Text – Redacció-Premsa Sota Teràpia. Fotos – Premsa Sota Teràpia.
La setmana passada s’estrenava al Teatre Borràs la comèdia SOTA TERÀPIA amb direcció de Daniel Veronese i amb un repartiment de luxe: Francesc Ferrer, Marina Gatell, Cristina Plazas, Miquel Sitjar, Andrés Herrrera i Meritxell Huertas.
El text de Matias del Federico està ja tenint les primeres reaccions entre el públic assistent:
Un puro juego teatral bajo la mano maestra de Daniel Veronese con todos los alicientes para atrapar al gran público
http://www.elperiodico.com/es/noticias/onbarcelona/teatro-sota-terapia-teatre-borras-daniel-veronese-5584269?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=cm
A la sortida plou. Tota jo resto immòbil. Tinc el cervell congelat, no puc pensar en res. Bé, una cosa si que la penso: tinc tres amics (si, només tinc tres amics, sóc una ànima solitària) que no van gairebé mai al teatre però això ho han de veure.
https://quancoreesdevinguepersephone.wordpress.com/2016/10/23/nomes-un-cartell-lluminos-a-lentrada-del-teatre/
“Sota Teràpia”, una comedia que va más allá. –
https://bwayinspain.com/2016/10/26/sota-terapia-una-comedia-que-va-mas-alla/
Aquesta versió de «Sota teràpia» ha reunit un repartiment que Daniel Veronese ha dirigit molt bé i ha fusionat en un objectiu comú: no deixar un segon de respir —ni als intèrprets ni als espectadors—
http://www.recomana.cat/CRITICA/3364/60/Sota%20ter%C3%A0pia/AndreuSotorra
Todo puede sonar muy duro pero no hay que olvidar que, como la vida, SOTA TERÀPIA es una comedia con un trasfondo dramático pero al fin y al cabo un comedia. Y como comedia es excelente. Sus diálogos son ágiles y las réplicas mordaces aunque el poso que quede al final sea amargo.
http://enplatea.com/?p=10307
En una nit de divendres tres parelles són convidades a participar d’una particular i relaxada sessió de teràpia: un intercanvi d’experiències personals, desitjos, somnis i frustracions. Aparentment res és massa extraordinari, però algú està absent en aquest experiment: la sessió aquest cop es desenvoluparà sense la tutela de la professional i la portaran a terme els mateixos pacients.
A poc a poc una maquinària impensada s’engegarà i desencadenarà confessions, reclams, veritats i mentides en un camí desenfrenat. Un desenfrenament difícil de detenir quan s’engega. En aquest espai concebut especialment per a aquesta tasca, els sis jugadors se sentiran aleshores impulsats a desplegar moviments, a actuar cadascun el seu joc ocult.
I el que es revelarà serà una forma inexorable i necessària per expressar el que estava vetllat; trencar amb l’ordenament de comportament social.
Els codis i els aparellaments que havien funcionat fins avui ja no serveixen.
I així sortirà a la llum una altra veritat…
Barnafotopress 
Deja una respuesta