AIDA FLIX, LA “SIRENETA” DEL CINEMA CATALÀ

“No tinc una aspiració especial sinó aprofitar les oportunitats que m’arribin”

 

Text Albert Roca. Fotos Carlos Ferriz.

 

Dins el panorama cinematogràfic, teatral i televisiu, marcat per la crisi, que afecta tots els àmbits hi ha actors i actrius que segueixen treballant, gràcies a la seva tenacitat i la seva lluita i nivell. Aquest és el cas de la jove actriu Aida Flix, que als seus 23 anys és a punt d’agafar una gran popularitat en formar part del filme “El secret dels 24 graons” –a punt d’estrenar-se- i especialment amb la seva arribada a la serie “Amar en tiempos revueltos”, amb un personatge ben complexe. Amb ella hem tingut una entrevista exclussiva on ens ha mostrat la il.lusió per aquests projectes.

 -En primer lloc, què ens pots dir del filme “El secret dels 24 graons” i del teu personatge?

 La veritat és que s’ha estrenat a Andorra, on es va rodar, però a Espanya encara no s’ha vist. En el filme interpreto una noia que esta encara enamorada d’un antic amor, interpretat per Maxi Iglesias, però que surt ara amb la seva millor amiga i ho va assumint. És una història clàssica d’amor i desamor. El meu personatge d’Andrea és molt empollon i perfecta en la classe, a diferència de com jo soc on intento passar una mica desapercebuda.

 

-I com va anar el rodatge?

 Va ser una mica dur ja que vem rodar-lo a Andorra, en una època de molt de fred i ho vaig notar. Però en canvi l’ambient va ser molt maco.

 -A l’any 2011 et vem veure en un breu paper a “Mil Cretins” de Ventura Pons. Com ho recordes?

 Van ser unes escenes però era molt especial ja que estava vestida d’època, amb el conte de “La bella dorment”, i era una princesseta durant tot el dia. Rodar amb Ventura Pons va esar molt bè ja que deix marge per treballar però a la vegada té les idees molt clares.

 

-I t’agrada el conte de “La bella dorment” o prefereixes altres?

 M’agraden més altres com “La caputxeta vermella” i especialment el de “La Sireneta”. Les pel.lícules infantils m’agrada molt veure-les ja que m’animen l’ànima i em relaxen.

 -Ben aviat et veurem a “Amar en Tiempos Revueltos” de la TVE. Com va sorgir la teva incorporació?

 Doncs perquè tinc una bona representant, la Núria Cano, que em va animar a donar el pas a fer els castings, i fent-los em van oferir el paper, i recordo que quan me’l van donar em vaig fer un fart de plorar, ja que no m’ho creia. Pensa que actualment hi ha molta gent que treballa en el món del teatre i no és fàcil que et donin una oportunitat així en una serie de gran categoria i audiència.

 -Què ens pots dir del teu personatge?

 El meu personatge es diu Matilda. Una noia molt desperta però amb un passat una mica dur, que es va descobrint poc a poc amb el seu amic Alberto. Un personatge molt fort i encoratjador.

 -I com el vas treballar?

 La serie està ambientada a la postguerra i m’he anat informant sobre aquella època, mesurant el meu vocabulari i entenent com les relacions eren ben diferents de les actuals

 –En la primera vegada que participes en el món televisiu, t’has habituat en aquest ritme de treball?

 Reconec que al principi em va costar bastant, ja que començo a treballar a les 6 del matí i al llarg del dia rodo unes 6-7 escens diàries, a un ritme frenètic. Però la veritat és que és tota una escola i és fantàstic.

 -I tens ganes de veure’t en pantalla?

 Tinc moltes ganes ja que després de poc més d’un mes de treball encara no he vist el resultat. Suposo que després de setmana santa es podran veure els primers episodis i on hi participo i vull veure’m. I ho faig perquè sóc crítica i constructiva.

 Ets molt jove però ja portes anys en el món de la interpretació, no?

 De ben petita vaig començar a fer teatre a Lleida –encara ho faig al llarg de la temporada, i m’encanta perquè és molt maco-, després vaig estar a l’escola de Teatre Musical de la Coco Comin, i als 18 anys vaig decidir anar a Barcelona, per obrir-me camí i fins ara. Estic molt agraït als meus pares i la gent que ha confiat en mí pel suport que m’han donat. I pensa que al principi volia estudiar Joieria… qui ho anava a dir….

 -Et sents afortunada?

 Molt i no deixo de fer-ho. Tinc molta sort i és molt complicat arribar fins aquí. Tens moltes satisfaccions però tambè has de saber que hi haurà molts “no” en la feina, i has de saber acceptar-ho.

 Com prepares els teus personatges?

 És fantàstic agafar coses de cada personatge, i saps? M’agrada recollir-les de la gent del carrer. Em fixo molt i en un moment donat ho puc aplicar als personatges que podria fer en el futur. Tot el que ens envolta pot ser informació pels actors.

 Per finalitzar, com esperes que vagi la teva carrera?

 Sóc molt jove i em queda molt per fer. No tinc una aspiració especial per arribar lluny sinó anar aprofitant les oporunitats que tingui i el que vingui serà benvingut.

 -I una darrera pregunta… valores l’opinió del teu entorn?

 Més per part de la meva mare, que del meu pare –que sempre per ell seré “la nena”. El La meva mare és molt crítica i m’agrada que sigui així ja que em farà crèixer. Tambè vull saber l’opinió de les meves àvies, que sé que segueixen la serie. Segur que organitzarem una vetllada especial per veure el meu primer episodi.