Parking Shakespeare torna aquest 2016 amb Les Males Persones, del 18 de gener al 6 de febrer

Text – Redacció-Premsa Parking Shakespeare. Fotos – Xavi Gil. 

Ja és tradició: a l’hivern torna Parking Shakespeare. El 18 de gener de 2016 la companyia estrenarà Les males persones, consolidant el seu repertori dramàtic en els moments més freds de l’any i en localitzacions no teatrals a través del projecte Parking d’Hivern, que compleix 4 anys.

Foto - Xavi Gil

Foto – Xavi Gil

El projecte ofereix teatre amb entrada gratuïta més enllà de l’estiu, presentant obres d’altres autors. De manera que Parking Shakespeare creix i es fa gran. De l’estiu a l’hivern. De la calor al fred. De la comèdia al drama. D’un autor clàssic a un de contemporani. Sempre seguint amb la seva filosofia: les ganes d’apropar la cultura a tothom. I sempre apostant per diferents dramaturgs i per les possibilitats que donen els espais no convencionals.

Foto - Xavi Gil

Foto – Xavi Gil

Aquest any el director convidat és Carles Mallol, qui s’ha atrevit amb una adaptació lliure d’Els bandits de Friederich Schiller. El resultat és Les males persones, un muntatge on el dramaturg se centra en la revolució que emprenen els seus personatges contra ells mateixos.

En paraules de Mallol:

Foto - Xavi Gil

Foto – Xavi Gil

A “Els bandits”, Schiller dibuixa un món on els homes es revolucionen davant d’un entorn que no els obre prou les portes. I en aquest retrat, l’autor passa clarament per diversos universos: la família, les lleis, la religió i les passions humanes. A Les males persones, la versió que n’hem fet amb els Parking Shakespeare, els personatges sobretot es revolucionen contra ells mateixos. Karl es troba immers en una lluita que no és clarament la seva i buscarà forces d’on pugui per convertir-se en un bandit, en un terrorista, en un home que pot canviar el món, malgrat mai no hagués dit que ho faria. Però està clar que no s’hi sent còmode, que sap que hauria de lluitar amb dents i ungles però que segurament no les té prou afilades. I en el seu camí cap a la revolució, s’ajunta amb certs individus que entenen aquesta lluita de maneres molt diferents i per tant la cosa tampoc no acaba de quallar. I és que la revolució, està clar, no és una opció fàcil i més d’un es pot rendir pel camí. El seu germà Franz, fins i tot, que no té por d’erigir-se com un destructor implacable, sense moral, sense fre, s’acaba adonant que sota la seva cuirassa també hi ha un cor que el fa dubtar, que el fa estimar, cosa que no s’esperava, cosa que el fa feble. Potser només en l’amor d’una dona, en Amàlia, hi ha la llavor d’una veritable evolució, d’un veritable canvi. Allò pel que realment et compromets és de totes totes el germen de la lluita aferrissada. Ningú s’hi deixarà la pell, si no creu fermament que les dificultats del camí valen la pena.

Foto - Xavi Gil

Foto – Xavi Gil

“Les males persones” s’estrenarà el 18 de gener, i estarà en cartell tres setmanes, fins al 6 de febrer. L’espai escollit és la sala d’exposicions del Parc Sandaru, on al mateix temps s’estaran exposant els quadres de l’artista francesa Claire James Dupain.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s