Texto – Redacción-Amalgama. Fotos – Amalgama.
El proper diumenge 2 de maig se celebra el DIA INTERNACIONAL CONTRA L’ASSETJAMENT ESCOLAR, una problema social que continua més vigent que mai, especialment des de l’aparició del CIBERBULLYING. A Espanya, segons dades extretes d’un estudi realitzat al novembre de 2019 al web www.dilotodocontraelbullying.es, un de cada cinc nens espanyols són víctimes de bullying i/o ciberbullying i només el 15% decideix explicar-ho als seus pares o professors. I el que és realment alarmant, 8 de cada 10 adolescents entrevistats han estat espectadors d’algun episodi d’assetjament.
Amalgama7, entitat especialitzada en l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, vol centrar enguany l’atenció en el paper de l’espectador de l’assetjament, una figura clau en l’entramat del bullying, l’actuació del qual pot augmentar, si es converteix en reforçador o col·laborador, o minorar l’assetjament, si opta per una posició de defensa davant la víctima.
El doctor Jordi Royo, director clínic de Amalgama7, explica que: “S’ha de considerar que quan l’assetjament es produeix en un poble o barri afecta a tota la vida de la víctima, perquè tots els espais estan relacionats entre ells. El bullying o ciberbullying no és només una agressió generada per un menor contra un altre. El grup té un paper fonamental. Les persones pertanyents al grup poden participar en aquest, assumint un rol d’observador, de testimoniatge passiu o actiu, de col·laborador o incitador en el maltractament. Aquests rols no són excloents entre ells, ni tampoc estàtics en el temps. En Amalgama7 hem atès nois i noies que, en un temps i context determinat, han estat víctimes de maltractament i, posteriorment, s’han convertit en observadors actius d’un altre maltractament o fins i tot en agressors”.
Quin paper té l’espectador en un capítol d’agressió entre un assetjador i la seva víctima?
Els participants de tota situació d’assetjament són tres: els assetjadors, la víctima i els espectadors. Es tracta del denominat ‘Triangle del Bullying’. En un dels vèrtexs, estan posicionats els espectadors, aquests tenen tres formes possibles d’acció: activa agressiva, en la qual fan costat a l’assetjador i es converteixen en els seus còmplices (animen, graven les agressions…); passiva, on opten per no entremetre’s en aquesta situació d’assetjament malgrat ser conscients del que succeeix -aquesta opció pot donar-se per indiferència o per por de convertir-se en víctimes si decideixen actuar; i finalment, activa defensiva, que és en l’ÚNICA posició on s’ajuda a la víctima –en aquest cas, els espectadors opten per ajudar-la, ja sigui enfrontant-se a l’agressor o demanant ajuda en el seu nom.
“Davant una situació d’assetjament -explica el director clínic de Amalgama7-, és molt probable que ens trobem amb un observador o amb diversos observadors. Els observadors seran fonamentals perquè l’agressió acabi o, per contra, es perpetuï. Si l’espectador adopta un rol de defensa de la víctima, si no li riuen les gràcies a l’opressor, aquest tendirà a disminuir el seu comportament d’agressió fins a extingir-lo. Si l’espectador o espectadors adopten un rol de col·laboració o de reforç de l’opressor, l’agressió es perpetuarà i molt probablement s’incrementarà progressivament. L’opressor es reitera més fort, més reforçat. Quan se sent més reforçat, es vindrà a dalt, amb el que s’incrementarà un tracte humiliant cap a la víctima. Molts espectadors tendeixen a reforçar a l’agressor perquè d’aquesta manera, i gràcies a la llei del silenci, eviten que es concentrin en ells i convertir-se ells mateixos en víctimes. En el fons, és un comportament d’autodefensa. En aquest sentit, els programes de prevenció de bullying i cyberbullying han de tenir molt en compte que els observadors acaben jugant un paper clau en l’esquema de l’agressió.’
