Roser Vilajosana: “Ser actriu és viure el triple, el quadruple o el quintuple”

Text – Albert Roca. Fotos – Albert Roca-Arxiu Roser Vilajosana.

El director Ventura Pons acaba d’estrenar el nou filme “Sabates grosses”, amb un repartiment i història coral, que reflexa diferents situacions. Una de les actrius del filme és Roser Vilajosana, que ja va treballar anteriorment amb Ventura Pons i que té una àmplia trajectòria teatral. Del nou filme de Ventura Pons, del teatre i també dels castells, ens parla en aquesta entrevista.

Oi que no ets la única actriu de la família?

Sí, és cert. El meu Ferran també ho és i vem coincidir un cop, però a nivell amateur. A casa sempre s’ha viscut molt el teatre, des dels meus avis que ho feien a nivell amateur.

La teva primera aparició televisiva va ser al programa “Malalts de tele”, a TV3. Com ho recordes?

Només tenia 5 anys. El programa anava per episodis i depenent del dia tenia un fil conductor diferent i aquell dia hi havia els dibuixos animats,  de si els Teletubbies eren bons per l’educació. Hi havia un gag on si retiressin els teletubbies quin èxit tindrien altres, i jo em posava a cridar. Vaig sortir en un altre capítol i jo li preguntava al Toni Soler algunes coses.

Acabes d’estrenar “Sabates grosses”, el teu segon filme amb Ventura Pons

Al Ventura Pons li agrada molt treballar amb actors que coneix, i pels motius que sigui es va posar en contacte amb la meva representant i vaig fer aquest petit cameo a Oh Quina Joia.  Ens vem entendre molt bé.. És un director increible: està en tres projectes alhora: l’anterior el que fa i el proper. És un home molt divertit. És super legal, utlitza la seva productora pels seus projectes, confia el que fa i això està molt bé. És molt net.

Aquest any has fet vàries obres de teatre

Vaig tornar a fer “Sueño de una noche de verano, de Iván Morales a l’Almeria Teatre i després vaig fer “Terra Baixa” de Àngel Guimerà, amb la Companyia Teatre del Repartidor, de gira escolar per Catalunya.

Sobre aquesta gira escolar, com va anar actuar davant un públic tan jove?

Considero que m’ho vaig passar molt bé. Primer, perquè es feien 4 passis seguits, i amb el públic juvenil has d’estar connectadíssim ja que estan a totes. Ells s’emocionen i criden de manera natural. En algún moment et sorprenen. A cada col·loqui em preguntaven quina edat tenia,  i no es creien que tingués 23 anys.

Amb el que fas reps alguna opinió del teu voltant?

És molt important l’opinió del meu germà, ja que és actor i sempre aporta alguna cosa, l’acompanya d’una idea.

A més d’actriu, ets Castellera, amb els Castellers de Gràcia

El meu germà mitjà va embolicar la meva família l’any 1999 i a partir d’aleshores fins ara.

Què és el que t’agrada dels castells?

Son gent diferent unida per un objectiu comú, això seria una definició. Ajudar a que l’objectiu estigui més a prop.

I recordes algun castell especial que heu fet en aquests anys?

Tinc una motxilla de castells importants. He vist crèixer la colla i jo amb ella. Recordo el concurs del 2002 on vem descarregar la torre de set, vem carregar el 4de8 i jo era anxaneta amb tots dos. Després van venir anys més difícils i va venir aleshores el primer 3de8 que trencava tot,   i també per recordar l’idili amb el 2de8 ja que costava descarregar-lo. Cada castell té una història.

Has definit ser castellera, i com definiries ser actriu?

Ser actriu és viure el triple, el quadruple o el quintuple. Exprimir la vida. Jo he decidit ser actriu moltes vegades. De petita i al cap d’uns anys i quan em formava en una escola de teatre, em tornava a fer un replantejament. Reviso molt el que vull fer i acabo en a mateixa conclusió. Igual d’aquí 20 anys ho torno a revisar.

Per finalitzar, tens algun projecte a la vista?

Ara me’n vaig a Madrid a continuar creixent i no em plantejo res de concret. Vull conèixer més aquesta ciutat, que ja he visitat anteriorment. I arribo a Madrid amb molta energia.