El Liceu es prepara per reobrir amb ‘La traviata’

Text – Redacció-Liceu. Fotos – A.Bofill.

El Gran Teatre del Liceu es prepara per reobrir les seves portes al públic i celebrar el Nadal amb un dels títols més esperats de la temporada, La traviata de Verdi, una producció del cèlebre David McVicar i sota la batuta de la directora italiana Speranza Scappucci. Un equip artístic de luxe que es veu reforçat per una última incorporació, la soprano Ermonela Jaho que interpretarà el rol de Violetta l’última funció (30 de desembre) de l’òpera. Pretty Yende (5, 7, 13, 16, 21, i 28 de desembre), Lisette Oropesa (8, 10, 15, 19 i 27 de desembre) i Kristina Mkhitaryan (4, 9, 12, 14, 17, 20 i 29 de desembre) completen un repartiment únic de Violettas amb quatre de les sopranos més reconegudes en aquest caràcter. Els rols masculins també brillen en aquesta Traviataamb els tenors Pavol Breslik i Dimitry Korchak com a Alfredo Germont i els barítons Giovani Meoni, Àngel Òdena i George Gagnidze com el pare d’Alfredo, Giorgio Germont. El dilluns 28 de desembre La traviata es podrà veure en directe arreu del món, gràcies a la retransmissió a cinemes (les sales es podran consultar a liceu.cat)

Originalment, La traviata s’havia d’estrenar el proper 5 de desembre, però com aquesta única funció es representarà dins de la fase 1 de la desescalada, el Gran Teatre del Liceu ha decidit dividir els espectadors d’aquesta representació en dos funcions -4 i 5 de desembre- que comptaran amb un màxim de 500 persones cada una per poder, així, seguir amb la seva activitat cultural. Una altra iniciativa que està adoptant el Teatre és reubicar tot el públic afectat pel confinament perimetral de cap de setmana, i s’habiliten dues noves funcions a les 18h de la tarda, el 8 i el 16 de desembre per oferir-los la possibilitat de poder venir facilitant els horaris pel possible desplaçament des de fora de Barcelona. A més, i com ja es va anunciar en el seu moment, totes les funcions de l’òpera s’iniciaran a les 19h, a excepció de les dates 12, 13, 20 i 27 que mantenen les seves hores originals de cap de setmana, per poder tancar l’activitat a les 22h tal com requereix la normativa actual. La funció de l’Under 35, prevista pel 7 de desembre, es posarà a la venda el proper dijous a les 16h amb un preu únic de 15€.

Estrenada a Venècia el 1853, La traviata va ser des del primer moment una obra d’una gran modernitat, inspirada en successos recents i mundans –la mort per tuberculosi a París d’una jove cortesana, Marie Duplessis, la vida de la qual va transportar a la ficció l’escriptor Alexandre Dumas (fill) en el seu gran èxit La dama de les camèlies– i que va significar al seu moment una gran revolució en el gènere: no solament qüestionava el domini de l’òpera històrica, sinó que formalment trencava amb moltes de les convencions del bel canto i aprofundia en l’ambició de Verdi –compartida també per Wagner aquells mateixos anys–, d’estrènyer el nexe entre òpera i teatre, tot mantenint el nivell musical alhora que es forçava un avenç escènic cap a estàndards pròxims a Shakespeare.

El repte de David McVicar amb aquesta Traviata consisteix en aconseguir passar del rosa al negre, de l’estil galant al realisme que, inicialment, era a l’ànim de Verdi quan va proposar de fer una òpera actual sobre el París del seu temps. En aquesta proposta, Violetta no és una damisel·la que té dificultats, sinó una cortesana que només rep el favor social al seu saló privat. Per això en la producció de McVicar, el que hi domina és un to negre que subratlla la sordidesa de l’entorn de la història i el seu destí funest, sense deixar enrere l’elegància habitual de les seves propostes, acurada amb els detalls, farcida de lectures ambigües, en què bateguen amb fúria les dues pulsions humanes que poden ser més poderoses que l’amor: el sexe i la mort.

La història de La traviata relata la vida de Violetta, una prostituta amb èxit en un París que ja s’intueix decadent i colpit per la tuberculosi. Ella aspira a la felicitat buida dels plaers fugissers, fins que coneix Alfredo Germont, un admirador que li declara el seu afecte. Violetta cau vençuda per la força de l’amor incondicional, però quan sembla endinsar-se en una vida millor –més senzilla, més plena i plena de significat–, la benedicció esdevé una condemna, atacada per tots els mals possibles: la gelosia, la traïció i la tisi, que acaba amb la vida de Violetta i la seva aspiració d’enlairar-se, en vida, a un pla superior. Aquesta representació de l’amor –el bé suprem, però inassolible sense sacrifici– és la que converteix La traviata en una òpera immortal, per a tots els segles i tots els públics.

La traviata és un dels plats forts del Nadal al Liceu i un dels títols operístics més representats arreu del món i adequat per la iniciació en el gènere. Un dels seus mèrits és la partitura de Verdi, superba i elegant, una de les més equilibrades i inspirades del compositor, així com la universalitat del seu argument, que consisteix en la recerca desesperada de la felicitat i la redempció en la vida a través de l’amor.