Bruna Cusí: “Em sento molt afortunada d’haver fet la Trini a «Incerta glòria». Els últims dies de rodatge pensava: si us plau, que no s’acabi mai”

Text – Albert Roca. Fotos – Albert Roca-Redacció.

L’actriu Bruna Cusí està d’actualitat, després dels premis que va rebre la pel·lícula «Estiu 1993», de Carla Simón, a la Berlinale i que participarà en el Festival de Màlaga, i el film «Incerta glòria», d’Agustí Villaronga i que s’estrena divendres 17 de març. Dos films amb moltes emocions, dels quals ens parla la Bruna en aquesta entrevista.

Preg. Com vas viure participar en la Berlinale amb «Estiu 1993» i rebent dos premis, el de l’òpera prima, i el premi ex-aequo del jurat a la Secció Generation. Us ho esperàveu tot això?

Va ser tota una sorpresa per a nosaltres perquè hi havia moltes pel·lícules en competició. El fet d’haver estat seleccionada al Festival ja era una alegria. La resposta positiva ja ens la vam endur el dia de l’estrena, perquè tant la reacció del públic berlinès com la dels periodistes va ser boníssima. I per nosaltres tot el que això significava ja era un premi.

Preg. I què et va semblar aquest festival tan important?

El que sorprèn de Berlín és que és un festival fet per la ciutat, i obert a tots els públics. Tot està molt ben organitzat, i el tracte que hi ha és immillorable.

Preg. Com vas arribar al film “Estiu 1993”?

Vaig fer un parell de càstings amb la Carla. El guió em va semblar preciós, perquè em va fer recordar els meus estius d’infantesa i perquè tracta un tema tabú encara, de tota la gent que va morir per la Sida als anys ’90.

Preg. El film parla de l’adopció i a més vas conèixer al personatge de la història real, veritat? Com ho vas viure tot això?

Durant els assajos vaig tenir l’oportunitat de mantenir converses amb la «Marga», i em va ajudar a entendre la seva vivència personal. Jo volia que quedés satisfeta amb la meva interpretació, i el fet que em diguessin que li havia agradat em va alleujar.

Preg. I quins aspectes tens amb comú amb el teu personatge?

La Marga és una dona realista, pràctica i que fa tot el possible per tirar endavant la família. Vaig haver de treballar aquesta determinació. La seva manera d’expressar-se és molt més directe que la meva. I també el fet de ser mare i les inquietuds que això comporta.

Preg. I com va anar treballar amb David Verdaguer?

Amb el David ja teníem confiança perquè havíem fet teatre junts. És un gran actor i és molt generós. Va aportar molta alegria al rodatge. I les dues nenes van entendre de seguida que a la pel·lícula érem el papa i la mama, i que a la realitat érem el David i la Bruna, però la manera de relacionar-nos fora de la càmera seguia sent molt familiar.

Preg. I ara parlem d`Incerta glòria….

Treballar amb l’Agustí Villaronga ha estat tot un somni. Vaig fer un curs amb ell fa dos anys, on vam treballar guions d’Incerta Glòria i ens vam enamorar mútuament de manera professional. No és fàcil trobar bons mestres a la vida. I vaig desitjar poder treballar amb ell i mira… Em va trucar per fer el càsting. Sé que ell va lluitar molt perquè jo fes el personatge.

Preg. I com defineixes el teu personatge de la Trini a Incerta glòria?

És una noia bondadosa i molt lluitadora. Filla de pares anarquistes, és la que té més fe davant la vida i treu la força d’on pot per superar les penúries de la guerra. Té un fill de sis anys, i al principi de la pel·lícula es troba sola a la rereguarda, a Barcelona, esperant notícies de la seva parella, el Lluís. Fins que en un moment donat, té l’oportunitat d’anar al front d’Aragó, i serà allà on descobrirà una sèrie de traïcions que la faran madurar i evolucionar com a persona.

Preg. El film parla de la Guerra Civil i de tot el que envolta no?

La pel·lícula està narrada com si fos un conte. El context bèl·lic és present en l’atmosfera, però la història s’endinsa en les relacions dels personatges: com una guerra pot corrompre la moral i la vida de les persones i en el cas del meu personatge com uns joves que tenien ideals i plans de futur es queden sense res.

Preg. Com vas treballar el teu personatge

Vaig llegir la novel·la i per endinsar-me en el context de Guerra Civil, vaig tenir converses amb la meva àvia, i amb l’Oriol Pla i el Marcel Borràs vam quedar amb un historiador perquè ens expliques l’anarquisme i anècdotes reals del front i la rereguarda.

L’Agustí em va ajudar moltíssim a trobar el recorregut emocional i de moviments. El personatge el vaig trobar de seguida, la dificultat per a mi va recaure en el rodatge. Era el primer gran rodatge de cinema que feia i el nivell de l’equip era altíssim. Requeria molta concentració i confiança per poder estar a l’alçada.

Preg. Va ser emotiu fer un personatge així?

Sí. Durant els assajos a vegades no podia dir el text perquè no podia parar de plorar. Em va anar molt bé aquelles setmanes anar a la piscina, ja que era una manera simbòlica de deixar la tristor del personatge a l’aigua. Em sento molt afortunada d’haver fet la Trini. Els últims dies de rodatge pensava: si us plau, que no s’acabi mai.

Preg. “Estiu 1997”… “Incerta glòria”… quin any no?.

Realment sí. Un any molt especial i a finals d’anys estrenaré una tercera pel·lícula que es diu Ardara, dirigida per Xavier Puig i Raimon Fransoy i que vaig rodar a Irlanda fa dos anys. El meu personatge es diu Bruna i és actriu, com jo. Amb una amiga seva decideixen anar de vacances a Irlanda i allà coneixen un noi. Passen unes setmanes junts, fins que un dia com per art de màgia desapareixen. Uns anys després un equip de rodatge se’n va al lloc dels fets per reconstruir qui eren aquells joves a partir de la gent que els va veure passar. I a través dels seus relats, entre la realitat i la ficció, un estiu aflora.

Preg. I properament….

Tinc moltes inquietuds. Per una banda tinc ganes de crear coses meves, en aquests moments m’estic atrevint a escriure una peça de teatre. Però sobretot tinc moltes ganes de tornar a rodar.