Adéu a Rosa Maria Sardà, indiscutible mestra de l’humor

el

Text – Redacció-Premsa SGAE. Foto – Premsa SGAE.

L’actriu, humorista, presentadora i directora Rosa Maria Sardà ha mort avui als 78 anys d’edat, segons ha informat l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Intèrpret vocacional i autodidacta, va pujar a un escenari amb 24 anys de la mà d’Alfonso Paso i ja no en va baixar. Sempre amb un peu ferm a l’escenari, «la Sardà», tal com se la coneixia afectuosament en la professió, ha tingut una polifacètica carrera com a actriu de teatre, de televisió, de cinema i directora.

Sin título-6

Sòcia de la SGAE com a autora dramàtica i lletrista des del 22 d’octubre de 1980, tenia obres registrades de comèdia i esquetxos. Sardà va rebre el Premi Max d’Honor el 2015, en una gala que va tenir lloc a Barcelona. En aquell moment, va declarar «rebre un guardó és un acte d’alegria, agraïment i satisfacció, però sempre és injust per qui no el rep». «En aquest cas, me’l donen els companys. Això és el que més valoro, és commovedor i estic molt agraïda», va afegir.

Des de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) expressem el nostre condol als seus familiars i amics en aquests difícils moments. Protagonista essencial del teatre i la televisió de les darreres dècades, Rosa Maria Sardà va dedicar la seva vida a l’humor. Sempre la recordarem amb un somriure afectuós.

Intèrpret polifacètica

Rosa Maria Sardà va néixer a Barcelona el 30 de juliol de 1941. El director Ventura Pons li va oferir el seu primer paper protagonista a Knack el 1969 i, des d’aquell moment, es va consagrar com una actriu de prestigi als teatres de Barcelona i Madrid. A la seva ciutat natal, va protagonitzar Sopa de pollastre amb oli i Rosa i Maria i, a Madrid, va interpretar importants papers a Esperando a Godot, de Samuel Becket, i Madre Coraje y sus hijos, de Bertold Brecht. Al llarg de la seva carrera, va treballar amb autors i directors com Terenci Moix, Josep Maria Benet i Jornet, Lluís Pasqual, Adolfo Marsillach, Josep Maria de Segarra i Mario Gas, entre altres.

Tot i que va començar com una actriu còmica en nombrosos espectacles de la Trinca durant els anys 70, Rosa Maria Sardà va saber creuar la frontera i interpretar papers de tall dramàtic, com el de Wit, amb el qual va obtenir el Premi Max a la millor actriu protagonista, el Fotogramas de Plata i el Premio Ercilla de Teatro; o el personatge de Poncia a La Casa de Bernarda Alba, pel qual va ser candidata al Max a millor actriu principal i va guanyar el Premi de la Unión de Actores.

En la dècada dels 80, va saltar al cel·luloide sota la direcció de Fernando Trueba, Fernando Colomo, Ventura Pons i Pedro Almodóvar. La seva llarga carrera cinematogràfica ha estat reconeguda amb nombrosos premis entre els quals destaquen dos Goya com a millor actriu de repartiment per Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell i ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira, i la Medalla d’Or de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas el 2010.

Actriu, humorista, presentadora i directora

A la televisió va tenir un èxit enorme com a presentadora, des de Festa amb Rosa Maria Sardà i Las noches de la tía Rosa, fins a Vídeos de primera i Ahí te quiero ver (Premi a la Millor Presentadora de l’Any). Era una gran mestra de cerimònies i es va constatar a les gales dels Premis Goya de 1994, 1998 i 2002.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s