BARÇA INÈDIT – 800 HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA- – CÓRNER- de Manuel Tomàs i Frederic Porta. Ja a la venda

el

Text – Redacció-Premsa Córner.

Com narrar una història de 116 anys, la història d’un dels clubs de futbol més imponents del planeta? Manuel Tomás i Frederic Porta han optat per la tècnica gaudiniana del trencadís i han sintetitzat en 800 fragments tot el que representa el F.C. Barcelona en un llibre memorable titulat Barça inèdit – Córner-. El llibre es presenta aquest dilluns 14 de març, a les 19:OOh, a la Casa del Llibre de Rambla de Catalunya. L’acte comptarà amb els autors que conversaran amb els periodistes Antonio Franco i Ramon Besa, i el director de CÓRNER, Carlos Ramos.ÓP 

9788494418341

Des dels partits de la Societat Foot-ball Barcelona, que acabaven amb els jugadors de tots dos equips bevent whisky a la Bonanova, fins a l’anècdota del nen que li va preguntar a Piqué: «I tu, qui ets?», tot recordant-li a l’astre del futbol la seva condició terrenal, Manuel Tomás i Frederic Porta han sabut teixir «un formidable relat d’aquest corpus amb cames que és el club català», tal i com assenyala el seu prologuista, Martí Perarnau.

La història del Barça comença el 29 de novembre del 1899, quan sis catalans, dos anglesos, tres suïssos i un alemany van fundar el F.C. Barcelona, amb la província en estat de guerra. Tot i que la idea i l’impuls inicials van sorgir de Hans Gamper, el fet que el suís encara no tingués els vint-i-tres anys, edat que a l’època s’estipulava per a la majoria d’edat, el féu acceptar que el seu paisà Walter Wild fós el primer president del club.

Partint d’aquest moment fundacional, els autors del Barça inèdit arrengleren en el seu llibre detalls simbòlics, com la primera vegada que es va emprar l’apòcope de Barça (el 1922 a la revista Xut!), els resums de partits mítics (especialment contra el Reial Madrid i l’Espanyol), la descripció de les qualitats dels jugadors, entrenadors i presidents significatius, o les anècdotes que evidencien l’espectacular evolució del futbol en els últims anys.

Tal i com se’ns narra en aquest llibre, fins que l’esport i el club no es consoliden a començaments dels anys vint del segle passat, se succeeixen escenes sorprenents, com la d’un porter de l’Espanyol que esperava els atacs del rival assegut en una cadira sota el pal de la porteria o les batusses dels derbis, que a vegades exigien inclús l’ús dels punys, motiu pel qual, en un parell d’ocasions, al vestuari del Barça es va instal·lar un sac de boxa, perquè els jugadors depuressin la seva tècnica en aquesta disciplina. Una altra dada curiosa que apareix en les pàgines d’aquest llibre és que la Penya Ardèvol del Barça va estar formada per practicants de lluita grecoromana, mentre que la Peña Ibérica perica contava amb nombrosos jugadors de rugbi.

Però, a més a més, el Barça inèdit també mostra com les tensions ideològiques se succeeixen al llarg de la història del club. Així doncs, si bé és cert que durant els feliços anys vint el futbol es va convertir en un fenomen de masses, també ho és que la dictadura de Primo de Rivera va arribar a considerar el F.C. Barcelona fora de la llei, provocant l’exili de Hans Gamper, qui més tard es va suïcidar, tal com ens recorden Manuel Tomás i Frederic Porta. Tensions que recolliran els autors del llibre, mitjançant episodis com els d’un Jordi Pujol realitzant pintades polítiques als voltants del vell estadi de Les Corts, el veto a emprar la llengua catalana a l’estadi, la imposició al club per investir presidents afins al règim franquista, l’assassinat del president Suñol, el fitxatge de Di Stéfano pel Reial Madrid després que el jugador afirmés que només aniria al Barça, la intervenció del president de la Generalitat Josep Tarradellas per intercedir en un dels conflictes institucionals amb els «merengues» o quan Juan Antonio Samaranch va ser «semifiniquitat» com a periodista després de queixar-se que el Barça perdés contra el Reial Madrid 11 a 1, a més dels escàndols arbitrals protagonitzats, per exemple, per Ortiz de Mendíbil o Guruceta, estimulats per interessos obscurs que contribuirien a què el Barça no guanyés cap Lliga durant molts anys.

En el terreny estrictament esportiu, el Barça inèdit ofereix perfils curiosos de personatges simbòlics que, per algun motiu, reflecteixen diferents aspectes del futbol i del club. A més de Samitier (a qui Carlos Gardel li va dedicar un tango), de la innovadora tècnica del porter Zamora per interceptar les pilotes, de la potència de Kubala (a qui durant una temporada l’anomenaven «Olegario» per amagar que era forà), del geni Cruyff o del virtuós Romario, també es recorda el efímer mega fitxatge d’Héctor Scarone, els efectes positius del somriure de Ronaldinho o el detalladíssim codi de conducta imposat per Guardiola als seus jugadors, una de les claus del seu èxit.

En l’apartat dramàtic, el llibre recupera capítols inesborrables, des de les complexes circumstàncies de la final de Berna, amb els cinc xuts als pals quadrats (després d’aquell partit es varen canviar les formes rectangulars dels pals per formes arrodonides), passant per la derrota contra el Steaua de Bucarest a la tanda de penals, el segrest de Quini, que va fer descarrilar la formidable forma de l’equip, o els fitxatges de Schuster i Figo pel Reial Madrid, fins la llarguíssima etapa liderada per Josep Lluís Núñez, un inacabable mandat molt personalista rematat amb el motí de l’Hesperia l’acomiadament de 17 jugadors del club. Motí que, al seu torn, inaugurà una de les èpoques més dolces de l’entitat, amb l’arribada de Johan Cruyff com a míster i la introducció d’una forma avantguardista d’entendre el joc. El gol de Koeman, que va suposar la primera Copa d’Europa per al club, col·loca els ciments del que més tard es batejarà com el Dream Team, iniciador d’una llarga època de glòria que acabaria culminant amb l’entrenador Josep Guardiola i l’astre Lionel Messi, i que amb Luis Enrique està assolint una insòlita continuïtat.

Un valor indiscutible d’aquest llibre és el maneig de les estadístiques i de la documentació per part dels autors, que permeten, per exemple, desmentir o precisar les llegendes, com la de la mítica davantera de les Cinc Copes, que amb prou feines va jugar catorze partits sencers, o indicar que l’estimadíssim Avi del Barça era una figura que al començament s’associava a les crítiques del l’equip. O fins i tot recordar que fins l’any 1979 el Barça va utilitzar repetides vegades un segon equipament de color blanc o subratllar alhora els sentiments benignes que Figo assegura tenir vers al club culé.

El més greu, el més estrany i els fets més humorístics conviuen en un llibre replet de detalls singulars i força desconeguts que poden destapar alguns abusos salarials soferts pels empleats els dubtes de l’escriptor Josep Pla sobre les prestacions de Cruyff, o la incidència de Fèlix Millet en la Fundació. Entre d’altres perles, també s’especifica el suport que va proporcionar la directiva als violents Boixos Nois fins que l´any 2003 no se´ls va permetre l´entrada al Camp Nou, acabant al mateix temps amb els privilegis de socis com Baltasar Garzón, Iñaki Urdangarín o el fill del barcelonista José María Aznar, els quals varen gaudir de carnet gratuït durant llargs períodes.

Tot i que, en primer lloc, cal dir que al Barça inèdit prevalen les històries que fan referència a noms propis que van aportar algun tipus d’il·lusió als aficionats, com ara Paulino Alcántara, Platko, Kocsis, Helenio Herrera, Urruticoechea, Krankl, Tente Sánchez, Migueli, Maradona, Sotil, Menotti i Venables, o d’empleats com Angel Mur, d’animadors a l’estil del trompetista Rudy Ventura o de locutors llegendaris com Joaquim Maria Puyal. I, per suposat, la rècula de jugadors «de la casa», on s’inclou a Sadurní, Rifé, Fusté o Rexach, en els orígens d’una Masia que ja és tot un exemple de formació de futbolistes sublimat per noms com els de Xavi, Iniesta, Busquets, Víctor Valdés i companyia. Jugadors que convertirien el Barça en l’únic equip del món capaç de guanyar els sis torneigs en lliça en un any regular. La constatació d’una forma de treballar vinculada al sentiment que reafirma la seva condició de ser més que un club.

Els autors:

Manuel Tomás i Frederic Porta s’han capbussat a fons per extraure petites joies del temps passat, per contextualitzar la relació entre el F.C. Barcelona, la ciutat i el país, per reivindicar un munt de noms que no mereixen quedar en l’oblit. Gent que ha deixat la seva empremta al servei de la causa comú que milions de seguidors abracen avui. I no només futbolistes. També directius, personatges de tota mena i senzills treballadors que van obrar amb amor en benefici d’aquesta religió laica, aquesta immensa força d’atracció compartida arreu.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s