i un altre, després d’un esperat concert de l’Elisa (Andrea Ros). Entre ells, el protagonista, l’Eduard (Pablo Derqui), Lluís Antich (Miquel Garcia Borda) i l’Òscar (Javier Beltran), un dels millors amics de l’Eduard, que l’espera neguitós en el vestíbul. Alguna cosa ha passat.

MF5C9339-72dpi.jpg

L’últim dia de rodatge en aquest espai màgic també acull una roda i visita de premsa que mirarà de treure l’entrellat d’una sèrie de què es vol dir poca cosa: “És una sèrie que volem que sorprengui molt l’espectador, per això hi ha informacions que difícilment es poden explicar. Intentarem ser prudents, perquè hi ha coses que ens agradaria mantenir en secret i que sigui l’espectador que la descobreixi i la gaudeixi per ell mateix”, era l’avís d’Oriol Sala-Patau, cap de Ficció i Cinema de TV3 i productor executiu, en començar.

La primera taula de la roda de premsa ha comptat amb la presència de Sergi Belbel, creador de la idea original, guionista de la sèrie i productor executiu creatiu; Kiko Ruiz, director de la sèrie i de capítols; Joan Noguera, director de capítols i els actors Pablo Derqui, Andrea Ros, Javier Beltrán i Miquel Garcia Borda. A la segona taula s’hi han afegit Montse Guallar, Oscar Jarque, David Vert, Muguet Franc, Paula Malia, i Roc Esquius. També estava present Jaume Banacolocha, productor executiu Diagonal TV.

“La idea era fer una cosa de gènere, però utilitzant els paràmetres de les sèries convencionals: una història de personatges, de sentiments, de passions amb un toc especial que no es pot revelar gaire”, explicava Sergi Belbel. “Té dos personatges troncals que són els que interpreten el Pablo i l’Andrea, a qui succeeixen una sèrie de coses que els fan entrar en conflictes que van una mica més enllà del realisme….i a partir d’aquí, ja entro en una zona perillosa. De fet, és fer una història diferent, on hi juguen els mateixos sentiments de sempre, però intentant anar una mica més enllà del que es considera realisme. De fet, pel que fa a sentiments, no deixa de ser una història d’amor”.

“Ha estat una responsabilitat i un esforç que recordaré molt de temps perquè és un personatge que està molt present en tota la sèrie”, explica Pablo Derqui, Eduard, el gran protagonista de la nova de ficció de TV3, “També m’ha permès recórrer molts colors interpretatius, fet que és molt engrescador per a un actor.”

“És una història d’amor”, segueix Derqui, fent equilibris per no dir gaire cosa. “Un personatge que, des d’una pèrdua molt gran i una tragèdia que el marca –això és l’inici- se li presenten possibilitats de reeleborar-se i viure una aventura apassionant. Una història que toca molts gèneres, que és molt llaminera, no només per a nosaltres, sinó també per als espectadors”.

Per Pablo Derqui, la frase “el rodatge ha estat molt intens” no és una exageració. “Si la sèrie tingués 100 seqüències, el Pablo n’hauria sortit en 120”, deia Jaume Banacolocha, productor executiu Diagonal TV.

“Quan es va plantejar el projecte era una de les dificultats, els equips de producció han hagut de fer una feina de planificació immensa. Es va pensar, però es va descartar de seguida, que el personatge del Pablo Derqui el fes més d’un actor”, ha explicat Sergi Belbel. “Hi havia moments del procés de producció que ens dèiem que no podia ser, fins que va aparèixer ell (Pablo Derqui) com una mena de Superman. Tot els dies de rodatge. Totes les seqüències. El punt de vista de la sèrie és seu. No hi ha cap moment que ell no hi sigui.”

L’Eduard (Pablo Derqui) és un home de negocis de mitjana edat, casat feliçment amb l’Elisa (Andrea Ros) i pare de dos fills, que veu com la seva vida fa un gir inesperat.

MF5C9198-72dpi

“Mai havia pogut treballar un personatge que ensenya tantes facetes d’una persona possible”, continua Andrea Ros. “L’Elisa és una dona forta, amb una gran sensibilitat per l’art i la música. Profundament enamorada d’aquest home (i assenyala Pablo Derqui, que seu al seu costat)”.

Però la pregunta que plana per la roda de premsa és, una història d’amor amb un toc especial, d’acord, però quina mena de toc? I els periodistes tiben informació mentre els altres resisteixen a dir més del compte.

