Meritxell Neddermann: “Em trobo en un moment d’aprendre a disfrutar, i de lo bonic que és tocar la meva música en un escenari”

Text – Albert Roca. Fotos – Marc Rosés.

Una de les grans sorpreses musicals d’aquestany 2020 ha estat la del disc debut de la cantant i pianista Meritxell Neddermann “’In the Backyard of the Castle’ (Halley Records, 2020), publicat dos dies abans del confinament. Entre els molts atractius que té és el de ser un disc doble,  en format breu i amb la versió ampliada de les cançons. Aquest estiu, especialment les darreres setmanes, ha tingut un gran rodatge amb les seves actuacions al Mercat Musical de Vic i el BAM.

© Marc Rosés

Quin ha estat el canvi que has notat en el procés de fer el disc i presentar-lo en els directes?

El canvi del piano a la veu. És una obertura molt bèstia. Has de fer servir el teu cos per mostrar la teva música  i dir paraules que tenen un significat. S’arriba a la gent de manera ben diferent de quan estava només al piano.

I com t’estàs trobant?

Encara estic en aquest procés i ja estic notant que em sento cada cop més còmode, sense estar tan pendent de la veu. És fantàstic.

Com va sorgir la idea de fer el disc doble?

La idea era d’enllaçar les cancons amb interludis de piano. Però per raons comercials les cancons havien de ser de dos-tres minuts. I en tot això, tractar d’obrir l’espai perquè surti la creativitat d’un altra manera.

Un dels temes està dedicat a “Joc de Trons”, amb el tema “Lannisters”

Em va inspirar molt la historia de la parella, i tot el misteri que hi ha amb una moralitat de l’època medieval. El rotllo de que sigui molt bèstia i que estigui tan exposat em va flipar molt. Em va frapar l’imaginari medieval i el que es veu a fora i a dins i les aparences. I la cançó va d’això. I com l’ambició està molt present en totes les èpoques.

També composes les cançons. Quan vas començar?

Quan estudiava piano vaig veure que podía crear coses. I vaig anar provant, escrivint, i gravant i després vaig tocar amb diversos grups estil cançó. Aquell va ser d’adonar-me del que volia i podía fer.

© Marc Rosés

I hi ha un equilibri entre les lletres, la música i la veu?

Hi ha coses que li podría donar explicacions quan les he fet. En el tema “Lannisters” el baix és el que es mou. La melodía hi és allà explicant el pervers de la cançó. Està molt estàtic però per sota es va movent el baix i amb el ‘coro’ es trenca tot.

El disc va sorgir dos dies abans de la pandèmia

Com que és bastant intim i tranquil hi hagut gent que els ha ajudat i amb la versió estesa molt millor. Així doncs no ha estat negatiu aquest fet.  

I com vas viure el confinament?

He viscut vàries fases. La primera fase ho vaig viure amb alegría, perquè s’aturava el ritme que hi havia.  En la segona fase va arribar l’angoixa i finalment a mesura que ja es podía sortir vaig tornar a escriure de nou.

Què has après dels concerts que has fet?

Estic aprenent molt de cada minut del bolo:  abans, durant i després. He après a relacionar-me amb els altres i de com arranjar la música perquè soni bè i es pugui entendre el que vull expressar.  Em trobo en un moment d’aprendre a disfrutar, i de lo bonic que és tocar la meva música en un escenari i que la gent rebi coses per part meva.

© Marc Rosés

I com prepares els concerts?

M’agrada no tenir una llista de cançons concreta. Però si estic acompanyada de tota la banda no puc fer això. Es tracta una mica d’oblidar-nos dels arranjaments i tocar i improvitzar. Això m’encanta fer-ho. M’agrada lligar-me amb el present ja que has d’estar amb el que necessites. En els concerts, a vegades, és molt més efectiu estar present amb el que reps del públic.

Com reps les critiques?

Al final trobo que és tan difícil fer alguna cosa, actuar sobre un impuls artístic, posar-ho fora i entregar-ho, que el que diguin les critiques és una mica relatiu. Sóc una de les més critiques amb el que faig: m’ho escolto tot i ho miro. 

Durant molts anys vas estar a Nordàmerica. Quins records tens?

La meva experiencia a nordàmerica va ser molt important ja que em va obrir els ulls, el cap i el cor. La presència del góspel i la moguda que hi ha és al•lucinant. Allà no hi ha mitges tintes. Hi ha alguna cosa molt profunda. Es tracta de tocar, tocar, tocar… patir…

Per finalitzar, on et podrem veure properament?

El 18 d’octubre al Parc Natural de Taià, el 13 de novembre a Castellò i el 20 de desembre a la Nova Jazz Cava de Terrassa.

On seguir a Meritxell Neddermann

Spotify

Instagram

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s