Sònia Ninyerola: “Quan pujo a l’escenari i deixo de ser jo em sento molt lliure”

Text i Fotos – Albert Roca.

Aquest dijous s’ha estrenat al Microteatre Barcelona l’obra “Sense nom”, que es podrá veure fins a l’1 de maig i protagonitzada per Sònia Ninyerola i Júlia Boncompte. Aquesta és la primera obra de microteatre de la Sònia Ninyerola, que ja des dels deu anys ha pujat als escenaris i no ha deixat de fer-ho. Aviat la podrem veure en un important projecte televisiu.

Què és ‘Sense nom’?

Està escrita entre Júlia Boncompte i Isaac Badia, i jo he ajudat en la idea. Parla de la relació de dues persones que en cap moment es defineix com a sexo, afectiva o d’amistat. I van passant imputs a través de tres fases.

I com ho heu treballat en aquest format de microteatre?

Has d’agafar una història que vulguis explicar-ho i fer-ho en uns vint minuts i amb el ritme que suposa aquest format. Que no et deixis coses i tampoc expliques més coses de les que s’expliquen.

És el primer cop que fas Microteatre. Com et sents?

Jo havia vist tres obres de gent que coneixia i tenia ganes des de feia temps. Estàs molt a prop del públic. És guai que sigui així. I en un format curt.

I com va aquest treball interpretatiu amb la Júlia Boncompte?

Ella és la meva millor amiga i treballar amb una persona tant propera és molt més fácil. Dona molta més seguretat i quan hi ha algún problema ho podem solucionar. A més escriu molt bé.

Júlia Boncompte. “Apart d’aquesta gran proximitat tenim molta complicitat a l’escenari i al mirar-nos poder dir-nos “Podriem fer això?”

Sobre això. També es treballen molt els silencis?

Sí. Ja que en aquesta obra es juga molt amb les mirades i els silencis. Ho hem tingut que treballar, i amb la pressió que hi ha amb els nervis, el públic i tot.

Quan vas sentir que eres actriu?

Als deu anys. Amb la primera obra que vaig fer ja vaig veure que quan pujava al escenari el mon desapareixia i em sentía super lliure. Explotava. És el que fa el lloc del teare. I és el que sento ara. Quan pujo a l’escenari i deixo de ser jo em sento molt lliure.

I t’endinses molt en els personatges que interpretes?

Si veig que ho necessito ho faig. Vaig fer un cop “El espantapájaros” i el vaig treballar més ja que era molt extravagant. M’agrada investigar sobre els personatges i la seva història.

Més informació i venda d’entrades de «Sense nom»

https://www.microteatrebarcelona.cat/sala3

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s