Frederic Porta reivindica la figura de “Kubala!”. L’heroi que va canviar la història del Barça

Text i fotos Albert Roca.

Al llarg dels més de cent anys de història blaugrana hi hagut molts herois i protagonistes que han ajudat a que el Barça sigui un dels clubs, per no dir el millor, més importants a nivell mundial. Un dels jugadors que ho van fer possible va ser Ladislao Kubala, que va revolucionar el món blaugrana durant la dècada dels ’50, i que va ser un dels membres destacats d’aquell recordat equip de “Les cinc copes”. El reconegut periodista Frederic Porta el recorda en el llibre “Kubala!. L’heroi que va canviar la història del Barça”, d’Edicions Saldonar, amb les que s’estrena “Narrativa blaugrana”. Amb ell hem parlat a “L’ambigu de l’Antonio”, i mostrant-nos un cop més el pou de saviesa de Frederic Porta i el seu desig que les noves generacions coneguin a un mite únic en el món del fútbol.



Durant la teva trajectòria periodística has destacat com a presentador, locutor, col·laborador en premsa escrita. T’has sentit còmode en aquest nou àmbit literari?

Jo sóc periodista i m’agrada explicar coses. I el que faig en el llibre és explicar coses, d’una manera més detallada potser. A més sempre m’ha agradat fer-ho per escrit. Les informacions totalment contrastades que he rebut es comenten a partir de personatges de ficció.

En el llibre s’han ajuntat el fet que sigui un encàrrec, el meu entusiasme per la proposta i trobar-me de seguida sorpreses com que Kubala podia haver fitxat pel Madrid. Iniciar un llibre així només podia anar a millor.

-Kubala podia haver fitxat pel Madrid?

Jo explico tota la història en el llibre, i de manera resumida nomès hi havia un acord verbal. El Madrid però…. no podia pagar el que li pagava el Barça a Kubala, que era una morterada, i pel que fa al règim franquista els semblava bè, ja que volien un equip espanyol fort, i a més rebent un proscrit d’un país comunista. El problema va arribar després quan el Barça va començar a guanyar molts títols, culminats amb la rebuda als herois de les 5 Copes, i s’havia de contrarrestar, com va ser amb el Cas Di Stefano.

-Consideres que Kubala és una figura fonamental en la història del Barça?
Absolutament. En l’olimp blaugrana hi ha Joan Gamper, que va salvar el Barça de la desparició moltes vegades i va pagar de la seva butxaca per salvar les corts, i Kubala, que va significar la modernitat i donar-li una gran empremta al Club. En un segon terme tindriem a Samitier i Cruyff i en l’actualitat, esperant que el temps ho indiqui al Guardiola i el Messi.

-En el llibre consideres que Kubala era un revolucionari del fútbol
Amb ell es van veure coses que no s’havien vist mai com les paradinyes, la manera de treure els corners, les filigranes, era tot un malabarista. Jugava de cara a la galeria i el públic que el veia estava totalment entusiasmat. Fixa’t que ell cobrava 7 vegades més que els seus companys però no els importava ja que Kubala els feia millors. Era un bon company.

-Ara que has comentat això. El jugador hongarés era tan bona persona com es deia?
Molt. Et podria explicar moltes anècdotes que he anat recollint, des d’algú que li demana un abric i es treu el que porta posat, pagar la pensió a amics hongaresos. Tot arribava fins a l’extrem que havia pactat amb la dona que ell tindria la fitxa però la dona administraria les primes.

-Un dels fets importants de la seva vida va ser quan va patir la tuberculosi. Com es va poder ocultar a la premsa i els seguidors?

Perquè eren molt pocs i bons amics. La paraula “tuberculosi” podia provocar molt de pànic ja que alguns jugadors que l’havien patit s’havien hagut de retirar. Si s’arriba a saver que ell patia aquella malaltia….. Va anar a recuperar-se a Monistrol de Calders i, com m’han explicat després d’escriure el llibre, Kubala es va engreixar fins als 110 quilos. Tot i que no hi havia la certesa que es recuperaria totalment el Barça va ser molt generós i li va oferir la renovació.

-Un altre fet molt conegut va ser quan va fitxar per l’Espanyol
Quan s’ha parlat d’això es podria comparar amb el Cas Figo i no és així. En absolut i tot va ser fruit de temes pendents. Kubala encara tenia ganes de jugar, i de fer-ho a Barcelona on tenia la seva família. I volia seguir en el Barça però va rebre vàries negatives. Per això va fitxar per l’Espanyol, com ho podia haver fet per altres clubs de Barcelona si haguessin estat a primera divisió. Però fixa’t com era Kubala que volia jugar gratis però la legislació no ho permetia, i ho va fer per una quantitat petita i per això i per altres coses va sortir aquella expressió de que s’havia venut per un plat de llenties.


-Kubala no es va entendre amb Helenio Herrera i amb Luis Suarez?.
El que va succeïr amb Luis Suárez és un altre llegenda urbana perquè no és cert que tinguessin una mala relació. Al contrari. Tots dos eren de demarcacions diferents i Kubala va ajudar a fer-lo crèixer com a jugador. Pel que fa a Helenio Herrera, estem parlant d’una època on el joc de Kubala no era el del principi ja que les lessions –15- li havien passat factura, i la seva presència reculava el joc. Per altra banda no era el tipus de joc que li agradava a Kubala ja que HH li donava importància a la defensa –posteriorment derivat en el “Catenaccio”-. I en això podriem dir que hi havia l’escola Herrerista i l’escola Kubalista, que es pot comparar amb el que va ser el Dream Team de Cruyff i el Barça de Guardiola.

-Un dels teus objectius del llibre és reivindicar la memòria històrica del barcelonisme, no?
No hem d’oblidar d’on venim. La proposta del llibre surt de Francesc Gil, d’Edicions Saldonar, que és un gran barcelonista, els meus tiets se’ls queia la baba quan parlaven de Kubala i això em va generar un gran interés. Les noves generacions ho han de conèixer i amb la gran bibliografia blaugrana gairebè mai s’havia parlat de Kubala. I ho he fet i estic molt content.

-De qui tampoc se’n ha parlat gaire és de Samitier
No se’n ha parlat gens i em sembla increible ja que Samitier és una figura extraordinària. L’unic que ha triomfat com a jugador, entrenador i secretari tècnic. Amic personal de celebritats com Josephine Baker o Carlos Gardel i que va generar tantes coses que mereixerien una publicació, sense dubte.

-Per finalitzar…. novament… estàs satisfet per haver recordat Kubala?
Molt i sobretot perquè la família de Kubala li havia agradat.

-Després d’aquesta primera aventura literària continuaràs amb nous llibres?
Per descomptat. Tinc diferents idees que vull portar a terme.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: