Entrevista a Bumpie Band, pura diversió amb la música de tota la vida

Text – Albert Roca. Fotos – Paper Street Actors.

Ells són la Bumpie Band, una formació nascuda el 2009, integrada per Adrià Gonzàlez – Veu, Guitarra rítmica i teclat; Nao Albet – Veu i Baix; Miki Díaz – Veu i Guitarra solista i Manel Leal – Batería. El seu objectiu és gaudir de la música, amb molt de rock i música britànica els anys ’60 i ’70. Són joves, divertits i amb molt bona música.

"Li donem bastant importància alhora de fer els directes"
«Li donem bastant importància alhora de fer els directes»

-En primer lloc, us imaginàveu que després d’haver-vos conegut a la infantesa plantejar-vos crear el grup? Tots vosaltres des de sempre us ha agradat la música?

Mai ens havíem plantejat formar un grup i de fet, va sorgir molt espontàniament. Tots teníem nocions musicals, i quan quedàvem, mentre bevíem i fumàvem, improvisàvem amb la guitarra cançons a l’estil de grups com SKA-P (riuen). Finalment, vam decidir muntar un grup, i ens vam haver de posar més seriosos.

-Como va sorgir la formació? I el nom?

La formació no podia ser una altre: “Los cuatro cabrones de siempre”. Teníem tres guitarristes i el Nao va haver de sacrificar-se i aprendre a tocar el baix. El Manel que tenia nocions bàsiques de Washboard, de quan tocava amb un grup de Bluegrass, va decidir substituir la “planxa” per un set complet de bateria.

El nom el vam agafar d’una cançó anomenada “Bumpy band” del ja difunt grup Hyperbatone’s, on el germà del Nao n’era membre. La cançó parla d’un grup imaginari que es fa molt famós, i vam pensar: aquests som nosaltres.

"El que fem és la música que tots quatre escoltem i hem escoltat tota la vida"
«El que fem és la música que tots quatre escoltem i hem escoltat tota la vida»

-La vostra presentació va ser important no? Al Barri de Gracia.

Va ser important com qualsevol debut d’una banda, però ara les nostres cançons són més completes i tenim un directe més treballat i fluït. El Miki es mou una mica més.

-Malgrat que en el món musical està inventat gairebé tot, sou originals no?

Creiem que no som nosaltres els que hem de respondre això. Veniu els nostres concerts i jutgeu vosaltres mateixos.

-i molt divertits… com la història que haveu recreat de vosaltres, amb un aire una mica “gamberro”.

El 90% del que s’explica en el nostre dossier de presentació és real, l’altre 10% és fidedigne.

"La formació no podia ser una altre: “Los cuatro cabrones de siempre”. El nom el vam agafar d’una cançó anomenada “Bumpy band” del ja difunt grup Hyperbatone’s, on el germà del Nao n’era membre"
«La formació no podia ser una altre: “Los cuatro cabrones de siempre”. El nom el vam agafar d’una cançó anomenada “Bumpy band” del ja difunt grup Hyperbatone’s, on el germà del Nao n’era membre»

 -Dins aquesta originalitat feu una recreació de la música d’anteriors dècades i en les que no havieu ni nascut. Us haveu documentat molt?

És la música que tots quatre escoltem i hem escoltat tota la vida: música britànica dels 60’s, 70’s. No hem necessitat documentar-nos, tots tenim al cap la música que ens agrada, i a l’hora de composar o arranjar els nostres temes ens surt sol.

-I el vestuari es important?

Li donem bastant importància alhora de fer els directes, tot i que encara estem buscant un estil propi. Normalment ens inspirem amb els grups britànics dels 60’s: camisa o samarreta de coll alt, americana, botins… el problema és que passem molta calor, el nostre clima no és com allà. Si féssim música surf seria més fàcil, aniríem amb un “swimsuit” i ja està.

-A més de la música hi ha un apartat artístic important, amb el Nao Albet, que és actor

“Jo a això no li veig importància, no se, com vegis tu” (Adri). “Doncs deixem la resposta en blanc, jo tampoc ho trobo important” (Nao).

-Us agrada que s’ho passi bé la gent?

És un dels nostres principals objectius en els concerts. Tenir un directe fluït. A vegades massa i tot. El Nao pot ser capaç de no haver sentit l’últim acord de la cançó anterior, que ja està contant compassos per entrar a tocar el següent tema. Tot perquè la gent no s’avorreixi.

"Continuem creant temes nous sense por al canvi"
«Continuem creant temes nous sense por al canvi»

-Improvitzeu en els concerts amb les vostres peces?

No gaire, som bastant fidels a l’ordre que decidim seguir. On potser sí que improvitzem, a vegades és a l’hora de cantar les lletres de les cançons. Quan el tema és molt nou preferim inventar-nos la lletra, que sortir amb la “xuleta”.

-A primera vista sou un grup amb un aire festiu i desenfadat

Si, però és fals, en el fons tenim molts problemes. Ens costa molt suportar-nos els uns als altres i relacionar-nos. (riuen) Tothom diu que som uns bordes… No tenim amics. Ajuda!…

-A partir de les influencies de la millor música d’anteriors dècades i aquest segle…. seguireu creixent amb noves sorpreses?

Creiem que tots els grups pateixen una espècie de transformació durant la seva trajectòria. Sí més no, a nivell artístic sempre mostren una evolució. Bumpie Band també va canviant. Estem aprenent a dominar més els nostres instruments, i estan apareixent nous i diferents referents per la música que interpretem. En definitiva, continuem creant temes nous sense por al canvi. Potser en la mateixa línia de sempre però amb aires diferents.

-Quin és el lloc preferit on haveu tocat fins al moment?

En el Rock’n’roll Hall of Fame. Va ser un somni molt real… (riuen)

-I quina és la sala o indret on teniu el somni de tocar?

Alguna sala més o menys accessible dins les nostres possibilitats però mítica dins el panorama musical barceloní. Una “Apolo” o “Razz”, estaría bé.. Podríem trucar-los, també…

-Remarcant un altre cop aquest aire desenfadat, teniu alguna anécdota per explicar en els vostres concerts?

Tampoc tenim una sola i remarcable anècdota. Però sí que tenim mini-aneèdotas: Baquetes volant en mig d’una cançó, el Nao començant a cantar en un to diferent, L’Adri demanant perdó al públic per entrar tard amb el mític “solo” de guitarra a “Virgin”. O al Miki amb uns sostenidors de noia al màstil de la guitarra en un poble on la mitja d’edat era de cinquanta.

-Per finalitzar, pel públic que encara no us coneix, podeu dir una o dues o tres raons perquè us escoltin o vinguin a veure’us als vostres concerts?

SOM BASTANT “GUAIS”, PERÒ SENSE ANAR DE “GUAIS” (riuen) Veniu, us ho passareu bé.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: