Text – Redacció-Focus. Fotos – David Ruano.
Aquest matí La Villarroel ha acollit la presentació d’Alguns dies d’ahir. L’espectacle ha estat presentat amb tota la companyia i la directora artística de la sala, Tania Brenlle qui s’ha mostrat felç de poder acollir un espectacle de Hause & Richman «esperem que sigui la primera de futures col·laboracions», la directora artística de la sala també ha volgut comentar com l’obra «ens convida a revisitar el nostre passat més recent que comença amb els atemptats i acaba amb la sentència del procés».
Jordi Casanovas, l’autor del text, ha afirmat que «La Villarroel és una sala molt fàcil per pensar-hi teatre». El text «és una història al voltant d’il·lusions trencades. Els quatre personatges passen d’un lloc a un altre» però ha volgut remarcar la incidència a la família de la crisi existencial de la Rosa (Míriam Iscla). «Ha estat una escriptura molt complicada per mi. Hi ha un treball de moltes capes: Primer a tractar uns fets que tots compartim, el segon nivell són les diferents situacions dels personatges (en l’àmbit laboral, personal…) i finalment, hi ha una capa més simbòlica i complexa. És a dir, definir la identitat catalana d’aquest país i descobrir la pròpia mirada.»
El director del muntatge, Ferran Utzet, ha definit l’obra com «una proposta contundent i arriscada en un context emocionalment molt intens. No expliquem tant els fets en si com la història d’una família. És un equip meravellós i hem discutit políticament entre nosaltres. Havíem de construir un imaginari concret en una proposta que no s’inclina sinó que és una conversa d’aquesta vivència.» És una història que no cal contextualitzar, ja que és una època viscuda recentment que tothom té un record, és una experiència col·lectiva. «L’espectacle vol exposar un debat, no fer una única tesi. Es crea un univers de la mirada i la complicitat d’aquesta família. Fer reviure aquesta experiència i veure el que pensàvem nosaltres». El director, que debuta a La Villarroel, ja havia treballat amb Jordi Casanovas en altres ocasions i ha comentat que és un plaer. També ha explicat el paper clau de l’escenografia, un escenari giratori, per traslladar al públic el dinamisme de les emocions dels personatges.
Una gran família catalana
Míriam Iscla, (Rosa a l’obra), ha confessat que és especial interpretar a La Villarroel, perquè feia molt que no venia. «Veníem de fer gira a la italiana, però aquesta és una obra pensada per aquesta sala, a quatre bandes. Teníem tots aquesta sensació als assajos. Íscla ha volgut posar en valor el caràcter provocatiu de la funció: «el que busquem és que l’espectador tingui ganes de baixar a parlar a la taula amb nosaltres. Que tothom vulgui comentar, com una àgora». Respecte al seu personatge, la mare de la família, explica com té una història personal de superació que afectarà la seva vida familiar. «Es veu al llarg de l’espectacle les evolucions dins dels personatges. És molt divertit teatralment i molt excitant.»
Abel Folk, (Jaume Font), s’ha mostrat il·lusionat de tenir en cartell alhora dos espectacles amb una temàtica tan actual: dirigeix #PuertasAbiertas al Teatre Romea i ara serà actor d’aquesta obra a La Villarroel («una sala confortable i propera»). Segons Folk, es tracten de dos espectacles contextuals: terrorisme islamista i fets d’octubre. «Dues situacions recents amb molt dolor acumulat» i ha afegit com «una obra necessita l’experiència de l’espectador per ser completa. Això produeix un fenomen curiós: l’obra és diferent segons l’experiència prèvia dels espectadors. Depèn del dia sembla una comèdia o un drama. Sempre depenem del component que afegeix l’espectador». Respecte al seu personatge, el patriarca de la família Font, diu que «mai he fet res més allunyat del que jo sóc, políticament i com a persona. És interessant el joc teatral de l’actor per ficar-nos en un món diferent». Tot i això, està «molt agraït amb Jordi Casanovas perquè ell va pensar en mi quan escrivia».
Marta Ossó, (Laura, la filla), descriu el seu personatge com «l’estabilitzador de la família, però alhora, políticament se separa d’ells perquè està més propera a la ideologia dels «Comuns».» El seu paper representa altres problemes socials. Ella té un conflicte en marxar de casa i la seva parella xoca amb els Font.
Francesc Cuéllar, (Jofre, el fill), ha comentat que a la gira semblava que expliquessin una història, però l’escenari a quatre bandes de La Villarroel permet explicar la vida de la família. «El meu personatge, el Jofre, és d’una generació molt més polititzada que fa uns anys. No té aspiracions, però amb el procés agafa força fins a les últimes conseqüències i té alguna cosa molt concreta per lluitar.»
Alguns dies d’ahir es representarà a La Villarroel a partir del 26 de maig del 2021.
Barnafotopress 
Deja una respuesta