Del dimecres 2 d’octubre al diumenge 3 de novembre torna ‘La Plaça del Diamant’, ara al Teatre Poliorama

Text – Redacció-Premsa Xarli Diego Comunicació. Fotos – Fabián Acidres.

Actors i actrius joves que van tenir una gran oportunitat actuant en principi només els dimarts al Teatre Victòria. Feien funcions alguns matins per a les escoles i per la nit pels adults. Un total de 16 funcions entre el 8 de gener i el 14 de març. I es van guanyar a pols una nova tongada d’actuacions però ara durant 1 mes, canviant de teatre, també amb la gran responsabilitat d’omplir dijous, divendres, dissabte (2 funcions ) i diumenge. Més dies, més publicitat, més comunicació…

_AB_0260
Imatge amb actors i actrius de la Companyia Eòlia a la plaça del Diamant © Fabián Acidres

Mateix repartiment, mateix equip… i sempre sota la direcció de Paco Mir que ha vist com la seva adaptació de La plaça del Diamant de La Rodoreda va agradar molt.

_AB_0346
Imatge amb actors i actrius de la Companyia Eòlia i Paco Mir, director i adaptador de l’obra de la Rodoreda al refugi antiaeri de la plaça del Diamant © Fabián Acidres

L’OBRA

_AB_0231
Imatge amb actors i actrius de la Companyia Eòlia i Paco Mir, director i adaptador de l’obra de la Rodoreda a la plaça del Diamant © Fabián Acidres

La plaça del Diamant, publicada per primer cop el 1962, és considerada l’obra més emblemàtica de Mercè Rodoreda i un clàssic de la novel·la de postguerra. Aquesta adaptació dirigida per Paco Mir (Tricicle) i produïda per la Companyia Eòlia compta amb 7 actors que interpretaran més de 20 dels personatges de la novel·la. L’espectacle té un doble repte: intentar ser fidel a l’esperit de l’obra a la vegada que donar un tractament visual contemporani a aquesta novel·la cabdal de la literatura catalana.

Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la guerra civil, aquesta novel·la, que inicialment s’anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d’altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l’època, veurà anar-se’n i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills. Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàliarenuncia a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d’una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text, el lector va descobrint la resignació d’aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure.

La novel·la és també una crònica ideal de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels barcelonins.

PACO MIR DIXIT

Un parell de preguntes essencials per a Paco Mir: Com has adaptat la novel·la a la realitat escènica?

“A una novel·la sempre hi ha massa material per fer una obra de teatre; el més difícil és anar treien, o potser millor escollir quines són les trames que han de quedar-se i quines no són del tot necessàries. Cada cosa que treus és una petita traïció a l’autora, una traïció obligada perquè les obres tenen una duració limitada. El més important ha estat, tot i l’ofici de traïdor que acompanya al d’adaptador, preservar el to poètic de l’autora que és una cosa que, d’acord amb els comentaris que ens han fet, hem aconseguit plenament.

“I la segona. Què significa per a un adaptador i director que torni als escenaris ara amb tots els honors una obra que va començar tímidament a representar-se els primers dies de la setmana?

“La producció de la PLAÇA va néixer com un projecte escolar però quan vam tenir l’adaptació i vam veure com evolucionaven els assajos i el disseny de la producció vam comprendre que teníem entre mans un producte que tenia molta volada, així que vam programar funcions de nit per adults que vam confirmar la qualitat del nostre espectacle. Les funcions, tot i fer-se en horaris poc habituals, es van omplir, és a dir, que la pròrroga en horaris convencionals ens la vam guanyar a pols.”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s