Comença el rodatge del film “ARA”, amb la participació de TV3

Text – Redacció-Premsa TV3. Foto – Premsa TV3.

La setmana passada es va iniciar a Girona el rodatge del llargmetratge de ficció “ARA”, una producció de DDM Visual amb la participació de TV3 que pretén mostrar el dia a dia d’un grup de pacients d’anorèxia nerviosa durant el seu ingrés hospitalari i la relació amb el seu terapeuta.

La pel·lícula, que fa dos anys que s’està preparant, està dirigida pel metge i realitzador gironí Pere Solés i protagonitzada per pacients reals del Centre de Patologies Alimentàries de la Clínica Bofill de Girona. Les pacients i el seu terapeuta, Pau Chapur, han participat en tallers d’improvisació amb el director del projecte a partir dels quals s’ha tancat un guió de ficció basat en les seves experiències reals.

El llargmetratge té com a títol “ARA” perquè “ara” és el moment de començar a lluitar per la pacient i per la seva família. “ARA” és el principi de la lluita i també el final, quan s’assoleix la curació definitiva, però “ara” és sobretot el moment en què la societat ha de deixar d’estigmatitzar les malalties mentals i tractar-les com qualsevol altra patologia.

El llargmetratge “ARA” vol fugir dels tòpics i els sensacionalismes que sovint es troben en les pel·lícules de ficció que tracten temes relacionats amb la patologia mental. Segons l’especialista Pau Chapur, ”l’arrel de la patologia és sobretot la manca d’autoestima i és aquí on incideix i on incidirà també aquest projecte. Així doncs fugirem de les típiques escenes de vòmits o afartaments que tothom té al cap, ja que aquesta només és la punta de l’iceberg d’aquesta patologia”.

L’estrena del film està prevista per a la primavera del 2018.

Sinopsi

El Pau fa una sessió de teràpia grupal amb cinc noies quan de sobte el timbre sona estrepitosament. En obrir la porta, entren l’Aina i els seus pares. L’Aina és una nova pacient que s’incorporarà a la teràpia tot i que ella no vol ser-hi. En saber on és crea un enrenou i el Pau la calma perquè tothom pugui seguir amb la teràpia. Posteriorment a casa de l’Aina, els pares adopten una sèrie de mesures perquè no pugui anar al lavabo a vomitar i l’Aina davant d’aquesta sèrie de prohibicions es tanca a la seva habitació tot enfadada.

A la següent sessió, la Natàlia substitueix el Pau perquè aquest no té un bon dia, el seu fill encara no sap què vol fer amb la seva vida. Durant les pròximes sessions les noies proven d’incorporar l’Aina al grup, sense gaire fortuna; mentrestant el Pau prova d’aconseguir millors instal·lacions per poder acollir més noies. Les pacients van fent activitats, com anar al teatre, però l’Aina segueix sense voler participar. Perquè l’Aina es deixi ajudar, el Pau la porta al seu despatx per parlar amb ella i li fa una xerrada bastant dura perquè l’Aina deixi de rebutjar l’ajuda que li estan oferint. Un cap de setmana la Nur, la Clara, la Marina i l’Aina van a la bolera per passar més estona juntes. Entre totes aconsegueixen que l’Aina comenci a sentir-se part del grup, és a partir d’aquest moment que l’Aina comença a confiar més en tothom i es deixa ajudar tant per la família com per les noves amigues de teràpia. Però un dia tornant tota sola de la teràpia veu una fleca i decideix entrar-hi, tot i que ho té prohibit. A les següents sessions l’Aina no apareix, per això la porten a la Clínica, i allà ella explica que ha recaigut, però totes seguiran amb la teràpia per intentar ajudar-la fins que de sobte el timbre sona. És un pare renyant la seva filla, però les noies no en fan cas i segueixen escoltant l’Aina.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s