Tricicle: 35 anys d’aplaudiments!

Text – Redacció-Premsa Tricicle. Fotos – Premsa Tricicle-Albert Roca.

El dissabte 1 de novembre de 2014 Tricicle compleixen 35 anys d’estar a dalt de l’ escenari reben milers i milers de somriures i d’aplaudiments per tot el món amb el seu teatre gestual. I per variar, aquest dissabte 1 de novembre també actuaran : al Teatre L’Atlàntida de Vic, a casa per dir-ho així, però fa uns dies estaven a Las Palmas i Tenerife amb l’obra Bits.

Tot va començar l’1 de novembre de 1979 a Breda, la seva primera actuació, on van escollir el nom de Tricicle per dir-se d’alguna manera. Sempre recorden el que van cobrar en espècies: un sopar de conill amb cargols. Aquesta va ser l’arrencada.

Què diuen Tricicle dels 35 anys de Tricicle?

Paco Mir- “35 anys! Han de ser molts anys 35 anys perquè a tothom l’interessi més saber com hem fet per estar 35 anys junts (i sobreviure) que el que hem fet durant tots aquests 35 anys…”

Carles Sans- “El millor de fer aquesta feina durant tants anys ha estat que mentre la fèiem, els demés reien. Trenta cinc anys veient, des de l’escenari, com ens veuen a nosaltres. I al final, sempre els aplaudiments. Què més volem?”

Joan Gràcia- “Déu meu! 35 anys d’escenaris, autopistes, restaurants, camerinos, crítiques bones, premis, anuncis, olimpíades, pel·lícules, platós, París, Tòquio, Buenos Aires, espaguetis sense tomàquet, “rabos de toro”, Alka-seltzer, fans que es fan i es desfan, més Alka-seltzer, “sold out” o sigui entrades exhaurides, petons, espelmes i pastissos de 28, 30, 32 anys… nadals i sant esteves, vacances, més crítiques bones i molt poques de dolentes, petons, abraçades, i molt més…..uff jo no sé si podré arribar fins els 40……”

Les seves obres

Els noms de les obres de Tricicle tenen dues característiques: són breus (1 sola paraula) i molt –“it” i “ic”) :

1982: Manicomic

1984: Exit

1986: Slastic

1992: Terrrific

1996: Entretres

1999: Tricicle 20 (Recopilatori de gags anteriors)

2002: Sit

2007: Garrick

2012: Bits

Tricicle molt més que Tricicle

Tricicle entre d’altres co-produccions, han dirigit les comèdies musicals Spamalot i Forever Young.

A Televisió entre molts altres treballs recordem “Tres Estrelles” i “Chooof” a TV3, i més tard “Dinamita”.

Espots publicitaris des de La Gula del norte al Banc de Sabadell.

Sense deixar de ser fidels a Tricicle, Carles Sans, Paco Mir i Joan Gràcia amb molta freqüència fan la seva amb les seves inquietuds artístiques que són moltes. Hi ha vida més enllà de Tricicle perquè no només actuen per les nits. Des de sarsueles al disseny de rellotges, articulistes de diaris o creadors de cabarets musicals.

Ara mateix

En aquests moments, Tricicle està de gira amb Bits, la seva última obra. Bits es va veure per primera vegada a Alacant el 24 de maig de 2012. Cada obra de Tricicle té una vida escènica d’uns 4 anys, o sigui que a Bits encara li queda corda per estona… Bits serà possiblement la última obra de creació de Tricicle segons Carles Sans, Paco Mir i Joan Gràcia, però en aquests moments ells pensen que una gira de comiat amb els millors gags de la història de Tricicle seria bona cosa i els faria gràcia …

Com hem dit, aquest dissabte 1 de novembre Tricicle actuaran a Vic. I després vénen Santander, Manresa, València…

35 anys de preguntes… i de respostes (12 com a mostra)

Efectivament, 35 anys d’entrevistes amb milers de preguntes, i milers de respostes…

Carles Sans : “Som com un matrimoni a tres, com tots, però sabem portar-ho”.

Paco Mir: “ A l’estiu ens donem 3 mesos de vacances i així ens ressetejem” Joan Gràcia: “La gent diu que som mims, però no ho som!”

…………

Paco Mir: “ Nosaltres no som comercials perquè plantegem espectacles comercials, sinó perquè el públic ens ha fet comercials”

Carles Sans: “ La nostra beta és al carrer “

Joan: “ Durant l’espectacle la gent riu entre 325 i 350 vegades”

…………

Carles Sans: “El llenguatge gestual va a l’ADN”

Joan “ Pugem a l’escenari a riure’ns amb el públic , no a riure’ns del públic.”

Paco Mir: “El gest i la ironia són incompatibles”

———-

Joan: “Ara vivim per treballar, i no pas treballem per viure”

Carles Sans: “ El públic riu principalment per la sorpresa. Som un grup que sorprèn”

Paco Mir: “Nosaltres som més muts que els actors del cinema mut”