Segons el doctor Jordi Royo: «Per a donar-se un episodi de bullying o ciberbullying existeixen, com a mínim, tres característiques: la primera, que sigui una agressió repetida en el temps; la segona, que existeixi un desequilibri de poder que provoqui que la víctima no pugui defensar-se, i finalment, que hi hagi una intencionalitat de fer mal per part de l’agressor. Aquestes tres característiques les va proposar el doctor Hodgins. Des de la nostra experiència en l’atenció a persones implicades en bullying i cyberbullying en el rol de víctimes, agressors i observadors, constatem que no sempre els agressors tenen una clara consciència ni una clara intencionalitat de voler fer mal. Moltes vegades, es tracta només de bromes pesades o menys pesades que provoquen el riure i el divertiment del grup. Una altra qüestió és com ho viu la víctima, si aquella broma li fa mal. És rellevant que l’agressor no tingui la intencionalitat de fer-li mal? Creiem que la intencionalitat no hauria de ser una variable rellevant».
Quins símptomes té una persona que sofreix bullying o ciberbullying?
Els símptomes més freqüents que poden presentar tant les víctimes com els agressors són físics: dolor abdominal, trastorns del somni, cefalea, fatiga, neurosi secundària, pèrdua d’apetit o de pes, marejos, vertigen, símptomes psicològics, augment de l’ansietat, depressió, baixa autoestima, disminució del rendiment escolar, deixar de connectar-se a Internet o connectar-se amb més freqüència encara, tristesa, irritabilitat, no voler parlar del tema… Fins i tot, en alguns casos, idees suïcides.
Com s’ha de tractar a un agressor?
«Amalgama7 és una entitat especialitzada en els adolescents, i molts d’ells han estat assetjadors actius– explica el doctor Royo-. Les víctimes, els espectadors i els agressors són menors d’edat que requereixen ajuda, que sempre per mitjà de la teràpia psicològica, per a intentar revertir la seva situació i poder canviar la seva actitud. Molts agressors no tenen consciència d’efectuar cap maltractament. La primera ajuda consisteix en el fet que, prèviament, prenguin consciència que amb la seva conducta maltracten a una altra persona, ja que, en general, tenen dificultats per a manejar les seves emocions i portar-se bé amb uns altres. Sense atenció psicològica, difícilment es revertirà la situació i l’actitud assetjadora«.
Un assetjador pot revertir el seu rol davant la societat?
‘Sí, si l’assetjador rep ajuda psicològica pot revertir perfectament el seu rol en la societat– Jordi Royo és categòric davant tal pregunta – L’agressor necessita en un primer moment que, si ell mateix no entén la gravetat de la situació, algú del seu entorn demani ajuda, i a partir d’aquí començar a treballar des del programa individual al grupal, i treballar amb les emocions com la ira, la ràbia, l’odi… alhora que tractem de potenciar les habilitats de comunicació i per descomptat, de resolució de conflictes. Sempre amb la necessària implicació, amb ells també fem teràpia, de familiars i amics. Quan la persona entén que té un problema i que ha causat dolor a uns altres, s’obre una finestra que difícilment deixem que se li torni a tancar.’
Què faig si és el meu fill el que assetja?
Si es descobreix que un fill o filla està assetjant a un company o companya, cal confrontar-lo i fer-li reflexionar. No obstant això, els agressors sovint presenten trastorns de conducta, com ara Trastorn Negativiste Desafiador (TNA) o Trastorn Sisocial, així com dificultats d’aprenentatge i atenció. La intervenció professional d’un psicòleg és necessària per a corregir els patrons de conducta desadaptatius. Per molt dur que soni, l’adolescent ha d’entendre que abusar físicament o psicològicament d’un altre li cataloga com a ASSETJADOR.
Com actuar davant el bullying o del ciberbullying
Si es detecta un cas d’assetjament o ciberbullying en el centre educatiu, és important comunicar-lo als professors i buscar ajuda professional. Cada escola té un protocol d’actuació davant les situacions de bullying, per la qual cosa és important que la direcció del centre intervingui. Si l’agressor o agressors no són del mateix centre, es pot considerar la denúncia. Molts nens i adolescents que sofreixen bullying desenvolupen trastorns de salut mental a llarg termini, pel qual l’assistència preventiva i la teràpia són essencials.
Des de casa es poden aplicar algunes mesures, com dialogar i escoltar el fill o filla que sofreix assetjament, ensenyar-li a denunciar perfils en les xarxes socials, reforçar la seva autoestima, cuidar la seva privacitat (dir-li que no comparteixi informació personal), buscar atenció individualitzada per part de l’escola i de psicòlegs i guardar les proves de l’assetjament per si fos necessari denunciar a l’agressor.
Barnafotopress 
Deja una respuesta