Entrevista a Rumba 3, que han triomfat al Festival In-Edit, amb el seu documental “De Ida y vuelta”

Text i Fotos – Albert Roca. Reportatge realitzat a l’Hotel Murmuri de Barcelona.

En la recent edició del Festival In-Edit, celebrat a Barcelona, una de les grans sorpreses va ser el documental “De ida y vuelta”, dirigit per Joan Capdevila i David Casademunt, que va guanyar dos grans premis: la millor obra nacional i el premi del públic. Els protagonistes del documental són una de les formacions mítiques durant dècades: Rumba 3, que van triomfar a nivell internacional, i que es troben amb moltes ganes de continuar pujant als escenaris. Hem entrevistat a Rumba 3 i a Joan Capdevila, fill d’un dels integrants de la formació, Joan Capdevila, que ens ha parlat del documental i la seva gran trajectòria.

rumba 1 portada

Preg. Què us ha semblat el documental?

Joan Capdevila, Rumba 3. Va ser una sorpresa molt grata. Em vaig quedar de pedra quan el vaig veure per primer cop. Ha estat un treball de quasi tres anyi molt ben documentat.

José Sardaña. Rumba 3. Hi ha moltes coses molt maques, quan es retrata la part humana que hi ha darrere, amb el testimoni de les nostres dones.

Preg. En el documental s’explica que en aquelles llargues gires, els fills dels integrants de Rumba 3, quasi no coneixien als seus pares

Joan Capdevila. Un dels entrevistats, Salva Gil, bateria durant molts anys i ho va deixar. Una de les causes era perque el seu fill no el coneixia quan tornava de les gires.

Preg. Sempre anaveu molt ben vestits

Pere Capdevila. Rumba 3. Nosaltres vem pensar que si hem de pujar a l’escenari, ha d’haver un respecte a la gent. I els nostres pares sempre ens ho deien, que haviem d’anar ben guapos.

Preg. Cantants… però no ballarins, no?

Joan Capdevila. Eren musics però en aquells moments pensa que pocs eren ballarins. En el documental, la meva mare, la Sara diu que “muy buenos cantando y malos bailando”. Però no era del tot així ja que hi havia molts que imitaven al Pere Capdevila ballant.

rumba 4

Preg. La vostra música sempre ha estat caraceritzada per l’alegria

Joan Capdevila. En les lletres sempre hi havia un sentit positiu, però quan no era del tot així com “Ya no te puedo querer… sin cariño se acabó…” no era del tot tristor.

Preg. En els moments del vostre “boom”, us escoltaven a tot arreu, fins i tot a Finlandia

Rumba 3. Els nostres productors tenien una presència a Finlandia i aleshores vem arribar-hi, i va continuar a Bèlgica, Holanda, Alemanya… els Estats Units…. La “rumbamania” va ser molt gran. En molts d’aquests llocs no entenien les nostres lletres però igualment es posaven a ballar. Savien que allò que fèiem era molt maco.

Preg. Teniu comptabilitzats quans discos veu vendre?

Joan Capdevila. Amb lo dfícil que es comptabilitzar mai es podrà arribar a saver. El que està clar són els dotze discos d’or, els 8 discos de platí, un world record….

Joan Capdevila. Rumba 3. Nosaltres teniem un company que havia treballat a la companyia Belter, que ens deia “Si vosaltres sabessiu els camions que surten amb discos vostres”. No hi havia forma humana de saver-ho.

Preg. En el documental es reflexa els vostres orígens

Joan Capdevila. Venen d’un barri obrer on havien de treballar molt i ho passen molt malament. Hi ha una gran misèria pero es refàn amb el treball dels seus pares.

José Sardaña. Rumba 3.. Es vivia com ho feia la gent treballadora: malament

Joan Capdevila. Rumba 3. Els meus pares van tenir una botiga i es van arruinar. Vem anar al centre de protecció de menors, i els nostres pares no savien que era allò, i els portaven enganyats. Jo i el meu germà vem estar tres anys. Aleshores, amb la música trobem una sortida i els nostres pares ens ajuden, i anem pujant, anem pujant….

rumba 6

Preg. Tambè veu estar molt lligats amb Amèrica, amb les vostres gires

Joan Capdevila. Rumba 3. I per això vem caure a l’oblit a Espanya, perque estàvem molt a Amèrica, i que fins i tot ens vem arribar a plantejar quedar-nos a viure: Chicago, New York, Venezuela… i en el documental es reflexa com. es va passar a l’inrevès, amb el testimoni d’un seguidor nostre de sudamèrica, que quan estàvem a Espanya pensaven ells que ja no fèiem res.

Preg. Sempre ha heu estat humils, senzills, propers amb la gent.

Joan Capdevila. Rumba 3. No hem recordar els orígens humils: mai ens ho hem cregut. Si estàvem prenent un café en algún lloc i ens demanàvem un autògraf ho feiem. I si estavem molt de temps aturats al carrer per atendre a la gent, igual. Sempre ens hem sentit molt estimats per part del públic.

Pere Capdevila. Rumba 3. Ets famòs pels teus seguidors, que són els que t’han escollit, i per això mai els deixarem de banda.

ent rumba 3

Preg. Un dels testimonis del documental és el del mític Peret, que parla molt bé de Rumba 3

Joan Capdevila. En el documental es parla de que Peret era com un germà per a ells. S’explica com un dia ell, que anava amb una noia, els veu, passa d’ella i els convida a asseure’s i d’això fa 45 anys. Els valorava, els veia com a grans músics, artistes, i així va anar creixent aquest feeling, que durarà per sempre. Tenim els dos Peres mes artistics, el Pere Capdevila i el Pere Pubill Calaf.

Preg. Seguint amb el documental, pot servir per descobrir-los o redescobrir-los

Joan Capdevila. Hi haurà gent que els reconeixerà de nou, i una gent que no els coneixia. La meva parella després de veure el documental va buscar la seva discografia. És un arxiu històric important.

José Sardaña. Rumba 3. S’ha perdut la memòria del grup, però no dels temes.. i quan escolten les cançons diuen “són ells”. Hi ha molt mala memòria.

promo-cuadros-_-fechas-1

Preg. Quin era el secret per tenir tant d’èxit?

Joan Capdevila. La fòrmula era ben senzilla: humilitat i treball. Luis Cobos comenta en el documental que els temes que ells feien no eren ximples sinó senzills. Era la seva via d’alliberació, i eren molt feliços.

Joan Capdevila-Pere Capdevila. Rumba 3. Les lletres són senzilles, però fresques. Això els hi passava a Abba, i si et fixes les lletres també tenien molta senzillesa, però fes-les….. Són cançons que arriben..

Preg. I per finalitzar.. que fareu ara, apart de l’estrena del documental, del 2016

José Sardaña. Rumba 3. Tenim temes que no estan declarats encara. Estem preparant un nou disc, amb cançons antigues cantades de nou, i noves cançons amb col·laboracions i també 4 o 5 cançons inèdites. Però sempre amb el nostre estil.

Joan Capdevila. Dins aquestes col·laboracions que comenta, cal destacar la del grup Sabor de Gracia, que ha fet una nova versió de “No se, No sé” que tanca el documental. També col·labora la cantant equatoriana Silvana, amb “El nuestro juramento” que no s’havia gravat en versió Rumba. I una fusió especial, amb Proyecto 1, amb el tema “Perdido amor”, un merengue rumba.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s