Roser Ràfols “L’èxit de La Riera és combinar grans relats amb els fets quotidianis”

Text – Albert Roca. Fotos – Albert Roca-Arxiu.

Va aterrar de manera discreta, i poc a poc s’ha agafat un lloc entranyable en el món de “La Riera”, que emet diàriament Tv3. Ella és Roser Ràfols, que a la serie “La Riera” interpreta a Lucía, que va viure un interessant triangle amoròs amb els personatges de Bernat i Tito, i que continúa amb altres trames. Molt guapa, amb moltes ganes d’aprendre, aqui us presentem a la Lucía, millor dit, la Roser. Amb la seva entrevista encetem el cicle de reportatges a l’Hotel Murmuri de Barcelona.

roser 1

-Preg. Com vas arribar a la serie?

Inicialment el meu personatge tenia una curta durada, d’un mes, però la trama va agradar molt i em van anar allargant. I és que va coincidir amb la trama del Tito –interpretat per Alain Hernández- i el Bernat – interpretat per Albert Triola- que s’acabaven de conèixer i l’element femení al mig encara potenciava més la trama. I fixa’t.. he estat molt de temps i amb la nova temporada també hi seré amb altres trames.

-Preg. El teu personatge té una relació inicial amb Bernat, però amb quí està més temps és amb el Tito, com definiries aquest personatge?

Ell és molt humà, un noi de barri, impulsiu, gamberro, a vegades agressiu però molt carismàtic i amb un cor enorme que el porta a enamorar-se perdudament de Lucía.

roser 4

-Preg. El teu personatge es mou entre el dilema del que li convé i no li convé

Per això el vai trobar molt interessant. Per un costat, el Bernat: una persona que t’estima, el que has estat buscant durant molt de temps després de diversos fracassos amorosos i quan ho tens clar… pam, arriba el gamberro, el que et trenca els esquemes i amb qui tens una connexió tan especial i forta que no pots dir que no. Suposo que això ens ha passat a tots no? La major part de la trama de la Lucía de la temporada passada girava entorn a aquest conflicte.

-Preg. I amb aquest dilema què pensa la Roser Ràfols, no la Lucía?

Per sort o per desgràcia, de “chicos malos” ja n’he conegut uns quants al llarg de la meva vida i la veritat és que ja fa bastant de temps que em van deixar d’enlluernar. Sobretot perquè penso que pots trobar persones que et convinguin i que també et despertin passsió.

rafols bis

-Preg. De manera general, que ha suposat per tú “La Riera”

… que et podria dir… aquesta serie no és només la primera feina com a tele sinó la meva primera feina com actriu. Ha suposat un aprenentatge constant. Mica en mica m’he anat acomodant amb l’equip, les càmeres, el treball diari amb els altres actors… Però no deixa de ser tot molt nou per a mi i considero que he tingut una sort enorme de poder entrar en aquesta sèrie. És com si m’hagués tocat la loteria. Estic molt agraïda a La Riera per l’oportunitat que m’ha donat i l’únic que puc dir és que estic contentíssima de poder formar part d’aquesta gran família.

-Preg. “La Riera” és una serie centrada en el món de la cuina. T’agrada cuinar?

M’encanta cuinar i et podria dir plats que faig: Rissoto de gambes amb ceps, o també queda molt bo el de carbassa amb botifarra negra, hamburgueses vegetals de quinoa, estofat de yuca, espinacs i bolets… i moltes altres coses! m’agrada la creativitat.

-Preg. Però el teu personatge no estava al principi a la cuina sinó a la jardineria. Tens coneixements?

La veritat és que no en tinc ni idea, de plantes… m’agraden molt però sempre que me’n compro alguna, se’m mor al cap de dues setmanes.

roser 2

-Preg. T’agradaria que et proposessin un personatge dolent?

Els personatges dolents són tan divertidíssims perquè bàsicament consisteixen en què dius una cosa, però en penses una altra. Però reconec que el que em vindria més de gust ara mateix seria fer una comèdia. Seria tot un repte per mí.

-Preg. Per finalitzar, ens pots dir quin és el secret de l’èxit de la Riera, que recentment ha arribat als 1.000 capítols.

Jo crec que el gran èxit de La Riera es deu al fet que hi ha un guió molt ben fet que sap combinar dos elements molt diferents. Per un cantó trobem que les trames són molt fortes, tràgiques, passades de voltes, quasi podríem dir que són Shakespearianes, però que els personatges que les viuen són molt propers. Són persones com tu i com jo amb els quals tothom s’hi pot sentir identificat. I aquesta combinació fa que la gent s’hi enganxi des del primer dia

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s