40 anys de Sopa de Cabra al Festival Terramar CaixaBank de Sitges

Text – Redacció. Fotografíes – Mireia Vall.

“Bona nit, malparits!”. No cal gaire més perquè un concert de Sopa de Cabra comenci de debò. La banda va celebrar la nit de l’11 d’agost quatre dècades de trajectòria sobre l’escenari principal del Festival Terramar CaixaBank amb un concert que ha confirmat la vigència d’una de les bandes imprescindibles de la música catalana i la capacitat d’un repertori que ha transcendit generacions. Quaranta anys després, les cançons continuen parlant per elles mateixes.

©Mireia Vall @migivavisual

Van ser 24 cançons que, més que reconstruir cronològicament quaranta anys d’història, han permès comprovar fins a quin punt el cançoner de Sopa de Cabra continua mantenint intacta la seva capacitat de connexió amb el públic. El concert ha començat amb “Si et va bé”, “El carrer dels torrats” i “No vull canviar de pell”, abans d’endinsar-se en un repertori que ha anat alternant diferents moments de la trajectòria del grup. Al centre de l’escena, Gerard Quintana ha tornat a demostrar la seva enorme capacitat com a conductor del directe. La seva connexió amb el públic s’ha produït de manera constant, buscant la resposta de la platea i la tribuna, cedint-li protagonisme en molts moments i convertint les cançons en un diàleg entre l’escenari i un auditori que les coneix, les canta i les ha fet seves al llarg dels anys.

©Mireia Vall @migivavisual

Una banda de nou músics per celebrar quatre dècades

Al costat de Gerard Quintana, a la veu, s’ha situat Josep Thió, guitarra i veu i peça essencial de la identitat musical de Sopa de Cabra. Pep Bosch ha ocupat la bateria i Jaume “Peck” Soler, membre de la banda des de 1997, la guitarra. La formació s’ha completat amb Valen Nieto, director musical i multiinstrumentista, Miki Santamaria, al baix, Oest de Franc, a la guitarra, Richi Sohn, als teclats, i amb una destacada participació en aquesta gira tant especial de Beth Rodergas a les veus, cors i percussió.

©Mireia Vall @migivavisual

Aquesta arquitectura vocal més àmplia i una formació amb tres guitarres han permès que el repertori sonés compacte i poderós, però també amb espai per als matisos. Quintana i Thió continuen constituint dos dels eixos essencials de l’univers Sopa de Cabra, però l’actual directe dels 40 anys mostra una banda cohesionada en què cadascun dels músics contribueix a donar cos a les cançons.

©Mireia Vall @migivavisual

Un repertori que no necessita viure de la nostàlgia

©Mireia Vall @migivavisual

La nit ha avançat a través de peces com “El boig”, “Nits de glòria”, “Sents”, “Els teus somnis”, “Hores bruixes” o “Cercles”, sense necessitat de convertir el concert en una successió de records. Aquesta sensació s’ha multiplicat en el tram final. “Mai trobaràs”, “Sota una estrella” i “No tinguis pressa” han preparat l’arribada d’un dels grans himnes de la seva trajectòria, “L’Empordà”, convertit novament en una gran interpretació col·lectiva entre banda i públic. “Tot queda igual”, “El far del sud”, “Podré tornar enrere” i, com a darrer tema, “Camins”. Una elecció gairebé inevitable per tancar una nit en què mirar enrere ha servit, sobretot, per constatar el llarg camí recorregut.

Deja un comentario

Blog de WordPress.com.

Subir ↑