Ànimes… d’Alma Simonne

Text i Fotos – Albert Roca.

Alma Simonne… recordeu aquest nom? Una cantant guapa, elegant… que l’hem escoltat diferents vegades a Luz de Gas i en activitats benèfiques, i amb una sensibilitat increíble i que segueix creixent i creixent en el dia a dia… Amb ella vem parlar fa unes setmanes a Sitges, un indret que li desprén molta llum… i on té moltes ganes d’actuar, en els diferents racons on vem passejar: el Passeig Marítim, la Torreta, la Vall, el carrer d’en Bosc, les imatges de Pere Stámpfli. En elles s’inspira i fins i tot es posa a cantar en algun moment, de manera improvitzada, remarcant el seu encís de llibertat.

La música d’Alma Simonne convida sempre a reflexionar, a pensar, a sentir, com diuen les seves composicions “van més enllà de la temática de l’amor… hi ha molt de sentiment, saps? Moltes vegades escric les lletres plorant i tot allò ho revisc quan les canto sobre l’escenari”…. l’emoció continúa quan arriben al públic “m’encanten aquests moments on el públic em diu “m’he vist en aquella cançó”, sense coneixer-la de res… és emocionant”.

Alma és pura emoció sobre l’escenari “és el lloc on sóc més jo, em reconforta sentir-me proper a la gent. No m’imagino fent un altre cosa”.

Però la situació actual no ho possa gens fácil, amb entrebancs a la cultura –des de dalt-, i aquí mostra la seva “alma” reivindicativa “la música és una necessitat emocional de les persones. No conec a ningú que digui que la música no li agrada. Té un valor intangible i que no es pot mesurar. Per això em dol totes aquestes notícies de la pujada de l’IVA…. Però tirem endavant”.

HI ha un “alma” solidaria, on ha conegut de front la realitat de països com l’India, i després li ha costat tornar “les preocupacions que tenen són per necessitats bàsiques, però ara per ara no hi ha una distancia tan gran. Amb la crisi hi ha molta gent que aquí pateix moltíssim. Patim problemes de debó…”

La mirem als ulls… i quasi plorem quan ens diu que “m’agrada participar en els concerts solidaris e iniciatives… però m’agradaria fer molt més. No pots ni imaginar el que desitjo de vendre un mil·liò de discos i donar la meitat dels guanys a la gent que ho necessita”.

Hi ha un “alma” sense fronteres “no hi crec, no tenen sentit, al llarg de la història les fronteres s’han dibuixat amb sang”. Per això la seva música tampoc té fronteres “hi ha funky, jazz, blues… m’agrada rebre moltes influencies”.

I com construeix les cançons l’Alma? “en el meu primer disc –que porta com a títol el seu nom “Alma Simonne” he reunit diferents cançons de manera unitària, però cadascuna d’elles és un univers personal. Totes tenen molt de pes. Totes elles són essencials”.

Alma té “ànima” de “Luz de Gas” “és un indret especial per mí.. és el meu lloc. Recordo la quantitat d’emocions que es van acumular quan vaig actuar per prmer cop”.

Acabem l’entrevista… ens comenta que tenim un altre passejada pendent pels racons de Sitges o en altres escenaris. Qualsevol d’aquests indrets pot ser escenari en si mateix d’una cançó seva, en la que ens reflectirem nosaltres a través dels ulls d’una enamorada de la música que enamora a tots des del primer to de veu.