Joan Pera rep el premi millor actor als Seoul International Drama Awards per “Pau, la força d’un silenci”

Text – Redacció-Premsa TV3. Fotos – Premsa TV3.

Joan Pera ha estat guardonat en la categoria de millor actor pel paper de protagonista a la coproducció de TV3 “Pau, la força d’un silenci”, dirigida per Manuel Huerga. Avui ha recollit el premi a Seül, durant la gala d’entrega de la tretzena edició del prestigiós festival de drames, en el qual competien 250 treballs de més de 50 països d’arreu del món.

Joan Pera a Seul.jpg

El veterà actor català Joan Pera ha rebut el premi com a millor actor pel seu paper de Pau Casals en la pel·lícula “Pau, la força d’un silenci”, dirigida per Manuel Huerga i amb la participació de Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes. Aquesta coproducció de TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre National du Cinéma et de l’Image Animée, la Région Occitanie i Slot Machine.

Pau la força d'un silenci.jpgPera ja va ser nominat als Golden Nymph Awards, al Festival de Televisió de Montecarlo, on la pel·lícula va ser rebre el premi de la Creu Roja de Mònaco.

En aquesta edició dels Seoul Drama Awards, també va ser nominada la sèrie d’humor negre de TV3 “Benvinguts a la família”, amb les nominacions a la millor comèdia i al millor director.

La pel·lícula

Joan Pera interpreta Pau Casals.jpg

A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor músic del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d’on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats, i on sovint s’ha de protegir de la Gestapo, que controla la zona. Un cop acabada la guerra, Casals té l’esperança que la victòria aliada suposarà també la fi de la dictadura franquista a Espanya. Però els seus desitjos no es compleixen i, en conseqüència, el mestre decideix no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es determinin a forçar la seva caiguda.

 

Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel. Un d’aquests alumnes, un noi francès anomenat Pierre, se sent especialment afectat pel fet que un mestre com Pau Casals no ofereixi el seu talent al món. El jove intentarà convèncer el músic que es repensi la seva protesta, argumentant que un concert seu tindria tant ressò que li serviria encara més per cridar l’atenció sobre la injusta situació del seu país.

 

Enmig d’aquest panorama, l’any 1950 coincideix que es commemora el 200 aniversari de la mort de Bach. Com que Casals és la màxima autoritat en Bach, als precs de Pierre s’hi afegeix la insistència d’un destacat grup de músics, amics i deixebles del mestre, com ara el famós violinista Alexander Schneider, que aconseguiran fer-lo canviar d’opinió. L’argument definitiu que farà que Casals torni a tocar és la idea, atrevida i estrafolària, de fer venir els millors músics del món a Prada per fer-hi el concert d’homenatge a Bach, un esdeveniment que serà un gran èxit mundial. Aquest serà, també, el primer pas perquè Casals reprengui l’activitat pública i, en poc temps, es converteixi en un abanderat de la causa de la llibertat a tot el món.

 

Aquesta pel·lícula, una ficció basada en fets reals, es va estrenar el 3 de novembre del 2017 a TV3, amb una quota d’audiència del 16,2%, que la va convertir en una de les produccions emeses a l’espai “La gran pel·lícula” més vistes dels últims anys.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s