“Som en una època en què les referències, des de “Twin Peaks” a “Dos metros bajo tierra”, que són les que ens han format i les que admirem, porten una barreja de gèneres. Què és? Una comèdia? Un drama?”, comença Sergi Belbel, que sembla que sí, ara ho dirà. “Aquí es flirteja amb uns gèneres, que no vull dir la paraula, perquè tampoc és del tot aquest gènere. Ho dic o no? (mira als productors) Va, té un toc de ciència-ficció, ja ho he dit, però només és un toc. No és una sèrie de ciència-ficció. Si s’espera veure “Star Trek”, malament. I és una sèrie que permet flirtejar amb diferents gèneres. Hi ha capítols amb un toc de comèdia, personatges que estan clarament tirats a la comèdia, hi ha molt de drama, que és l’eix que vertebra la història d’amor, i aquest toc de ciència-ficció que li dona aquest punt de diferència i et permet jugar amb els límits del gènere.”

“Un toc de ciència-ficció al servei de la història d’amor”, remata Kiko Ruiz, director de la sèrie i de capítols.

I entre tots fan una sinopsi. “Per un fet tràgic, una persona intenta desesperadament trobar camins per superar aquell trauma”, comença Sergi Belbel. “I per entendre la història, una de les claus és que no hi ha antagonistes. El dolent és el destí tràgic i com afrontem la tragèdia”, afegeix Pablo Derqui. “I són dos que intenten estimar-se per sempre”, s’hi suma Andrea Ros. “El motor que sosté tota la història és l’amor entre l’Eduard i l’Elisa, i la tragèdia irromp aquí i és l’intent desesperat per solucionar-ho”, resumeix Sergi Belbel.

I fer aquesta sèrie de 10 capítols a nivell de producció, ja s’ha dit, no ha estat fàcil, i ho confirma Jaume Banacolocha, productor executiu Diagonal TV:  “A Diagonal hem fet moltes sèries, la darrera “La catedral del mar”, que, a partir de dilluns, es podrà veure a TV3, que ha estat molt complicada a tots nivells, però tot i així, res a veure amb la feina impressionant que s’ha fet amb ‘Si no t’hagués conegut’”. El resultat, vist alguns capítols, diuen que és impressionant, “una ficció molt especial que només una cadena com TV3 pot emetre en obert”, comenta Banacolocha.

MF5C9232-72dpi.jpg

Una sèrie que, malgrat que l’habitual és que tinguin 13 capítols, només comptarà amb 10 capítols d’uns 50 minuts. “Era el que la història necessitava i afegir-ne 3 més era estirar innecessàriament el xiclet”, ha afirmat Belbel. Al seu costat, per treballar en els guions, ha tingut Cristina Clemente, l’encarregada del vessant més emocional de l’obra, i Roc Esquius, en el vessant més tècnic i “perepunyetes” del que no es pot explicar. I tot això amanit amb la música i dues cançons fetes expressament per a la sèrie del cantant de Mishima, David Carabén.

Consell per a l’espectador per seguir la nova ficció de TV3? Sopa, ves al lavabo i no parpellegis… Deixa’t portar per l’Eduard.

“Com a paridor d’històries, m’agrada que hi hagi un moment en què atures la història, poses l’”stop” i preguntes a l’espectador què creu que passarà, i m’agrada pensar que el que passa és el que menys s’espera. La premissa del primer capítol és aquesta, una història molt convencional, però que, a partir d’un punt, hi entra un element de raresa que és el que demana que et deixis anar. Un element de raresa amb uns sentiments que tothom pot reconèixer. Per tant, sí, deixa’t portar per l’Eduard“, diu Sergi Belbel.

I l’Eduard, en la seva “cerca de camins”, està envoltat per família i amics, els seus puntals de realitat.

Javier Beltrán interpreta l’Òscar, el millor amic de l’Eduard. Aquell amic incondicional que sempre està a prop quan el necessites, la família que un escull. Miquel Garcia Borda és en Lluís Antich, professor de música. Montse Guallar és la Maria, la mare coratge de l’Eduard, una patidora que entén la pèrdua del seu fill. David Vert és el Pere, el germà de l’Eduard, que viu la tragèdia de manera preocupant perquè li falta informació i no sap com ajudar-lo. Muguet Franc és la Tere, la dona del Pere i cunyada de l’Eduard, fidel al seu marit, un personatge callat, però d’aquells que hi és quan se’l necessita. La Clara està interpretada per Paula Malia, amiga de la parella de l’Eduard i l’Elisa, arrossegada per tot el que li passa al personatge de Pablo Derqui.

A banda, un personatge clau interpretat per Mercedes Sampietro del qual encara es pot dir menys del que s’ha dit en tota la roda de premsa. Ella és la clau perquè l’Eduard pugui superar el seu problema

“A veure com et responc a això”, ha dit en més d’un moment Pablo Derqui, “jo el que necessito és que ho veieu”. Doncs, a partir del 15 d’octubre, a deixar-se portar per l’Eduard.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s