La comèdia ‘El temps que conta’ a la Sala Gran del Teatre Gaudí

Text: Pollyana Hernández. Fotos: Martí Fradera Bohera, Pollyana Hernández.

L’obra de teatre ‘El temps que conta’ es va estrenar dijous 08 de juliol al Teatre Gaudí. Enmig d’una gran expectativa per part de molts espectadors que es van reservar a la seva agenda aquesta data per a gaudir d’una comèdia de 70 minuts, la qual tracta un tema de salut, ja que mostra al públic com és patir l’Atàxia de Friedrich, a nivell físic, més suaument, i més profundament a nivell emocional.

L’Aitor, (Óscar Jarque) i el Toni (Carlos Martinho), van aparèixer en escena a 2 quarts i 6 de 9 del vespre. Tots dos arribaven a casa de l’Aitor amb dificultats de baixar unes escales portant una persona en cadira de rodes, la qual era utilitzada pel Toni, qui és la persona que pateix a la història l’atàxia de Friedrich.

L’escena comença així: els dos germans vénen de l’enterrament del seu pare i no s’han vist des de cinc anys enrere, a l’enterrament de la seva mare.

Un dels germans és molt pesat, i l’altre sembla ser un maniàtic de la neteja, de l’ordre i també sembla estar una mica obsessionat amb la seva feina.

L’actitud, tant de l’Aitor, com del Toni, fa que semblin dos nens petits que, conforme avança l’obra van canviant la seva forma de veure’s l’un a l’altre.

El guió de la Virgínia Sànchez, (que a l’obra encarna la Lídia, parella de l’Aitor); és des de l’humor, però sense oblidar sentiments importants en tot ésser humà, com poden ser la solitud, la indiferència, l’amor de parella, l’amor maternal, l’amor paternal, l’amor filial, el desamor de tots ells, i tot el que càpiga en la manifestació d’afecte dins d’una família o la manca d’aquest afecte. No només en condicions normals, sinó també quan un dels integrants de la família té l’atàxia de Friedrich. Ens mostra de forma subtil com es pot veure afectada una persona en les seves relacions personals pel fet de tenir aquesta malaltia.

Però què és l’Atàxia de Friedrich?

També anomenada atàxia familiar, és una malaltia hereditària que va causant danys progressius al sistema nerviós. Ocasionant diversos símptomes, com poden ser des de pertorbacions de la marxa i problemes del llenguatge fins a la malaltia cardíaca. La paraula ‘atàxia’ es refereix a problemes de coordinació i inestabilitat, està present en moltes altres malalties. I és produïda per la degeneració del teixit nerviós en la medul·la espinal i en els nervis que controlen els moviments musculars de les extremitats com els braços i les cames.

A l’acabament la directora i actriu de l’obra, va agrair a tots la seva presència, i va agrair a l’Associació Catalana d’Atàxies Hereditàries (ACAH). També va dir que ‘A vegades ens oblidem de que hi ha persones darrera de les malaties, a les quals fa falta que algú els hi doni veu’. A més va reivindicar l’anar al Teatre amb aquesta frase: ‘La cultura no només és segura, sinó que a més és necessària’.

La comèdia ‘El temps que conta’ es pot veure a la Sala Gran del Teatre Gaudí fins al 22 d’agost els dijous, divendres i dissabtes a les 20:30h; i els diumenges a les 19:00h i és una producció de Versus Teatre.