El passat dilluns TV3 va estrenar la serie “Tornarem” que parla de les històries de milers de republicans que van lluitar entre el 1939 i 1945 per la llibertat. Les històries s’han centrat en les d’un triangle amorós i un conjunt de personatges, en els que molts es poden sentir identificats.
Hem parlat amb dos dels principals actors, l’actriu Bea Segura –que ha treballat de manera regular, i on la recordem a “El Cor de la Ciutat- i Oriol Tarrason –que vem veure al filme “Maktub” i protagonitza la serie “Los Misterios de Laura”. Els seus personatges viuen una emocionant història d’amor, on Oriol interpreta a un anarquista, i Bea –a una dona casada amb un altre home, Roger Coma- que acaba participant en la lluita de la resistència
Oriol Tarrason –que al marge de la televisió i cinema és un gran apassionat del món del teatre a Catalunya, amb l’apartat de direcció- ens comenta la curiositat que “el meu Avi Manel també feia de passador com el meu personatge i la meva àvia em va parlar d’aquesta etapa, i m’ha ajudat a construir-lo”. Un dels fets sobre els quals reflexiona Oriol “si els que van lluitar amb la ressistència eren herois d’entrada o que van haver de lluitar empenyats per les circumstàncies adverses. Tot és molt imprevisible ja que passen de ser uns exiliats a alliberar París de les tropes nazis”. Respecte a la història d’amor que viu amb el personatge de Bea Segura “enmig de la tragèdia de la guerra la gent volia tirar endavant i buscava l’amor com em succeeix. Desencantat de la vida descobreix l’amor i és molt maco”.
Qui és molt i molt maca és la Bea Segura –radiant de felicitat per la recta final del seu embaràs i per haver estat nominada per la miniserie al Festival de Montecarlo-. Ens comenta sobre l’idili que té amb el personatge d’Oriol “és un anarquista, de poques paraules i de molt acció i això a les dones ens encanta. Però el que li acaba enamorant és la seva bondat i el passat que ha tingut. Tambè és molt maca la generositat que té pels altres”. Un dels fets que ens comenta és lo “marassa” que és a la miniserie –i que segur que ho serà a la vida real- i que ja va viure tambè en un altre miniserie “Ermessenda”, com a mare de dos bessons-
Finalment els dos actors coincideixen que el principal atractiu de la miniserie “és que tothom té un avi, un amic o familiar que d’alguna manera ha viscut aquell periòde, del qual no s’ha parlat gaire”.
I que en la superproducció es fa, de manera magistral, i que com. ens deia Oriol Tarrasón “és un abans i un després en les produccions televisives d’aquest país”. Una bona prova és la seva nominació en un dels festivals televisius més importants del món, el Festival de Montecarlo.
Texto; Albert Roca ,Fotos :Carlos Ferriz
Barnafotopress 
Deja una respuesta