“HITS” al Teatre Victòria de Barcelona, a partir de l’11 d’octubre. TRICICLE: ÉS L’HORA DELS ADÉUS!

Text – Redacció-Premsa Tricicle. Fotos – Premsa Tricicle. 

Després de l’última obra de creació “Bits”, arriba “Hits”, el comiat definitiu de Tricicle dels escenaris. “Hits” són els grans èxits de la carrera de Tricicle. O alguns dels grans èxits. I és que “Hits” és l’última gira de Tricicle, que acabarà a finals de 2019. Ho deixaran precisament quan facin 40 anys sobre els escenaris. Tricicle és l’únic grup teatral a tot l’Estat que manté a tots els seus membres fundadors actuant.

La gira d’aquests grans èxits es va iniciar a Albacete, el mes de setembre de l’any 2016 i ara a partir de l’11 d’octubre i fins al 3 de febrer de 2019 Tricicle s’acomiadaran del públic barceloní i català al Teatre Victòria de Barcelona. Quasi quatre mesos i  “l’últim que apagui la llum”. Ja  estan a la venda les entrades. Després més funcions per Espanya.

“Hits” és el desè espectacle dels tres barcelonins, després de Manicomic; Exit, Slastic; Terrific; Entretres; Tricicle 20; Sit; Garrik i Bits.

I aquests són els números de “Hits” fins ara: més de 175.287 espectadors,  277 funcions i 35 ciutats visitades (entre elles: Madrid, València, Bilbao, San Sebastià, Saragossa, Santander…).

El públic quasi sempre es posa dret al final de la funció per agrair-los no solament aquest espectacle sinó tota la seva carrera, conscients que si no hi ha un miracle saben  els estan veient per última vegada dalt d’un escenari.

Interrogats sobre “Hits”, Paco Mir esmenta a l’escriptor Marcel Proust i la seva magdalena, allò de les experiències sensorials com a records: “Hits és com una magdalena de Proust: cada esquetx et porta els millors records del passat”. I afegeix: “Ens ho passem tan bé en aquest espectacle que hi ha comiat per anys”.

I Joan Gràcia, per la seva banda: “Visca el Victòria! 10 anys després hi tornem. Veni, vidi,  vici…”.

I Carles Sans ens explica que: ”Hits” és el millor del millor del millor d’una carrera d’èxits ininterromputs al llarg de gairebé 40 anys.”. Sobre el Teatre Victòria manté que: “És un teatre imprescindible que manté la tradició teatral del Paral·lel”.  I finalment hi diu la seva sobre Barcelona: “La ciutat que ens ha vist créixer com a persones i professionals. A on tenim la gent més fidel”.