Text – Albert Roca. Fotografies-Col·leciu Espurnes-Arxiu Actors Marta Tort. Entrevista realitzada a l’Hotel Me Barcelona.
Gran afeccionat a l’esport, concretament al hockei, el Berner Maynés estrena aquest divendres la pel·lícula “Dies d’estiu i de pluja” en el que interpreta un personatge que guarda un gran secret. Han passat cinc anys des del rodatge, del que valora la seva història relacionada amb un grup d’amics.
Com vas arribar a la pel·lícula?
Jo havia fet un curtmetratge i la persona que havia fet el muntatge va cedir els materials perquè els treballessin a una classe de muntatge de la Pompeu Fabra. Dins l’imaginari de molta gent em veien a mi, estava dins el seu cap perque portaven molt de temps treballant el meu material. Em van contactar i van preguntar-me si volia fer-ho, ja que el meu perfil encaixava.
A mesura que ens fem grans tenim més secrets?
Quan et fas més grans se suposa que tens més control sobre la teva vida i veus que els errors no estan ben vistos. Això els hi passa als nostres pares, els nostres avis, i mai es diu perdó, ni que m’he equivocat. Cada cop més estem construint la idea de perfecció en l’adult, i per això els errors no entren.
Els tres amics es troben en un ambient relaxat… però no tot va tant bé…
El personatge del Biel té aquesta frase que “quan quedo amb els amics és passar-m’ho bé i no perquè m’expliquin els seus problemes”. Això defineix una mica el que passa. Quan et trobes amb la gent tot depèn de la implicació que tinguis. Potser hi ha gent que necessita que els ajudis i potser a tu no et ve de gust. Hi ha l’actitud de dir: vull desconnectar, vinc aquí, m’oblido del món durant aquests quinze dies i després torno a afrontar els problemes que tinc i agafar el toro per les banyes. La raó és que no és fàcil trobar moments per desconnexió.
Com definiries el teu personatge i quins punts tens més en comú.
En comú compartim que podem estar bé sols, no hi ha una dependència de la gent. És una postura que puc entendre, però que considero una utopia. Penso que necessites als altres per tenir el teu confort. Un fet en comú que tenim és la seva tossuderia i un altra cosa que ens diferencia és l’egoisme de Biel que jo no tinc. Però tot ve d’un fet que li succeïx al personatge i que explica el seu comportament. Al llarg de la pel·lícula s’explica tot això, i de la seva idea del viatge de gaudir-lo a fons i gaudir el moment.
Com et veus ara amb la perspectiva del rodatge de fa cinc anys, ara que s’estrena?
Em costa veure’m, però alhora és molt maco. Jo vivia un moment vital diferent de l’actual.
Què diries al públic perquè vegin la pel·lícula?
Ajuda a recuperar preguntes que t’havies fet en algun moment. Et transporta en aquell moment tan maco de la joventut, que hem passat tots.
Barnafotopress 
Deja un comentario