‘Sharks’ de Bryan Skerry al Movistar Centre Barcelona

Text: Pollyana Hernández. Fotos: Bryan Skerry/National Geographic: Sharks, Premsa Telefónica Catalunya, Pollyana Hernández.

L’exposició de Bryan Skerry torna més emocionants els dies d’estiu a Barcelona. Des de dimarts grans i petits poden gaudir de ‘Sharks’, que està allotjada al Movistar Centre, ubicat a Plaça Catalunya 16, i es quedarà en la Ciutat Comtal fins al 30 de juliol fent un horari de 9:30 a 21:00h de dilluns a dissabte. A més i molt important: l’entrada és lliure amb una experiència de realitat augmentada inclosa.

Amb la finalitat de donar a conèixer la vida dels taurons, per a aconseguir així que la gent, lluny de rebutjar aquests animals els estimi, el fotògraf i conservacionista de la vida marina, Bryan Skerry, ens mostra aquestes 50 imatges i vídeos. En tota aquesta obra els protagonistes són els taurons.

Aquestes precioses fotografies són fruit de les més de 10.000 hores que ell, com a fotògraf explorador de la National Geographic, ha passat submergit als oceans d’arreu del món. Tenint la sort de conèixer moltíssimes de les 500 o més espècies de tauró conegudes. Aquestes imatges capturades per les seves càmeres ens mostren una altra cara, molt més amable dels taurons. Trencant així l’estigma format cap a ells, en la seva majoria pel cinema, en les ments de gran part de la població mundial.

En la visita guiada durant la inauguració dimarts, la científica marina i experta en taurons Gádor Muntaner, quin feia de portaveu de Bryan Skerry, comentava que el tauró porta al planeta més de 400 milions d’anys, que ha sobreviscut a extincions masives. Ja que, per exemple, els dinousares van aparèixer després dels taurons i no han sobreviscut, però aquests últims sí. Demostrant que aquesta espècie té una gran resistència evolutiva. Muntaner, qui ha tingut el luxe de nedar amb taurons, també expressava molt commoguda que la realitat és que més de 100 milions de taurons moren cada any.

Sobre si recordava algun moment de tendresa compartit amb els taurons, la científica va contestar que recorda la seva estància a les Illes de Revillagigedo a Mèxic, on va tenir l’oportunitat de veure per primera vegada un tauró nadó punta platejada. Perquè, tot i ser un tauró nadò, la seva actitud era ja depredadora i perquè la seva aparença (de l’espècie punta platejada) fa pensar que els ha fet un pintor.

Més curiositats que envolten el món dels taurons:

És més perillós nedar en oceans sense taurons que fer-lo en oceans amb taurons, perquè actuan com a depredadors reguladors de l’ecosistema, alimentant-se de peixos que si no fossin menjats per ells augmentaria la seva població i també es menjarien altres peixos i així successivament fins a produir un desequilibri als oceans, i…

…dels oceans depen 1 de cada 2 respiracions dels humans.

A l’any moren al voltant de 8 persones per un atac de tauró, que comparat amb qualsevol altre animal és una xifra insignificant.

Són més perilloses les màquines expenedores de refrescos, a l’intentar algú treure la moneda que s’ha quedat encallada dins d’alguna d’elles, que els taurons.

La principal amenaça per al tauró és el consum humà de la seva aleta.

Encara que sembla que els pescadors i els caçadors de taurons no ho saben, un tauró viu genera molts més diners que un de mort.

Amb una sola dent de tauró és relativamet fàcil saber a quina especie hi pertany.

Cada vegada que els taurons perden una dent, ja els hi està brotant una altra de dent.

Encara que no ho sembli, la pell d’un tauró és com a paper de vidre perquè està formada de petites dents (denticles dèrmics) que li atorgan molt de dinamisme, de resistència i de duresa. Si es toca la seva pell d’una direcció a l’altra serà relativament suau, i si es toca en direcció contrària serà com a paper de vidre.

Cada espècie està especialitzada en un tipus de presa i adaptada a un hàbitat.

El peix més gran del món és un tauró: El tauró balena.

Tenen una fecunditat molt baixa perquè són depredadors que regulen l’ecosistema, si haguès massa de taurons s’acabarien menjant tot i això hi provocaria un desequilibri.

La còpula entre taurons és molt agresiva, el mascle abans ha de deixar la femella en estat catatònic, anomenat ‘immobilitat tònica’; per a aconseguir aquest estat ha de mossegar la femella per l’aleta pectoral i girar-la cap a avall, de manera que l’aleta quedi a sota.

La femella pot triar quan quedar-se embarassada perquè pot retenir i emmagatzemar l’esperma per a produir la fecundació quan consideri que sigui el moment més oportú.

Al néixer els taurons surten de l’ou o del ventre perquè tenen diferents tipus de reproducció segons l’espècie.

No hi ha cura parental, en quant neix un tauró ha de sobreviure tot sol.

El missatge que volen donar el també periodista Bryan Skerry, National Geographic, Disney + i Movistar+ és que, tot i la problemàtica a la que s’enfronta el tauró, es tracta d’un animal molt resistent i amb molta capacitat evolutiva, per la qual cosa encara es pot aconseguir la seva preservació mitjançant més conservació (reserves) i més protecció. I una peça clau per a aconseguir-ho és la divulgació, la qual consideren és el primer pas que s’ha de donar. Partint de la base de que el primer que s’ha de fer es conèixer al tauró, saber què és el que li passa, per a així entendre com ajudar-lo i protegir-lo.