Entrevista a l’actriu Maria Kosty, Premi Nosferatu del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges

Text i Fotos – Albert Roca.

Un dels rostres més populars d’aquesta darrera edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges va ser l’actriu Maria Kosty, molt popular en el món de la televisió, especialment en les dècades dels ’80 i ’90, i també en el món del cinema, pel qual va rebre el Premi Nosferatu (Secció Brigadoon), reconeixent d’aquesta manera la seva trajectòria amb films molt apreciats pels cinèfils del terror com. “La noche de los brujos”, “El perfil de Satanás”, “La rebelión de las muertas”, “La endemoniada”, “La casa de las chivas”. Era el primer cop que visitava el Festival i no serà el darrer pel que ha descobert i el bany de masses de fans que va tenir en la seva estada a Sitges.

maria tit

-Preg. Quan li van donar el premi es va emocionar molt i poques hores després encara la veiem així

Tots els actors som molt sensibles perque treballem amb les emocions. I quan hi ha emocions concentrades en un lloc com Sitges et fa emocionar. Jo he rebut amor pur i dur aquí, perquè no m’ho esperava. Va venir gent de totes les edats, amb caràtules, pelicules, i fotos que ja no recordava. Quan van projectar “La casa de las chivas”, crec que a la meva vida ho he passat més por, més il·lusió, més ganes de plorar i de riure.

Entranyable imatge en la que Diego López li torna a donar el premi Nosferatu a Maria Kosty
Entranyable imatge en la que Diego López li torna a donar el premi Nosferatu a Maria Kosty

maria 4

– Preg. I vostè que ha estat en molts festivals d’arreu, que li sembla el Festival de Cinema de Sitges?

Sitges té fama internacional. Per la gent de la professió des de Madrid el tenim com un referent a seguir. Fixa’t que ara mateix m’interessa més el Festival de Cinema de Sitges que el Festival de Cinema de San Sebastia. A Sant Sebastià tot està molt obligat per la indústria, ja que apreta molt i condiciona.Si ha de venir Al Pacino has de portar una pel·lícula seva. Però en canvi a Sitges es programa el que els ve de gust, sense condicions, sense casar-se amb ningú i això es fantàstic.

– Preg. Ha fet molt de cinema però sobretot teatre

Especialment a partir de l’època del “Destape” on em vaig quedar al marge ja que t’oferien papers amb guions molt dolents, però on tard o d’hora havies d’ensenyar un pit i les noies sempre s’estaven dutxant. Però estic contenta d’haver fet molt de teatre i haver treballat amb els “grans” com José Luis Alonso, Osuna, Miguel Narros…. Considero que el teatre és el meu marit però el cinema és el meu amant, el meu “xulo”, que moltes vegades em té abandonada però altres vegades em crida i em porta un peper increible com el que he fet recentment “El Señor Manolo”, dirigit per Fernando Osuna, que aborda el tema de l’alzheimer. El personatge de Carolina té un alzheimer com el que va tenir la meva mare, la vida era meravellosa per ella, es posava la roba, era feliç sempre, com li succeeix al personatge de Carolina, fins que hi ha alguna cosa que li distorsiona.

maria 1

-Preg. ¿El Alzheimer és una de les pitjors malalties?

Sí. És veritat, perquè els records són aliment per l’ànima, és un llibre que tornes a rellegir sempre. Ja siguin coses bones o negatives, que t’ensenyen moltes coses. I quan tot això ho perds és molt dur.

– Preg. El director León Klimovsky va dir de vostè que té cara de bona i ulls de dolenta. ¿Ho comparteix?

Completament. Malgrat el que pugui aparentar tínc en el fons mala llet jejeje. Com a bon Taure aviso amb la mirada, i no necessito dir una paraula per expressar el que sento.

maria 1 bis

– Preg. En el Festival de Cinema de Sitges s’aprecia molt a Paul Naschy, a qui va dedicat un dels premis. Va treballar amb ell vàries vegades, quins records en té

Paul Naschy era molt humil, un home sensacional, i li agradava treballar amb actors i actrius ben curtits ambel  teatre. Ell va posar el cinema espanyol en el mapa internacional.  Nosaltres els espanyols els tindriem que adorar…..  El cinema de terror ha creat indústria i ha donat molta feina. Diuen que aquest cinema és dolent… però ha treballat tothom i s’han fet guions esplèndits. Diuen que és per frikis, i jo estic orgullos de ser una friki.

maria 2

-Preg. Ens pot recordar alguna anècdota en un rodatge

El primer cop que em van matar en el cinema jo tenia 19 anys i em van posar una càrrega en el pit i em vaig caure cap enrere i vaig tenir la sensació que m’havien partit el pit completament.

– Preg. Per finalitzar, veritat que va conèixer a Steven Spielberg. Ens ho pot explicar.

Això va ser al Festival de Sant Sebastià, quan Spielberg presentava el filme “Tiburón”, i el president de la Paramount em va demanar que acompanyés a Spielberg, que era molt tímid i el vaig trobar molt esquifit. Jo li vaig dir al de la Paramount que no savia anglés, però no passava res. Ho resolia tot amb “Let’s go”…. “Let’s go”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s